A continuació, escriurem una cançó popular d’Alaquàs (població valenciana de l’Horta de València), que sembla que és poc coneguda. Així, facilitarem que ho siga més.

El 25 de novembre del 2020, ma mare, em cantava part de la cançó i deia així:

“Alaquàs és molt bonica

perquè té dos campanars;

les xiques són molt guapes”.

I, un poc després, la seua germana Amparo me la cantava així:

“Alaquàs és molt bonica

perquè té dos campanars;

les xiques són roses fines

i els xics són clavells ‘dorats’”.

Finalment, direm que, tot i que aquesta és la versió original que enregistràrem (aleshores i en setembre del 2026, la qual podem escoltar més avall), recomanem que es cante com exposem tot seguit, amb intenció de fer-ho de manera lingüísticament genuïna i, a més, perquè no altera la música, ni la tonalitat, ni la rima:

“Alaquàs és molt bonica

perquè té dos campanars;

les xiques són roses fines

i els xics són clavells daurats”.

Notes: Com veiem, sobretot, en la versió de ma tia, hi ha trets que evoquen el matriarcalisme, com ara, els fruits de dues plantes. Recordem que, en la cultura valenciana, hi ha un interés per la jardineria, pels formentets, etc.

Igualment, en valencià, diem daurats i no el castellanisme dorats. El mot daurats podria substituir el castellanisme i no alteraria la música, ni la rima.

L’enregistrament de veu és del 19 de setembre del 2026 després de demanar eixe dia que me la cantàs ma mare i de cantar-li-la. Llavors, ella ens deia la versió de la seua germana i ens adduí que eixa era la lletra i que es cantava així. El 20 de setembre del 2026, ma mare m’agregà que «Possiblement, la cantara la tia Rosita: recitava versos, poesies…», qui era germana de mon oncle José Palop Besó (1935-2021) i devia haver nascut abans de 1935, puix que ell era el més xicotet de la casa.

Agraesc aquests detalls.