Prosseguint amb el sentiment de pertinença a la terra, en el llibre “Dones i valencianisme. Pioneres (1900-1939). Volum I” (https://fundacionexe.org/wp-content/uploads/2022/09/pebrella01-pioneres.pdf), de Maria Lacueva i Lorentz i editat per Fundació Nexe en el 2022, hem trobat escrits interessants de Manuela Agnés Rausell Soriano (ciutat de València, 1839-1918), com ara, el poema “A ma pàtria”, en què podem llegir
“Volen que un llenguatge intrús
use la ciutat del Cid,
deixant lo seu en desús
i és intolerable abús
fer-la parlar com Madrid.
Mares hi ha, amb certa jactància,
que, a sos fills, lo castellà,
amostrant, des de la infància,
creuen donar-se importància
suprimint lo valencià.
Cap de província en Espanya,
vol matar lo seu dialecte;
sols ací, per moda estranya
que, als naturals, enganya,
cabre pogué tal projecte.
Que es té ací per un no-res
al que parla en son idioma;
i exigir-nos açò és,
com si volgueren que, en Roma,
s’expressaren en anglés[1].
Per què, puix, tal confusió
entre la gent ignorant?
Perquè ningú, en conclusió,
ha tingut de saber tant
en sa vida obligació.
Que es deprenga[2] el castellà,
que s’escriga en hora bona;
propi és de gent il·lustrada[3],
mes molt bé el valencià sona
en boca del valencià” (p. 25).
Per tant, fa una defensa de la llengua vernacla i, així, de la terra, la qual trau, tot seguit, i l’enllaça amb la mare i, amb encert, associa el castellà amb lo masculí:
“Si, de ta més humil filla,
has oït sens despreciar
la pobra cançó senzilla,
és per vore si més brilla
ton nom en qui el sap cantar.
Naixcuda jo entre el gesmil
de la ribera del Túria,
també faré esforços mil
per lliurar de tanta injúria
ton llenguatge baronil” (p. 25).
Igualment, en uns altres versos, també es plasma l’esmentat sentiment:
“Qui no vol a la família,
ni a la pàtria en que naixqué,
encara que, en ella, vixca,
viurà com un estranger.
Hi ha, a València, fills ingrats
que l’olviden[4]per Madrid;
jo, estant en la Vila i Cort,
per València sospirí” (p. 29).
Finalment, comentarem que el “Diario de Valencia”, el 24 de juny de 1918, arran de la mort de Manuela Agnés Rausell Soriano uns dies abans, posà en castellà unes paraules que empiulen amb el matriarcalisme i amb la terra: “podem dir que dedicà la seua vida a la pràctica de totes les virtuts, especialment, la de la caritat (…). Fou poetessa inspirada i escriptora feliç, el nom de la qual aconseguí assolir un bon renom en les lletres valencianes, de què era preferentment conreadora” (p. 39).
Agraesc la col·laboració de les persones que participen en l’estudi sobre el matriarcalisme i el fan més fàcil, a les molt obertes i de bon cor i a les que em fan costat dia rere dia.
Notes: [1] En l’original, “inglés”.
[2] En l’original, en lloc de la forma “que s’aprenga”.
[3] En l’original, “ilustrá”.
[4] En lloc de “que l’obliden”.
A continuació, adduïm el llibre en pdf.
pebrella01-pioneres (1) assemblea-pagesa-6f (1)
