Una altra contarella eròtica que figura en l’obra “El seculòrum i la seculera”, del folklorista de Tàrbena, és “El devinoro”, en què intervé un endevinador i en què captem trets matriarcalistes. Així, “En una casa de camp, un llauradoret tenia una mula i una filla i volien un muler. N’anava u:

-Xe! Eixa faena…?

I resulta que ell era espavilat i li diuen:

-No, no, no. No tenim faena.

I ja n’arriba u i el veuen entrar, un jovenet pansit i noble. Demana:

-Tenen faena? Ehhh!

 I el marit diu a la dona:

-Fotre, este! Este és bo.

-Sí, sí, mira. Tenim faena” (p. 81).

Cal dir que, en aquest passatge, l’expressió “tenir faena” té dos significats: el de donar treball i, igualment, el de tenir relacions una prostituta amb un home. A més, el marit parla amb la muller i és ella qui, al capdavall, aprova el vincle entre la filla i el jovenet. Altrament, el xicot, com en moltes rondalles, és mústic.

En acabant, el narrador comenta que la xicota tenia el costum “d’anar-se’n al bancal amb els mulers. I el muler la guipa” (p. 82).

Després, el muler “se’n va a la vila i es compra un anellet, una polsereta i una cadeneta. I ja té ell eixos joiells. Un dia la clava: l’anellet, en un forat d’un marge de pedra, que ell sabia el foradet. I ja tens la joveneta, dilluns, on és el muler. I el muler hi era amb una safanòria així… Ella li demana:

-Xiquet! Què és això?

Ell diu:

-Això és un devinori que diu que, en eixe forat, hi ha un anellet.

-Arrea!, arrea!: l’anellet” (p. 82).

Per consegüent, la xicona eixia amb molts hòmens, se n’anava a un hort i el muler li clava la joia (el penis) en l’anell, o siga, en la vagina. I ella ha tingut la darrera paraula.

Una altra rondalla en l’esmentat llibre és “Es descosit”, en què “Una dona de Bollulla i una dona de Guadalest varen anar juntes a Alger. La de Bollulla tenia una xica; i aquella també en tenia una” (p. 86).

En altres paraules, la dona fa vida social i, ben mirat, ambdues van acompanyades de les filles. Quant a la de Bollulla, diu a la seua filla “Alerta amb es descosit!

I ella diu:

-Descosit? Doncs bé -i se’n va anar allà a festes.

I quan va vindre, diu la mare:

-Què? Com ha anat la cosa?

La filla respon:

-Ho hem cosit bé. I encara ens ha sobrat dos cabdells per repetir” (p. 86), això és, dos hòmens amb qui tenir relacions la jove.

Agraesc la col·laboració dels qui participen en l’estudi sobre el matriarcalisme i el fan més fàcil, als molt oberts i de bon cor i als qui em fan costat dia rere dia.