Arxiu mensual: juliol de 2015

Les “Catalinetes” mengen culleretes // The “Catalinetes” eat teaspoons

General, , , ,

Les Catalinetes mengen culleretes

Cançó popular valenciana / Valencian folk song

 

Les Catalinetes mengen culleretes,

els Catalinots mengen cullerots,

passen pel molí,

una coca amb oli

i un barral de vi.

Ui, vi, caraví!

The “Catalinetes” [= little Catherines] eat teaspoons,

the “Catalinots” [= little Catherines diminutive in masculine] eat ladle;

they pop into the mill,

a flat cake with oil,

and a wine carafe.

Ah!, ah!, “caraví” [= ‘face of wine’; it’s a play on words]

 

Font: Esta cançó figura en http://www.canpop.org/fitxa.php?id=721, en un estudi de la Universitat d’Alacant.

Notes: Es tracta d’una cançó que juga molt amb les paraules i que sembla pròpia d’un joc, crec que idònia per a activitats d’esplai. En la traducció es dóna el cas que sí permet traducció “culleretes”, “cullerots” i he traduït caraví (que sembla una contracció de cara de vi) a lo que seria la seua forma amb les paraules per separat, però formant la idea cara de vi.

He oït i he cantat una variant d’esta cançó.

 

La xica és guapa, leré // The girl is attractive, leré

General, , , ,

La xica és guapa, leré

Cançó popular valenciana / Valencian folk song

 

La xica és guapa, leré,

no és com la lletja, leré,

ella festeja, leré,

 i es vol casar.

The girls is attractive, leré,

she isn’t as the ugly one, leré,

she is couting, leré,

and she wants to get married.

 

Amb un xic molt guapo, leré,

de la Ribera, leré,

de la Costera, leré,

del Palomar.

With a boy very attractive, leré,

from “la Ribera” [= the Bank], leré,

from “la Costera” [= the Slope], leré,

from “el Palomar” [ al Palombar in Arabic].

 

Font: Esta cançó figura en http://www.canpop.org/fitxa.php?id=71,en un estudi fet per la Universitat d’Alacant.

Notes: La població el Palomar (la Vall d’Albaida) té un nom que prové de l’àrab, com he citat en la traducció a l’anglés, a diferència dels altres dos noms geogràfics que apareixen, d’origen valencià i que fan referència a dos comarques: la Ribera i la Costera.

La Vila davall de les hortes // “La Vila” under the floodplains

General, , ,

La Vila davall de les hortes

Cançó popular valenciana / Valencian folk song

 

La Vila davall de les hortes,

Finestrat damunt les penyes,

Sella damunt les revoltes.

La Vila [= La Vila Joiosa] under the floodplains,

Finestrat over the gragges,

Sella over the meanders.

 

Cabeçó fora meló,

Puigcampana una mangrana,

Orxeta botifarró i Sella coca esclafada.

I això menjaria jo si tinguera bona gana.

Cabeçó will be melon,

Puigcampana a pomegranate,

Orxeta sausage and Sella crushed flat  coke [“coca esclafada”]

and I would eat that if I had a good hungry.

 

Font: Esta cançó figura en una web de la Universitat d’Alacant, en http://www.canpop.org/fitxa.php?id=29.

 

Jo sé una cançoneta // I know a little song

General, , ,

Jo sé una cançoneta // I know a little song

Cançó popular valenciana / Valencian folk song

 

Jo sé una cançoneta

de fil i cotó.

Me menge la figa

i tire el peçó.

I know a little song

of thread and cotton.

I eat a fig

and I throw away the stone.

 

Me gite amb ma auela,

li pixe el faldó.

Me’n vaig a la platja

i me compre torró.

I sleep with my grandmother,

I pee her petticoat.

I go to the beach

and I buy torró [= a Christmas sweet].

 

Font: Esta cançó figura en un estudi de la Universitat d’Alacant, en http://www.canpop.org/fitxa.php?id=236.

Nota: He respectat les formes Me i el castellanisme “auela” (< abuela). Igualment he canviat, com en altres cançons, la forma en per la forma amb.

 

 

 

 

Jo sé una cançó // I know a song

General, , ,

Jo sé una cançó

Cançó popular valenciana / Valencian folk song

 

Jo sé una cançó

de fil i cotó.

Me’n vaig a la plaça

i compre torró.

Torró de Xixona,

torró d’alegria,

canten les campanes de Santa Maria.

I know a song

of thread and cotton.

I go to the square

and I buy torró.

Torró of Xixona,

torró of happiness

is what the Holy Mary bells are singing.

 

Font: És una cançó registrada en http://www.canpop.org/fitxa.php?id=756, en un estudi de la Universitat d’Alacant.

Emer O’Toole: “I’m glad my body hair can be read as a political statement” // Emer O’Toole: “Estic contenta que els meus pèls del cos puguen ser vists com una declaració política”

General, , ,

Emer O’Toole: “I’m glad my body hair can be read as a political statement.”

The Irish Times essay /  Article del The Irish Times

This week Roísin meets and greets autor, academic and noted feminist Emer O’Toole.

Esta setmana Roísin es troba i saluda a l’autora, acadèmica i feminista destacada Emer O’Toole.

 

They discuss how Emer has strived to shrug off some of the world expectations of her as a woman, and how the world has responded. They also discuss the many slangs terms for breasts.

On gender equality: “I think a lot of people thing that equality is a gentle progression and, you know sure, it’s all changing and it’ll be fine, I’ll wait and equality will come. That is not the case… we have more equality because of campaigners and because of the tireless work of activists.”

Elles tracten sobre com Emer lluità per traure importància a algunes de les seues expectatives personals i com a dona, així com sobre responia el món. Tractaren, igualment, molt termes de l’argot sexual referent als pits de dona.

Sobre la igualtat de gènere: “Crec que moltes persones pensen que la igualtat és una evolució suau i, com que estàs segura que tot està canviant i serà magnífic, ‘Esperaré i la igualtat vindrà’. Això no és així… ja que tenim més igualtat gràcies a les persones que la defenen i gràcies a l’inesgotable esforç d’activistes.”

 

 

On body hair: “I’ve been hairy beastie for half a decade I think . I was doing a lot of work on breaking down my gender assumptions and reading a lot of theory, and I was increasingly uncomfortable with the extend to which women have to modify themselves to be considered, not even attractive, but simply normal.”

Sobre els pèls del cos: “Crec que durant mitja dècada em tenia com un insecte pelut, una persona poca-solta. Estava treballant molt per a tirar per terra els meus supòsits sobre el gènere i llegint molta teoria, la qual cosa em permeté, cada vegada més, mostrar-me inconformista amb la idea segons la qual les dones han de canviar des d’elles mateixes per a que se les tinga en compte, ni tan sols per a ser atractives, sinó, simplement, per a ser “normals”.

 

 

Font: Article traduït a partir de l’original, del diari irlandès The Irish Times. Ací teniu l’enllaç: http://www.irishtimes.com/life-and-style/people/emer-o-toole-i-m-glad-my-body-hair-can-be-read-as-a-political-statement-1.2273903.

 

Ja te n’has anat, cap pelat // Now you have left, bald head

General, , ,

Ja te n’has anat, cap pelat

Cançó popular valenciana /  Valencian folk song

 

Ja te n’has anat, cap pelat;

 no m’has dit adiós [= adéu], so mocós.

La sort, que tu tens poques dents;

que vas entre dos, lleganyós.

Now you have left, bald head;

you didn’t say to me “Goodbye”, you kid!

Your luck, that you haven’t many teeth;

and that you are among two people, sleep man!

 

Ja te n’has anat, cap pelat;

no m’has dit adiós [= adéu], so mocós.

Quan jo vull dansar, cap pelat;

que sobren xicons, so mocós.

Now you have left, bald head;

you didn’t say to me “Goodbye”, you kid!

When I want to dance, bald head;

I’ve got young men left, you kid!

 

Els tinc a parells, poques dents;

van de dos en dos, lleganyós.

Quan jo vull dansar, cap pelat;

em sobren xicons, so mocós.

I have many couples, not many teeth;

they go in partners, sleep man!

When I want to dance, bald head;

I’ve got young men left, you kid!

 

Font: Esta cançó apareix en un estudi de la Universitat d’Alacant, amb l’enllaç http://www.canpop.org/fitxa.php?id=66.

 

 

Ja plou // Now it’s raining

General, , ,

Ja plou

Cançó popular valenciana / Valencian folk song

 

Ja plou!

Carabina i caragol!

Aigua a la fila

i aigua a la font!

Now it’s raining!

Carbine and snail!

Water to the line

and water to the fountain!

 

Font: És una de les cançons de la recollida de la Universitat d’Alacant. Podeu escoltar-la en http://www.canpop.org/fitxa.php?id=214.

 

 

 

Ja plora el xic // Now the boy is crying

General, ,

Ja plora el xic

Cançó popular valenciana / Valencian folk song

 

Ja plora el xic

perquè li han furtat

la trompa al xic

que son pare li ha comprat. (2)

Now the boy is crying

because he says that someone has stolen

the horn

that his father has bought it to him.

 

Torna-li la trompa al xic,

que li costa molts diners,

que li l’ha comprat son pare

i sa mare no [en] sap res. (2)

Return you the horn to the boy,

that it was very expensive,

that his father has bought it to him

and his mother doesn’t know it. (2)

 

Venim de la mar,

no portem diners.

Anem a cal mestre,

no n’hi ha res que fer.

We come back from the sea,

we have no money.

We are going to the teacher’s house,

there is nothing one can do about it.

 

Mo·n’anem a casa

i amb molt mal humor

de vore que venen,

de vore que venen

les Festes d’Agost.

We are going home

and with bad mood,

because the Agost Festivities

are near,

are near.

 

 

Tornada:  Torna-li la trompa al xic… (2)

Chorus: Return you the horn to the boy… (2)

 

Font: Figura en http://www.canpop.org/fitxa.php?id=300, dins d’una recollida de la Universitat d’Alacant.

Nota: He respectat la forma res que fer  en lloc de res a fer, que és l’acceptada actualment. De totes maneres podríem recordar la paraula valenciana quefer, faena que cal fer. I també he fet lo mateix amb n’hi ha en lloc de hi ha.