Arxiu d'etiquetes: Sant Nin i Sant Non

La Creu del Terme i els sants Abdó i Senent

General, , , ,

En novembre de 1987, la “Revista de Banyoles” publicava el poema següent, relacionat amb els Sants de la Pedra.

 

“LA CREU DEL TERME

Poema en tres temps

Vinc de Jerusalem, pelegrinant

I guardo, al fons del cor, l’emprempta -dura-

De la Creu, on moria el Verb fet Carn,

Estenallat d’Amor sense figura.

 

Com jo, homes i pobles cristians,

Impactats per la Creu, amb fe segura,

En romiatge de segles, van tirant

Per camins de delers i fretures.

 

I porten la Creu Santa sobre el pit

I aixequen Creus de Terme que perduren,

Elevant-hi mirada i esperit.

 

I es fa planer el camí i la petja pura

I en ella hi retrobem, com un gran crit, 

La flama de l’Esperança futura.

***

La nostra Creu del Terme de Banyoles, 

Perduda en temps funestos de combats,

Ara torna a aixecar-se, esvelta i noble,

Fonent en un abraç Terme i Ciutat.

 

El vianant que hi passi a qualques hores,

La veurà com un signe de bondat,

La prendrà per senyera enardidora

I el més bell exponent d’identitat.

 

Al cansat i al vellet dirà: ‘reposa’

A l’ardit i al jovent: ‘sempre endavant’

Per a tots és lliçó d’amor i joia.

 

I l’estil que prendrà serà imposant,

Digne de l’ideal de tot un poble

Que a l’ombra de la Creu tira endavant.

 

***

Cap detall s’ha escapat d’un simbolisme:

A la base, les rodes d’un molí

Marquen l’antic TREBALL i nova INDÚSTRIA.

La ubicació vol reflectir.

 

La font enriquidora d’energia

Que, generosament l’ESTANY forní.

Can Teixidor del TERME perviuria

En el peu, fet del seu trull d’oli antic.

 

Columna, Capitell i Creu serien

 De pedra dura, extreta d’aquí.

Qui no hi veu l’ENTERESA banyolina?

 

El BON COR i PIETAT són esculpits

Entorn del capitell i la Creu pia:

Els nostres Sants, Santa Maria i Crist.

 

Maria Dolors Malagelada i Vila“

 

Font: 

Informació facilitada per Josep Grabuleda Sitjà, de l’Ajuntament de Banyoles, per mitjà d’un missatge del 19 de juny del 2018, el qual anava acompanyat d’uns quants poemes relacionats amb Banyoles i, sobretot, amb el Terme, la zona històricament pagesa d’aquesta ciutat catalana de la comarca del Pla de l’Estany.

La festivitat dels Sants Abdó i Senén, com els coneixen en el Terme, hi està molt arrelada i, a més, remarcarem que els sants no hi són l’excusa per a fer festa; al contrari, és una festa religiosa i amb característiques matriarcals ben evidents, però que forma part de la història i del present de Banyoles, del sentiment banyolí de pertinença a la terra i que camina cap al demà.

Igualment, vull subratllar la generositat que hi ha hagut, i molt més de l’esperada (i que tan positiva està resultant per a la recerca), tant des de l’Ajuntament de Banyoles, com també a través de Miquel Rustullet (de Banyoles i, en molts casos, pont en la recollida d’informacíó relativa als Sants de la Pedra en aquesta ciutat catalana).

 

Nota: Els sants a què fa referència el darrer vers són Sant Abdó i Sant Senent.

Dites i creences vinculades als Sants de la Pedra

General, , ,

“Valga’m sant Nin i sant Non” (1)

“Valga’m sant Nin i sant Non, carregats de son, i sant Patllari i tots els sants del calendari!” (2)

“¡Valga’ns Sant Nin i Sant Non!” (3)

“Valga’ns Sant Nin i Sant Non i la Mare de Déu de Togores” (4)

“Les mares dels nostres avis, el dia d’avui [, 30 de juliol], tallaven els cabells als infants per primera vegada, cregudes que, fent-ho així, no foren lladres.” (5)

 

 

Font:

(1) Article “Banyoles. Festa del Terme en honor dels sants Abdó i Senén. Diumenge més proper al 30 de juliol”, de  Martirià Brugada Clotas, dins del llibre  “Repics de festa” (p. 125). Vaig accedir a aquest article, gràcies a un missatge enviat per Miquel Rustullet Noguer, el 18 de novembre del 2017, sobre Banyoles i la “Festa del Terme”  que s’hi celebra.

(2) Del mateix article de Martirià Brugada. Sobre aquesta dita, el 13 de gener del 2019, Gerard López Molsosa, en Facebook, em comentà: “Jo recordo que els meus avis deien una frase modificant els noms de Nin i Non [amb moltes variants]. Exemple: valga’m Sant Nini i  Sant Nani i tots els sants del calendari…!”.

(3) Sobre aquesta dita, treta del llibre “Vida, Culto y Folklore de los Santos Abdón y Senén” (p. 74). de José Sistac Zanuy, l’autor comenta que es tracta d’una invocació quan les persones veien un raig que podria fer malbé, quan queia pedra o davant d’una necessitat o d’un fet desagradables, per a demanar la protecció d’ambdós sants.

(4) Entrada “Caminada de Polinyà a la Salut, Colobrers i Togores” (http://losfolloneros.blogspot.com/2010/02/7-de-febrer-de-2010-caminada-de-polinya.html), publicada en el bloc “Los folloneros”.  Es tracta d’una dita de Sabadell (el Vallès Occidental), la qual, com llegim en el bloc, “També era invocada per moltes mares sabadallenques per tal que el seu fill obtingués un bon número en el sorteig de les quintes”. Les quintes d’un any eren els hòmens nascuts eixe any i que havien de fer el servici militar.

(5) Llibre “Costumari català”, de Joan Amades. Direm que l’obra fou elaborada entre 1950 i 1956; per tant, potser fes referència, si més no, a quasi un segle abans (“les mares dels temps dels nostres avis”), tenint present que, en eixir la primera publicació de l’obra, l’esperança de vida no aplegava als setanta anys i que, aleshores, poques persones en passaven els setanta-cinc.

Adduirem que, una altra creença (relacionada amb les pedregades, tot i que no ho fa amb els Sants de la Pedra), però del llibre “Meteorologia i agricultura populars”, de Cel Gomis i Mestre, diu que, en una població, per fer fora els bruixots, “Mossèn Anton els té promès que, si els veïns l’ajuden a resar a l’església, mai més cap pedregada no farà mal en el terme de Torrelles” (p. 48). Cel Gomis es refereix a Torrelles de Llobregat, una població catalana de la comarca del Baix Llobregat.

Finalment, direm que hem constatat un fet semblant, però en l’Edat Mitjana, en un passatge del llibre “Una historia nueva de la Alta Edad Media”, de Chris Wickham. Això sí, referent a molts segles abans. 

Refranys relacionats amb els Sants de la Pedra

General, ,

Hi ha refranys relacionats amb els Sants de la Pedra, com ara, els següents:

 

“Sant Nin i Sant Non, pebrots i tomàquets” (1)

“Per Sant Nin i Sant Non, pebrots i tomates” (2)

“Pel dia dels Sants Abdó i Senén, pebrots i tomates” (3)

 

“Per sant Nin i sant Non,

 pebrots i tomàtecs” (4)

 

“Per Sant Nin i Sant Non,

es talla el raïm de la planta,

i es penja la llàntia” (5)

 

“El dia de Sant Abdó i Sant Senén, pebrots i tomàquets” (6)

“Per Sant Nin i Sant Non, pebrots i tomacons” (7)

“No l’envegis, sant Abdon, que el qui es queda ja es compon” (8)

 

 

 

Font:

(1) Facilitat per Joan Prió Piñol, del grup de Facebook “Dites, cançons, contes, costums, Catalunya”, el 4 d’abril del 2017.

(2) Entrada “Per sant Nin i sant Non, pebrots i tomates”, en el  “Diari del capellà” (http://www.diaridelcapella.cat/2012/08/per-sant-nin-i-sant-non-pebrots-i.html), de Martirià Brugada Clotas

(3) Article “Banyoles. Festa del Terme en honor dels sants Abdó i Senén. Diumenge més proper al 30 de juliol”, de Martirià Brugada Clotas, publicat, en 1999, en el llibre “Repics de festa”. Vaig accedir a aquest article, gràcies a un missatge enviat per Miquel Rustullet Noguer, el 18 de novembre del 2017, sobre Banyoles i la “Festa del Terme”  que s’hi celebra.

(4) Llibre “Vida, culto y folklore de los santos Abdón y Senén” (p. 93),de José Sistac Zanuy. L’autor ho escriu enmig d’unes línies en què explica que aquest refrany prové del fet que “Por la tarde, el pueblo visitaba las huertas de los payeses amigos y conocidos, donde se le obsequiaban con ensaimada, jamón y sendas fuentes de pimientos y tomates, aliñados con sal y aceite. De esta costumbre deriva el dicho popular (…) pues tales frutos sazonan en esa época del año” .

(5) Llibre “Costumari català”, de Joan Amades. Joan Amades comenta l’origen d’aquest refrany, afegint que “Per honorar els sants, els hortolans tallaven el millor raïm de llur parres i el penjaven de la llàntia que cremava davant dels patrons”  i que “Entre els hortolans hi havia una veritable emulació per a poder obtenir un raïm ben gros i lluir-lo el dia d’avui, amb ostentació i honor”. Adduirem que, per exemple, hi ha poblacions valencianes on, com en la Barcelona de què ens parla Joan Amades, encara és costum oferir el raïm primerenc.

(6) Entrada “Festes de Sant Nin i Sant Non” (http://www.festes.org/directori.php?id=486), en la web “Festes.org”.

(7) Entrada “Festa Major de Sant Abdó i Sant Senén” (http://surtdecasa.cat/camp/agenda/festa-major-de-sant-abdo-i-san-senen/58526), en la web “Surtdecasa.cat”. Aquesta entrada, però en versos, està en el “Programa Sant Abdó i Sant Senén Festa Major del Morell Estiu 2017” (https://issuu.com/ajuntamentdelmorell/docs/programa-sant_abd__i_sant_se__n_f): 

“Per Sant Nin i Sant Non,

pebrots i tomacons” (p. 16).

(8) Article “Banyoles. Festa del Terme en honor dels sants Abdó i Senén. Diumenge més proper al 30 de juliol”, de Martirià Brugada Clotas, publicat, en 1999, en el llibre “Repics de festa” (p. 96).

Llibre de la translacio dels sancts Abdon y Sennen

General, , , , ,

Ací tenim una obra sobre els Sants de la Pedra, del P. Miquel Llot de Ribera, editada en Perpinyà en 1591 i que, des de l’estiu del 2018, ja està a l’abast del públic, tasca facilitada, en bona mida, per la Universitat de València.

 

 

ABDÓ I SENENT (Libre de la translatio, 1591)

Versets relacionats amb els Sants de la Pedra

General, ,

Hi ha versets relacionats amb els Sants de la Pedra, com ara, els següents:

 

“Reseu als Sants de la Pedra,

tingueu-los contents en tot,

que està la collita en l’aire

i, si apedrega,… ens fot.” (1)

 

“Reseu als Sants de la Pedra,

tingueu-los contents en tot,

que està la gorgereta en l’aire

i, si apedrega, ens fot.” (2)

 

“Reseu als Sants de la Pedra, tingueu-los contents en tot, que està el càntir en l’aire, i si apedrega ens fot.” (3)

 

“Reseu als Sants de la Pedra, reseu als Sants de la Pedra

tinga’l content en tot que està la collita en l’aire 

i si pedrega ens fot i si pedrega ens fot

  reseu als Sants de la Pedra.” (4)

 

“Reseu als Sants de la Pedra

reseu als Sants de la Pedra

tinga[u]lo[s] content[s] en tot

que está la collita en l’aire

i si apedrega mos fot

i si apedrega mos fot

reseu als Sants de la Pedra.”  (5)

 

“Preguem al[s] Sants

‘Sants de la Pedra Gloriosos, 

Os tenim en la memòria,

i demanem confiats

que ens tingau preparat

un lloguet allà en la glòria.'” (6)

 

 

 

Font: 

(1) Llibre “Dites i refranys de la nostra terra”, de Concepció Cortés i de Domi Gramache.

(2)  Entrada “Sants de la Pedra” (http://basseta2007.blogspot.com.es/2007/07/sants-de-la-pedra.html),  dins del bloc “Basseta”. 

(3) Entrada “Els Sants de la Pedra, publicat al Dijous” (http://tonialorda.balearweb.net/post/103909),  dins del bloc “El blog d’en Toni Alorda”.

(4) Entrada “Llibre Falla La Victòria 2016 — Port de Sagunt” (https://issuu.com/panalfallero/docs/llibret_falla_la_victoria_2016/167), dins del bloc “CANÇONS DE LES ESCENES” (p. 167).

(5) Entrada de la cançó “Alça l’aleta polleta” (http://valenciacanta.blogspot.com.es/2012/04/enric-pastor-pastoret-alca-laleta.html), dins del bloc “Valencia Canta”. Es pot llegir i escoltar.

(6) Entrada “La festa dels Sants de la Pedra” (http://historiadeaielo.blogspot.com.es/2011/07/la-festa-dels-sants-de-la-pedra.html), dins del bloc “Història d’Aielo de Malferit”.

Quant a la paraula “gorgereta”, direm que es tracta d’un sinònim de “collita”. Així, en l’article “Els Festes del meu vaig poblar” (http://www.acicastello.org/article/3444/els-festes-del-meu-vaig-poblar), escrit per Joan Alfred Climent i Quiles, en la web“Ací Castelló”, llegim “abans que la pluja de la tardor llançar a perdre tota la gorgereta”.  Aquesta paraula no figura en el DCVB , però sí, com ara, en alguns escrits relacionats amb l’agricultura, per exemple, en aquest article.

Igualment, la paraula “lloguet” fa referència a un lloc xicotet.

 

 

Sant Nin i Sant Non i els Sants de la Pedra

General, , ,

Ací tenim alguns dels refranys relacionats amb els Sants de la Pedra, Abdó i Senent, també coneguts com Sant Nin i Sant Non (en moltes poblacions catalanes) i com Sant No i Sant Ne (com ara, en Mallorca).

Quant a la festivitat dels sants Abdó i Senent, és el 30 de juliol i, afegirem que, entre altres coses, són els protectors dels llauradors i dels hortolans. En els darrers vint anys, s’han fet publicacions molt interessants, per exemple, d’obres del segle XVI i del XVIII, com també algunes obres de tipus artístic o d’informació general però a nivell local. A poc a poc, en farem esment, a través d’aquestes entrades.

I ara, sense més preàmbuls, els refranys i les dites.

 

Sant Nin i Sant Non, els Sants de la Pedra són.  (1)  

Sant Nin i Sant Non, pebrots i tomates, la festa dels hortolans. (2)

Per Sant Nin i Sant Non, es talla el raïm de la planta i es penja a la llàntia. (3)

 

Igualment, hi ha dites com les següents:

Per Sant Nin i Sant Non, pebrots i tomàquets! (4) 

Per Sant Nin i Sant Non, pebrots i tomàtecs! (5)

Per Sant Nin i Sant Non, pebrots i tomates. (6)

Pel dia dels sants Abdó i Senén, pebrots i tomates. (7)

 

Font: 

(1) Es tracta d’un refrany molt estés en Catalunya.

(2) Web “Refranyer temàtic” (http://tematic.dites.cat/2007/11/sants-i-festes-diverses.html). 

(3) Web “El Refranyer. Dites, refranys i maneres de dir” (http://elrefranyer.com/ref/per-sant-nin-i-sant-non-es-talla-raim-planta-es-penja-llantia).

(4) Joan Prió Pinyol, en el grup de Facebook, “Dites, cançons, contes, costums, Catalunya”, 4 d’abril del 2017.

(5) José Sistac Zanuy, en el llibre “Vida, culto y folklore de los santos Abdón y Senén”, de 1948, una de les fonts on més informació hi ha sobre els Sants de la Pedra.

(6) Martirià Brugada Clotas, capellà, en el seu bloc “Diari del capellà” (http://www.diaridelcapella.cat/2012/08/per-sant-nin-i-sant-non-pebrots-i.html).

(7) Martirià Brugada Clotas, en l’article “Banyoles. Festa del Terme en honor dels sants Abdó i Senén. Diumenge més proper al 30 de juliol”, publicat en el llibre “Repics de festa”. En tinguí constància gràcies a Miquel Rustullet Noguer, de Banyoles (el Pla de l’Estany), qui me’l facilità el 18 de novembre del 2017.

Aquestes són les fonts d’informació, on figuraven en trobar-les. Poden haver-ne modificacions, de les referències de la trobada. No obstant això, podeu consultar la web o el bloc i preguntar-hi i tot.