Una altra composició també en el llibre “Consells, glosses i records”, en línia amb la literatura matriarcal i en què copsem la maternitat és la cançó “El nen de la mare” (de l’any 1921, com indica l’escriptor), ací, amb lleugers retocs:
“El nen és petit, ja mig adormit,
la mare se’l mira,
no el deixa mai sol
i, vora el bressol,
joiosa sospira.
I, vetllant-li els seus somnis d’amor,
ella pensa, tranquil·la i ditxosa,
‘El meu fill, del món, val un tresor’
i l’adorm, tot cantant-li amorosa.
‘- Fes nones, reiet, fes nones, fill meu,
que ets un angelet, que m’ha enviat Déu:
un petó, a la galta; un altre, al front;
petons d’una mare, els més grans del món'” (p. 40).
Més avant, potser per influència del mon industrial, el fill ni estudia, ni treballa i, a més, es decanta pel vici. Això sí: sa mare l’acompanyarà fins al darrer moment i no el deixarà caure.
Uns altres versos en què es reflecteix el mateix tema apareixen en el poema “Noces a pagès” (p. 47), també de Ramon Tanyà i Lleonart:
“A pagès vaig trobar, la raó del meu viure,
en sentir consiroses, onades d’amor,
bell esclat de dolçors, que floria el somriure,
i m’omplia de goig, avinença, esplendor”.
Per tant, l’autor capta en terres de camp, rurals, el sentit a la vida, un tret prou habitual en la vida diària.
En acabant, trau el tema de quan era nadó i sa mare era al seu costat:
“Bressolant-me amb tendresa, les hores joliues,
que envoltaven missatges, de tots els confins,
farcíem l’espai, de raons endolcides,
i que invitaven el cor, vespres i matins”.
Finalment, com posa al capdavall, seran les noces lo que, a més de “salvar-lo”, mitjançant una dona (la núvia), faran que ell continue vivint lo maternal i, igualment, com si ho fes a recer, tocant els peus en terra i, òbviament, amb el sentiment de pertinença a la terra:
“Tot fins el moment, que arribà la conquesta,
que va dur nostra barca, al refugi segur,
gojosa l’estrella, viu espill de festa,
companya harmoniosa, que vaig trobar en tu” .
Agraesc la col·laboració de les persones que participen en l’estudi sobre el matriarcalisme i el fan més fàcil, a les molt obertes i de bon cor i a les que em fan costat dia rere dia.
assemblea-pagesa-6f (1)
