Prosseguint amb el tema de la sexualitat matriarcal en el llibre de l’escriptora de Monistrol de Calders “Poemes 2000/2011”, també el podem capir en la composició “A la Glòria i en Jordi” (p. 75):
“El destí, un xic trapella,
amb encant i frenesí,
un ocell amb canterella
ha trobat un bell jardí.
Dos quarts d’una del migdia,
plenitud dels raigs de sol,
hi ha un enllaç amb melodia,
dues veus, dos cors i un vol.
Dues vides amb semblança
replena d’afinitats,
heu topat amb alegrança:
estàveu predestinats!”.
Tocant a la primera estrofa, podríem dir que l’ocell (l’home) ha trobat en una dona la persona que el salvarà i la connexió entre tots dos té lloc en un jardí (un element natural i que empelta amb lo tel·lúric i, així, amb lo femení), un detall associat a lo eròtic, fins i tot, en rondalles ambientades en la Cort reial.
A banda, copsem que els dos van junts I que, com diem, popularment, “On va la corda, va el poal”, com també que, fins i tot, com posava el folklorista valencià Joaquín Martí Gadea (1837-1920), en la seua obra “Encisam de totes herbes”, “L’home fa la dona; i, la dona, l’home”: les dues veus, els dos cors i… la unió entre el marit i la muller. Ningú tracta d’anul·lar l’altre, ni recorre a la força contra el suposat adversari. No debades, després, l’autora indica que predominen les afinitats entre na Glòria i en Jordi.
En el poema que plasma a continuació, “T’estimo amb alegria” (p. 76), en l’esmentada obra de Rosa Rovira Sancho, l’escriptora exposa una confiança fidel i contínua en l’altre i, altrament, el nexe entre el cor i el pensament:
“Caminàveu per la vida
per camins ben diferents,
i heu topat amb la reeixida
embellint dos cors contents.
Del llampec de les mirades
i l’encís del pensament,
dues vides enllaçades
unirem en casament.
I un ‘t’estimo’ amb alegria
ple d’amor i sentiment,
confiant amb l’energia
d’estimar-vos constantment”.
Per tant, podríem pensar que els familiars, els amics i molts coneguts confien en la parella que ara s’uneix, com ho captem en els dos darrers versos.
I si, en la composició “A la Marga” (p. 84), l’escriptora dóna veu al padrí, qui dóna amb galania un ram com a present, perquè “aquest ram sigui l’estrella / que il·lumini el nou camí”, en el poema “Un t’estimo responsable” (p. 85), captem que l’autora empiula les noces i la terra (ací, la vila, la qual els fa valença), àdhuc, incloent-hi la natura:
“Monistrol us dóna estada
augurant un bon futur,
per gaudir de la contrada
respirant un aire pur.
Barcelona queda enrere
reformant el temps passat,
ara és l’hora de delera
d’un present il·lusionat.
Amb empenta decidida
i en aquest Ajuntament,
una vida compartida
unireu en casament”.
O siga que, com ens indicà la poetessa en un correu electrònic de l’11 de març del 2025, els dos nuvis, “veïns vinguts de Barcelona” (sic), han triat amb decisió anar a Monistrol de Calders a residir-hi i, així, conserven el seu esperit juvenil i, igualment, en part, aventurer.
Agraesc la col·laboració dels qui participen en l’estudi sobre el matriarcalisme i el fan més fàcil, als molt oberts i de bon cor i als qui em fan costat dia rere dia.
assemblea-pagesa-6f (1)
