Enllaçant amb la visió matriarcal de la sexualitat, el 17 d’agost del 2021, quan exposí la rondalla “Una al·lota deixondida”, en què la dona (una jove de menys de dèsset anys, allibera l’home, un signe empeltat amb el matriarcalisme), viu que Joan Sala Vila (1929), un amic de noranta-dos anys, havia redactat pocs dies arrere un escrit que connectava molt amb aquesta contarella:
“Bon dia. Llegir els escrits de les dones, reflexionar-hi i dialogar-hi és una demostració de la qualitat de la dignitat humana. No fer-ne cas i criticar per criticar és el camí de l’odi en la convivència universal. Tothom té dret a pensar i comunicar, cap llei ho pot prohibir; i mofar-se del pensament d’altri perquè no t’agrada el pensament o qui el manifesta és actuar contra natura i provocar la guerra. Amic lector i lectora, us agrada pensar i manifestar-ho? A mi, m’agrada escoltar-vos i llegir-vos. Treballem per la pau respectant les diferències. La diferència dona-home ha de ser creativa”.
En nexe amb els seus mots, el 17 d’agost del 2021, comentí a Joan Sala una vivència i, posteriorment, envií el seu escrit al meu mur, on algunes persones exposaren els seus comentaris. Anem a pams. Li escriguí que “M’agrada plasmar lo que pense, lo que descobresc, lo que sé. I, sobretot, estar obert als altres i a lo que passa pel món, d’ençà de bon matí, Joan. I, més encara, en llengua catalana.
Un escrit molt interessant. Hi estic d’acord en moltíssims punts, llevat del referent a les preferències.
De totes maneres, m’ha agradat molt”.
Joan Sala, immediatament, em respongué: “Les diferències són negatives quan no es vol dialogar per arribar a un consens respectuós amb les persones i camí de solució de problemes. Saber viure amb i en les diferències”. En acabant, li indiquí: “Sí.
Un dia, un cosí, qui era molt pròxim a la dona i a una altra dona (la segona, d’aquestes que pretenen ser cosmopolites i que menyspreen lo que consideren de poble), totes dues, molt dominants, em digué:
‘-Perquè tu ja saps que les que manen són les dones’.
Jo, sense embuts, li diguí:
‘¡Perquè tu vols! ¡Jo no em casaria amb una dona així!’.
I, fa poques setmanes, raonant amb ma mare, li comentí que, en una associació de què forme part, i amb presidents molt obertes, ‘Em cridà l’atenció la manera tan oberta de fer política, per part de la president’.
Ma mare, em respongué si això no seria un prejudici meu. I li vaig afegir:
‘-En principi, no era eixa la meua intenció. Sí que és de veres que jo havia conegut presidents en altres entitats, però t’ho comente, més que res, mare, perquè la dona estava molt oberta a qualsevol proposta’.
Aleshores, em respongué ma mare:
‘-Que era una dona amb sensibilitat.
-Sí, molt oberta’”.
Tocant amb l’escrit de Joan Sala Vila, algunes persones, en el meu mur, plasmaren: “Doncs, m’agrada molt” (Rosa Garcia Clotet), “M’agrada” (Montserrat Cortadella), “Aquestes paraules menegen molta raó” (Lola Català).
Agraesc la col·laboració dels qui participen en l’estudi sobre el matriarcalisme i el fan més fàcil, als molt oberts i de bon cor i als qui em fan costat dia rere dia.
