Bon dia,

Les vostres àvies (o padrines) o bé les vostres mares, si havien nascut abans de 1920, ¿què deien sobre qui continuava en la terra? Gràcies.

Podeu trobar més informació en la web «Malandia» (https://malandia.cat). A mesura que ens reporten, ho afegiré en una entrada nova en la web amb un títol en línia amb la qüestió.

El meu compte en Twitter és «Lluís Barberà i Guillem».

Avant les atxes.

Una forta abraçada,

Lluís Barberà i Guillem

****

Quant a missatges, el 31 de juliol del 2026 ens comentaren «No ho sé» (Lurdes Gaspar), «Una vall de llàgrimes. Anar-se’n!!» (Daniel Gros), ««Res. Si era agricultor, sort en teníem.

En un món abocat al sector terciari, algú s’ha de cuidar de l’alimentació. Si et refereixes a habitants de la terra, a Vic, en concret, organitzaven la ciutat, no aspiraven a res més. Un espai per a tots. En aquell temps, costava canviar» (Maria Dolors Sala Torras), «A casa, sempre’ deien. Ni noi, ni noia: el jovent d’ara no vol saber res de treballar la terra; toots a ciutat» (Montserrat Cortadella), «La gent que tenia terra (parlem de finques que produïen), sempre feien hereus els homes, per continuar el nom de la casa. Els homes tenien prioritat a les dones: no importava l’ordre del naixement» (Àngels Benaiges Martí).

En Xiuxiuejar, el 31 de juliol del 2026, posaren «Especifica una mica més la qüestió. La meva mare va néixer el 1913 i parlàvem molt. Et podria respondre, però em falten dades» (Montserrat), a qui responguérem «Hi ha qui considera que és millor continuar vivint en la terra on visqueren els seus pares, els seus antecessors, no abandonar-la».

Agraesc la generositat de les persones esmentades.

Una forta abraçada.