Arxiu d'etiquetes: Benirredrà (la Safor)

Dones que abracen el model de vida (i d’actuació) matriarcal

 

El 27 de desembre del 2020 posí, en el meu mur (per mitjà de fotos), l’article “Maria Gavilà Cabanilles Maria la Morena”, publicat en el  llibre de festes patronals “Benirredrà Festes 2017”, i de què Pere Baladron, un català que m’havia enviat fotos de la seua família i que tenia ben clar que la cultura vinculada a la llengua catalana és matriarcal, escrigué l’endemà un comentari: “Ja veus que és com et deia. Gràcies per aquests escrits. Potser si les dones tornen a posar-se al capdavant, puguem ésser una societat millor”. En llegir les seues paraules, li diguí que “Sempre que, per exemple, no siguen de la línia de Margaret Thatcher o de Mònica Oltra, que no són, precisament, models a seguir, ja que, per a començar, no van en la línia matriarcal,… ¡ni de bon tros! Em referesc a com ho fan en les cultures matriarcalistes, no en com es presenta lo que s’entén per ‘matriarcal’ a nivell de molts partits, d’associacions (o d’entitats) molt vinculades a la gran majoria de partits.

Exemples com aquest, i molts més, ens il·lustren millor que tota una parafernàlia política (…). La informació que he rebut, m’ho està mostrant.

I ho poden fer hòmens, però amb un estil matriarcal ben viu, com es pot veure en el llibre ‘Rondallari de Pineda’, (…) amb recopilacions de Pineda de Mar fetes entre 1900 i 1905, més o menys”.

I, en relació a lo que li havia dit, Pere Baladron addueix, en majúscules: “BÉ, ALGUNES DONES CREUEN QUE SI NO HO FAN COM ELS HOMES, NO SE LES TÉ EN COMPTE”.

I, jo, immediatament, li escriguí que, “Aleshores, es renuncia a la part femenina de la persona i, per tant, adopten una actitud patriarcal, perquè identifiquen home=força i, com que, en eixos casos, la força sol derivar en agressivitat…, ja no és, per exemple, ser una dona forta”.

I, al moment, em respongué: “Exacte”.

Evidentment, tant Pere Baladron, com jo, com moltes persones, abracem portar la casa i una vida de manera matriarcal i, per tant, en línia amb les paraules del meu avi patern (1909-1983): “Normalment, la dona va a l’home, però es fa lo que la dona vol”. 

“Ella era l’organitzadora de tot, de la família” (paraules de mon pare)

 

El 10 de novembre del 2018, mon pare, després de dir-me, ma mare, unes paraules del meu avi patern (1909-1983) en què manifestava que, tot i que la dona anàs a l’home, ella era qui dictava lo que es feia, mon pare afegí que, una dona de Benirredrà (una població valenciana de la comarca de la Safor), “Ella era l’organitzadora de tot, de la família”. Ara bé, en el llibre “Estampas de Massarrochos”, de Cipriano Ibáñez Chisvert, capellà de Massarrojos (un històric poble valencià, independent fins a 1899 i que ara forma part de la Ciutat de València), publicat per Editorial Sembrar, en 1950, llegim unes línies sobre el paper de la dona: “Tiene Masarrochos dos momentos cumbres de su religiosidad tradicional heredados de sus antepasados y que todavía hoy se mantienen con firme tesón los hijos de mi pueblo. Me refiero al comulgar de los Impedidos y Rosarios nocturnos del mes de Octubre.

El domingo In Albis siguiente al de Resurrección es el escogido para llevar la Santa Comunión a los enfermos e impedidos, proporcionándoles la manera de cumplir el precepto Pascual.

Previamente, ruega el señor Cura le avisen cuantos tengan familiares impedidos, achacosos o en edad avanzada, con el fin de visitarles y oirles [1]en confesión preparatoria para recibir dignamente la Santa Comunión.

El sábado anterior, la esposa y madres advierten a los maridos[2]:

‘Demá es el Comulgar dels Impedits; tindrán la chaqueta nova, les sabates, etc., tot a punt p’acompanyar al Comulgar. Ya saps que van tots els homens’.

‘Fills, demá hau d’acompanyar al Nostre Senyor; no s’olvideu de portar l’enramá[3] pal carrer’.

‘Filla, de la caixa hon guarda la mare la millor roba, traurás el cubertor bordat, que posarás en el balcó’.

Después de la Misa primera, se dan los toques para reunir a todos los fieles de la Parroquia. Mientras, las amas de casa o sus hijas colocan en los balcones los mejores ‘cubertors’. Los jóvenes esparcen olorosas enramadas a lo largo de la frontera; acuden todos en masa a la Parroquia, donde ya está puesto el Palio y las Banderas de la Adoración de hombres y señoras” (pp. 194-195).

Per tant, la dona actua, no es para en palles, prioritza l’acció sobre la reflexió i entre altres coses, és una dona amb molta iniciativa, com també podem veure en moltes de les rondalles recopilades per Sara Llorens i publicades en el llibre “Rondallari de PIneda”, a cura de Josefina Romà.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Notes: [1] Literalment.

[2] Ací escrivim la transcripció literal.

[3] Enramada, en la forma genuïna.

“Les que controlen són les dones” (avi Miguel, 1906-1992)

 

El 10 de novembre del 2018, preguntí els meus pares sobre el paper de la dona en la parella, en les famílies valencianoparlants i, ma mare, digué unes paraules del meu avi patern, nascut en Mislata (l’Horta de València), en 1909, i que visqué molts anys en Aldaia (l’Horta de València): “Normalment, [les dones,] van a l’home [,de lo que fa el dia a dia, de tot], però es fa lo que la dona vol”. Mon pare, en canvi, deia, sobre una dona de Benirredrà (la Safor): “Ella era l’organitzadora de tot, de la família”.

I, per la part dels meus avis materns, el 16 de novembre del 2020, ma mare, em digué: “Mon pare, deia, de broma, ‘No, no, si, en casa, manen els hòmens,… però les que controlen són les dones”. I, a més, també em comentà que “Per al negoci, ma mare era més arriscada que mon pare”. El meu avi matern (Alaquàs, 1906-1992) visquè molts anys en Alaquàs (l’Horta de València).

Finalment, diré que els quatre avis eren valencianoparlants i valencians per part de pare i de mare.