“La cultura valenciana és matriarcalista”. Estudis, fonts i suggeriments.
Benvolguts lectors,
A hores d’ara, faig un estudi sobre el matriarcalisme i hem rebut unes contalles que, el 28 d’octubre del 2022, Rosa Maria Barreda Barreda ens envià en un correu electrònic titulat “Estudi sobre el matriarcalisme”.
Primerament, direm que la cultura valenciana és matriarcalista (tema que no es redueix al fet que les dones siguen qui ocupen els càrrecs de màxima autoritat). Com a exemples, el sentiment de pertinença a la terra, el paper favorable a la figura de la mare (i, de pas, a la Mare Terra) i que moltes valencianes (i açò val per a catalanes, per a dones de les Illes Balears i, com ara, per a la dona de l’Alguer, etc.) nascudes abans de 1920 i catalanoparlants de segona generació o més, són qui tenen la darrera paraula (això sí, ben lluny del tradicional “ordeno y mando” castellà).
I més: una sexualitat molt en línia amb la natura i una educació en què escoltar els altres (no sols els qui tenen més anys i una relació vertical) és molt important, amb un paper no precisament secundari de l’àvia i una dona que és qui salva l’home (gens paregut a la tradició romàntica del príncep blau castellà, com es plasma en alguna rondalla del valencià Ximo G. Caturla).
Igualment, si voleu saber més sobre el tema, podeu cercar en el treball “Cavallers de capa i capell, quantes estrelles hi ha en el cel? El cosmos femení en els rondalles tradicionals valencianes”, de la valenciana Oreto Doménech Masiá (i accessible en Internet), escrits del mallorquí Bartomeu Mestre i Sureda (de Felanitx, 1952), les més de quatre-centes rondalles plasmades per Antoni Ma. Alcover (1862-1932). També, si passeu a l’art, al valencià Fernando Peiró Coronado (d’Alaquàs i fill adoptiu de Benicarló). I, si preferiu el folklore a nivell general, alguna obra de José Antonio Carrégalo (sobre la Matarranya, en la Franja de Ponent). A banda, si passeu per la web “Malandia” (https://malandia.cat), copsareu cultura tradicional i folklore en nexe amb els Sants de la Pedra (patrons de moltíssims llauradors i de viles i ciutats valencianes, de Catalunya i de la Franja de Ponent), de què fiu un estudi que, àdhuc, acabà en un llibre editat en el 2020. Ara bé, si vos inclineu pel tema de la sexualitat, podeu recórrer al llibre “Sexe i cultura a Mallorca: el cançoner”, del mallorquí Gabriel Janer i Manila. I més.
Llavors, podem veure que, més enllà de les divisions administratives per comunitats autònomes, per departaments, etc., hi ha moltes dones (i no cal dir que molts hòmens) nascuts abans de 1920 (o siga, abans de la dictadura del general Primo de Rivera, de la II República espanyola i del franquisme), que reflecteixen un estil de vida i una cosmovisió molt en línia amb la de molts Pobles matriarcalistes del món.
I, ara sí, passem a part de l’escrit que ens aplegà.
“Bona vesprada, Lluís,
He trobat molt interessant aquesta iniciativa que he vist a Facebook i m’agradaria fer, encara que siga una xicoteta aportació amb contalles i versets dels meus pares, que crec que poden estar relacionats amb el treball que fas.
Són dites de la comarca de l’Alt Maestrat, a on han viscut, i que he sentit al llarg de la vida, als meus pares.
Esperant et semble bé, rep un saludet.
CONTALLES I VERSETS DE MA MARE
(1934-2022)
Mas del Parral
La Serra d’en Galceran
Alt Maestrat (Castelló)
Carnestoltes, moltes voltes,
i Nadal, de mes a mes.
Tots los dies foren festa
i Quaresma, ja no més.
Adéu, Tossal de la Vila.
Adéu, Roca el Figueral,
Adéu, xiques de la Serra:
que me’n vaig cap al Parral.
Més m’estime carabassa
Que les xiques del Parral:
carabassa m’han donat
i m’ho he pres com un regal.
Les xiques del Parral
són totes molt batxilleres:
s’han fet un canut de canya
p’a pixar per les gateres.
Rosa Mari Barreda Barreda
10-2022”.
Lluís Barberà i Guillem
Mestre, historiador i folklorista
Nota: La primera part d’aquest escrit procedeix d’un article que enviàrem a un jornal valencià i a una entitat catalana.
Agraesc la col·laboració dels qui participen en l’estudi sobre el matriarcalisme i el fan més fàcil, als molt oberts i de bon cor i als qui em fan costat dia rere dia.
