Bon dia,

Les vostres àvies (o padrines) o bé les vostres mares, si havien nascut abans de 1920, ¿què deien sobre qui continuava en la terra? Gràcies.

Podeu trobar més informació en la web «Malandia» (https://malandia.cat). A mesura que ens reporten, ho afegiré en una entrada nova en la web amb un títol en línia amb la qüestió.

El meu compte en Twitter és «Lluís Barberà i Guillem».

Avant les atxes.

Una forta abraçada,

Lluís Barberà i Guillem

****

Quant a missatges, el 31 de juliol del 2026 ens comentaren «No ho sé» (Lurdes Gaspar), «Una vall de llàgrimes. Anar-se’n!!» (Daniel Gros), ««Res. Si era agricultor, sort en teníem.

En un món abocat al sector terciari, algú s’ha de cuidar de l’alimentació. Si et refereixes a habitants de la terra, a Vic, en concret, organitzaven la ciutat, no aspiraven a res més. Un espai per a tots. En aquell temps, costava canviar» (Maria Dolors Sala Torras), «A casa, sempre’ deien. Ni noi, ni noia: el jovent d’ara no vol saber res de treballar la terra; toots a ciutat» (Montserrat Cortadella), «La gent que tenia terra (parlem de finques que produïen), sempre feien hereus els homes, per continuar el nom de la casa. Els homes tenien prioritat a les dones: no importava l’ordre del naixement.

Aquí, al Pinell, casaven hereus i pubilles, però, com a la resta de Catalunya, el patrimoni de la pubilla continuava essent de la seva propietat.

I, de la terra, ja no se’n pot viure. Cada dia augmenten els camps erms» (Àngels Benaiges Martí), «Normalment, el fill major era el que treballava les terres» (Reme Canet), «La terra, a casa, sempre sagrada...: estimar-la dia rere dia i, així, sempre» (Lydia Quera), «No ho sé» (Lurdes Closa).

En Xiuxiuejar, el 31 de juliol del 2026, posaren «Especifica una mica més la qüestió. La meva mare va néixer el 1913 i parlàvem molt. Et podria respondre, però em falten dades» (Montserrat), a qui responguérem «Hi ha qui considera que és millor continuar vivint en la terra on visqueren els seus pares, els seus antecessors, no abandonar-la».

Finalment, ma mare, el 31 de juliol del 2026, per telèfon, em digué «Si té faena i hi produeix, lo més normal és romandre-hi. Per a dur el camp, cal molta vocació (‘Em vaig a fer una bona llavor’)».

Agraesc la generositat de les persones esmentades.

Una forta abraçada.