Arxiu d'etiquetes: obertura als altres

Rondalles en què es premia el bon tracte, l’obertura als altres i la bonhomia

General, , , ,

 

Una altra rondalla mallorquina en què es plasma el matriarcalisme i en què, fins i tot, es fa lo que vol la dona, és “Sa filla i sa fillastra des moliner”, recopilada per Mn. Antoni Ma. Alcover i que figura en el Tom XV. En aquesta narració, un moliner té dues filles: una, Catalineta, és “garrida, galanxona i aguda ferm” (p. 123) i, posteriorment, una segona, quan, a ell, se li mor la dona i el moliner es casa amb una vídua que tenia una filla que nomia Catalinota.

Un poc després, veiem que el moliner diu a Na Catalineta, “torna sa farina as gegants de sa cova des Fangar” (p. 123), d’uns gegants que hi vivien i que, mentres que els tractassen bé, ells “els feien amples i els deixaven córrer” (p. 123). I, així, aquesta filla, que és un tros de pa, fa marxa cap a la cova, hi entra i diu:

“-Qui hi ha a la casa de Déu? Qui hi ha aquí? Sortiu, que vos duc sa farina.

(…) entra a sa cova i, al punt, tot ho tengué net i ben encitronat” (p. 124).

Tot seguit, els gegants troben que la cova està molt neta “i romangueren tan agradats i satisfets que s’apleguen i diu es caporal.

-Es mereix aquesta al·lotona que li donem un do; massa que el s’ha guanyat” (p. 125), detall que també veiem en rondalles d’altres indrets, com ara, una del País Valencià, en què quatre animals acorden concedir un do a un jove que havia aconseguit que tots quatre s’entenguessen i aplegassen a un acord[1]. I ho pacten: “Es do ha d’esser que, en badar boca Na Catalineta, per cada paraula que li broll de sa boca, li broll una pesseta.

-Aprovat! Aprovat! -digueren tots es gegants.

-Tantes de gràcies! -diu, aleshores, Na Catalineta, i, zas!, li brollen de sa boca tres pessetes per ses paraules que acabava de dir” (p. 125).

Quan veuen els pares de Na Catalineta que la filla tenia eixe do, el pare estava contentíssim (p. 125).

A banda, el moliner envia l’altra filla, Catalinota, a la de la vídua amb qui ell s’ha casat. I les coses canviaran. De fet, el pare, esperançat, li comenta:

“-Hala, Catalina[2] , si t’hi espitxes! Vejam si tornaràs com s’altra Catalina!

-Jo hi faré tots es possibles! -diu sa grosseranda” (p. 126).

Però, els gegants, com veuen que Na Catalinota és ruda, no li faran costat i, més encara, li ho deixen ben clar: “Es bé és des qui se’l guanya! Na Catalineta els se guanyà” (p. 126). I, quan arriba a sa casa, una trompa que portava darrere, li fa soroll. I, com que veu que no se’n desfà, d’eixe soroll, tria no parlar.

Ara bé, un home s’enamora de Na Catalinota, perquè “no havia trobada cap altra al·lota que el volgués (…) i dins vuit dies es casen sense que Na Catalinota badàs boca fins que fou casada” (p. 127), àdhuc, quan eixien de l’església on s’havien casat. I, per això, al capdavall de la rondalla, llegim “Idò. No fos estada tan maleita, grosseranda i malambrosa! Més se’n mereixia!” (p. 129). Per tant, tot i el caràcter de Na Catalinota, ella aconsegueix que l’home faça lo que ella vol. No obstant això, es tracta d’una rondalla en què, clarament, es premia l’obertura als altres, el bon tracte cap al proïsme i la bonhomia, com en tantes narracions en llengua catalana.

Adduirem que aquesta vesprada he acabat de llegir la rondalla mallorquina “Es fuset”, arreplegada per Mn. Antoni Ma. Alcover i que figura en el Tom XVII. Es plasma molt la sexualitat matriarcal i, a més, des de molt prompte, es fa lo que vol la dona, la dona salva l’home i, per exemple, ella té la darrera paraula. I… s’escrigué en 1897. Recomane la seua lectura.

Agraesc la col·laboració de les persones que em fan més fàcil l’estudi sobre el matriarcalisme i a les que em fan costat dia rere dia.

 

 

Notes: [1] Fou arreplegada per Joaquim G. Caturla.

[2] Ací es refereix a Na Catalinota.

“Em van educar, tant la marona com les àvies” (Ramona Ibarra)

General, , , , ,

 

Continuant amb la pregunta sobre educació, en el grup “Dialectes”, el 28 de gener del 2022 ens comentaren “Sí. Per això sé quan és sant Sebastià, patró de Gratallops junt amb sant Llorenç, o sant Roc, festa major d’Albarca, o santa Maria. Sí ens ensenyaven a estimar festes, tradicions del pobles [en] què van néixer o viure, menjars i moltes altres coses que havien viscut. Però sé que no tothom era així” (Marina Josa Vellve). Quant a aquest comentari, l’endemà, en el meu mur, Ricard Jové Hortoneda m’escrigué “M’ha cridat l’atenció la darrera part de la teva exposició, on Marina Josa es refereix a l’estimació de les nostres tradicions. M’identifico amb aquest comentari.

Jo en vaig aprendre ja de major: desconeixia aquest món i el vaig trobar molt interessant i reivindicatiu d’una manera de ser, certificant-lo amb danses i cançons, apassionant.

Els anys 70 del segle passat, en ple franquisme, amb la sardana, vam portar el català als ajuntaments; i la bandera catalana, als balcons, finestres, campanars i municipis”. En el mateix grup, Neus Castellvi Asensio ens escrigué “A mi, l’àvia i la mare, quan venia de treballar”.

Igualment, prosseguint amb el tema de l’estima per les arrels i de l’obertura, el 30 de gener del 2022, Ramona Ibarra m’escrigué “Ma marona va néixer el 1923 i em van educar, tant la marona com les àvies”. A més, el 27 d’agost del 2020, en el meu mur, comentí que, la vespra, una amiga de Mèxic, molt oberta i que aprén català a distància, m’havia escrit “Se nota tu gran interés por el lugar donde vives, en cualquier comentario que haces se nota el amor que le tienes a tu hermosa tierra” i, al capdavall, posí una pregunta: “¿Vos heu fixat que, on més il·lusió tenen les persones són en les cases, en les famílies, en els barris, en els partits polítics, etc. en què el cap és una persona tan oberta a la tradició (el passat, els avantpassats, les arrels) com al futur (els xiquets, els adolescents i els jóvens, l’esperança) que estima la Pàtria (això és, la terra on ha nascut i on nasqueren els pares i els avantpassats), que no la que sorgeix del naixement dels Estats-nació i de l’entrada forta del capitalisme en el segle XVIII, de la deshumanització i del culte als diners i als representants polítics, la introducció de la policia i, per exemple, de la instrucció obligatòria com a mitjà de separació de les persones, i que, com a persona, per exemple, viu i respon a la vida i als altres, de manera creativa i sense deixar a banda, ni la llibertat, ni la solidaritat i que també recorre a Internet com a mitjà de comunicació social i, fins i tot, d’aprenentatge i de relació amb altres persones?”.

Alguns dels comentaris a aquest escrit del 2020 foren “Nuestras raíces valen más que todos los tesoros juntos. Yo también amo la tierra en que nací y a quienes me han dado la vida” (Graciela López Torres), “Has fet una exposició molt completa. Jo no estic tan documentada però et puc dir el que el cor em diu, que és estimar les nostres arrels i cultura, millorar tot el que es pugui, i sobretot considerar a tothom per un igual” (Assumpta Capdevila), “Jo no soc un entés en estos temes, però admire a les persones com Graciela que els agrada i s’interessen per la nostra llengua i la nostra cultura” (Vicent Pla).

Agraesc a les persones que em fan més fàcil l’estudi sobre el matriarcalisme i a les que em fan costat dia rere dia.