Arxiu d'etiquetes: Alaquàs (l’Horta de València)

Alaquàs: bellesa, xiques, xics i flors

General, , , , , , ,

 

A continuació, escriurem una cançó popular d’Alaquàs (població valenciana de l’Horta de València), que sembla que és poc coneguda. Així, faciltarem que ho siga més.

El 25 de novembre del 2020, ma mare, em cantava part de la cançó i deia així:

“Alaquàs és molt bonica

perquè té dos campanars;

les xiques són molt guapes”.

 

I, un poc després, la seua germana Amparo em la cantava així:

“Alaquàs és molt bonica

perquè té dos campanars;

les xiques són roses fines

i els xics són clavells ‘dorats’”.

 

 

Notes: Com veiem, sobretot, en la versió de ma tia, hi ha trets que recorden el matriarcalisme, com ara, els fruits de dues plantes. Recordem que en la cultura valenciana, hi ha un interés per la jardineria, pels formentets, etc.

Igualment, en valencià, diem daurats i no el castellanisme dorats.

“Les que controlen són les dones” (avi Miguel, 1906-1992)

General, , , , ,

 

El 10 de novembre del 2018, preguntí els meus pares sobre el paper de la dona en la parella, en les famílies valencianoparlants i, ma mare, digué unes paraules del meu avi matern, nascut en Alaquàs (l’Horta de València), en 1906: “Normalment, [les dones,] van a l’home [,de lo que fa el dia a dia, de tot], però es fa lo que la dona vol”. Mon pare, en canvi, deia, sobre una dona de Benirredrà (la Safor): “Ella era l’organitzadora de tot, de la família”.

I, per la part dels meus avis materns, el 16 de novembre del 2020, ma mare, em digué: “Mon pare, deia, de broma, ‘No, no, si, en casa, manen els hòmens,… però les que controlen són les dones”. I, a més, també em comentà que “Per al negoci, ma mare era més arriscada que mon pare”. El meu avi matern (Alaquàs, 1906-1992) visquè molts anys en Alaquàs (l’Horta de València).

Finalment, diré que els quatre avis eren valencianoparlants i valencians per part de pare i de mare.