Una altra cançó eròtica en què, a més, es plasma el matriarcalisme i, en eixe sentit, l’espenta, la valentia i l’obertura de la dona, és el “Romanç de l’albercoquer”, el qual figura en l’obra “Música tradicional d’Alfarb. La Ribera del Xúquer”, de l’”Escola de Danses”. Primerament, direm que un romanç, en aquest cas, és una cançó en què es relata fets vinculats amb la vida d’una persona. Diu així:
“Tenia un senyoret,
allà, en l’horta,
p’a regal de sa casa,
un albercoquer
molt ple d’albercocs:
xicotets, madurets i, algun, gros.
Per por a una feta,
carregada portava l’escopeta,
molt ben preparada,
per si algú s’acostava,
buidar-li el cap.
Els amics que s’enteraren,
de força i manya,
un ninot p’a espantar-lo,
de roba i palla,
molt ben preparat,
va i li’l deixen en l’arbre, penjat,
p’a que es menejara
i el fulano[1], de lluny,
que el divisara.
El fulano, que el veu,
allarga el pas
i li diu:
-So tunante[2]i, ahí, ¿què fas?
Pillo, so gandul. Si no vols
que et forade el cul.
Pillo, deshonrat,
si no vols que et forade el cap.
¿Com has sabut l’hora
per a vindre a omplir-te la barjola,
de la fruita bona
que guardava p’a la meua dona
i, amb[3] gran interés,
que guardava p’a l’amo,
p’al senyoret?
A l’instant, li dispara
i li pega un tir;
als seus peus,
li va caure
aquell pernil.
I ell, que se’l va vore,
al moment, se’n va amollar a córrer.
Quan arriba a casa,
sa muller li diu:
-Xico[4], què et passa?
Fas cara de groc!
-Acabe de fer una mort
en l’albercoquer:
el pillastre s’omplia el cendrer,
de la fruita bona
que guardava p’a la meua dona
i, amb gran interés,
que guardava p’a l’amo,
p’al senyoret.
Li diu a sa muller:
-Veges a on m’amagues:
prompte vindrà la ronda
i també l’alcalde
i se m’emporten nugat
a dormir en la presó, tancat.
Pensa [ sa] muller,
d’amagar-lo dins d’un gran femer.
Tan a dins estava,
de la calor del fem, s’ofegava.
Li destapa el cap
i li’l deixa amb un cabàs tapat,
p’a que respirara
i pernil no hi haguera
que s’ofegara.
Pensa sa muller
el que faria.
Pensa anar-se’n al poble
a vore què sentia
i, al no sentir res,
pensa anar-se’n [a ] l’albercoquer,
a vore aquella mort.
I entonces[5] repara…
que era un ninot!
Se’n va sa muller
dret al femer
i li diu, al seu home:
-Ix, femater[6]!
Que has fet gran hazanya[7].
Has mort un ninot de roba i palla
tot ple de sagnies[8].
I va anar de cursela[9]
quinze o vint dies”.
Com hem pogut veure, la dona, a més de valenta, és qui resol el tema i, a banda, parla sense embuts a l’home. Igualment, copsem que l’home va associat al ninot de palla, mentres que la muller ho fa amb la resolució (i realista) que veiem al final, quan conta al marit què és lo que realment ha fet ell.
Quant a lo lingüístic, comentarem que reduir la forma “per a” a “pa”, en lloc de fer-ho a “p’a”, al meu coneixement, és un exemple més de castellanització cultural, ja que el “pa” prové del mot castellà “para”.
Agraesc la col·laboració de les persones que participen en l’estudi sobre el matriarcalisme i el fan més fàcil, a les molt obertes i de bon cor i a les que em fan costat dia rere dia.
Notes: [1] El DCVB admet la forma “fulà”.
[2] La paraula castellana “tunante”, que no el mot “Sotunante”, com figura en l’original, significa “brètol”, “guilopo”.
[3] En l’original, “en”.
[4] Aquest forma, en lloc de “xic” o de “xicó”, s’utilitza molt en frases d’aquest tipus.
[5] Castellanisme inadmissible, perfectament substituïble ací, i sense influir en la rima, per “llavors”.
[6] En l’original, “femeter”, forma que el DCVB remet a “femater”.
[7] Castellanisme inadmissible, perfectament substituïble, per exemple, per “fita”.
[8] En l’original, figura el terme castellà “sangria”.
[9] Aquest mot sembla tèrbol, si més no, documentalment, i, com poguérem veure a finals d’octubre del 2022, podria significar “de caguetes”, “de cagueroles”. Sembla que figura, com ara, en obres del segle XIX i que podria estar vinculat amb “cursa”, com a sinònim de “correguda”. Afegirem que no apareix en el DCVB.
