Una altra narració en què es reflecteix el matriarcalisme i que figura en el llibre “500 històries i llegendes de les terres de Lleida” és “La Font Vella”. Així, “Una de les més belles encontrades de les Borges Blanques és la Font Vella” (p. 309), especialment, entre “la gent jove, desitjosa de fruir de la frescor del lloc i d’aquella aigua” (p. 309). Per tant, apareix un detall femení que empiula amb la terra, que dona vida i que, en més d’un cas, fins i tot, entre catalanoparlants de la generació dels meus pares (anys quaranta del segle XX) o de la dècada anterior, més d’una vegada, està relacionat amb el festeig de jóvens i amb la Pasqua, quan els jóvens eixien a veure si, finalment, trobaven pasqüera (o pasqüer)… amb qui festejar.

Igualment, podem llegir que “El camí que hi mena és deliciós (…), fa que hom pugui arribar-hi (…).

Se l’anomena Font Vella, car el seu record es perd en la vellúria del temps, essent antigament molt més abundosa encara” (p. 309), un passatge que podríem enllaçar amb lo matriarcal i amb la presència del matriarcalisme en la cultura vinculada amb la llengua catalana: el camí representa el que porta a la mare, a lo femení, a la foscúria, a la dona, a lo matriarcal. 

A més, u d’aquells dies, una jove d’uns díhuit anys, formosa i bona, torna de la font i, al moment, se li apareix el dimoni.

Primerament, el diable li diu “et portaria l’aigua de la font, fent-la rajar on tu volguessis” (p. 310). Per això, és ella qui té la darrera paraula i, a més, li fa una promesa i, tot seguit, llegim “amb la condició que el dia següent la font havia de rajar al mig de la plaça” (p. 310): la dona marca les directrius a l’home.

Més avant, fan un segon pacte i, de nou, l’home accepta lo que la dona li proposa:

“-Està bé” (p. 310)

Un poc després, “en anar la gent a cercar aigua a la font, tothom pogué admirar (…) com, al peu del poble -car aquest era situat al cim d’un tossal-, hi rajava abundosa una font pura i cristal·lina” (p. 310): el poble resta en la part més alta i abraçaria lluentor i puresa, trets en línia amb lo patriarcal.

Això fa que la jove acudesca al rector, qui, “després d’advertir-li el seu mal procedir, (…) li digué (…) que tingués gran confiança en Déu i la Verge, que ells la salvarien de les urpes del banyut” (p. 310). Per consegüent, el capellà (amb un paper semblant al de psicòleg), no la censura, ni sembla que la reprimesca, sinó com qui desglossa el fet i, en acabant, fa un suggeriment de cara al demà, perquè considera que li resultarà molt millor actuar d’una altra manera.

De fet, les paraules següents van en eixa línia. A més, el mossén no s’acull només a Déu (personatge masculí), ja que també inclou Nostra Senyora (personatge femení que, en moltes narracions de tradició en llengua catalana, està en nexe amb la terra).

Adduirem que el rector, que s’alia amb lo matriarcal, li diu:  “-Mira (…). Avui, així que comenci a fer-se fosc, te n’aniràs allà on raja la font nova i, quan vegis que el dimoni comença a treballar per a pujar l’aigua a la plaça, tu li diràs, de manera que ell et senti: ‘Sia per sempre beneït i lloat el Santíssim Sagrament de l’Altar, i la Puríssima Concepció de Maria, concebuda sense pecat original’. I ho aniràs repetint fins a punta de dia” (pp. 310-311). Cal dir que, d’acord amb el “Diccionari eròtic i sexual” de Joan J. Vinyoles i Vidal i de Ramon Piqué i Huerta, la paraula “altar”, com pensàrem el dia que escriguérem aquestes línies, el 9 de juny del 2023, té una connotació sexual: representa la vulva. Igualment, enllaça amb la concepció, amb el naixement, amb el futur. I, per descomptat, tot això esdevé de nit, en plena foscor, moment del dia que empiula amb la dona i amb lo femení,… i la jove restaria, com la Mare de Déu, amb el cor net.

“La noia ho féu així (…) i així se salvà (…) i la font quedà rajant allí” (p. 311). I, per consegüent, ni ella, ni el rector abracen l’elitisme (el dimoni que portaria l’aigua al cim, sovint, associat a les ànsies de poder i d’èxit) i la jove resta lliure de culpa.

Finalment, afegirem que el fet que la Font Vella reste amb aigua i profitosa podríem relacionar-ho, per semblança, amb l’espasa rovellada (amb vivències, que toca els peus en terra).

Agraesc la col·laboració de les persones que participen en l’estudi sobre el matriarcalisme i el fan més fàcil, a les molt obertes i de bon cor i a les que em fan costat dia rere dia.