Arxiu d'etiquetes: música popular en llengua catalana

Dites i cançons amb dones amb molta iniciativa i molt obertes

I el 7 de novembre del 2020, en el meu mur, Pilar Coll Serrano escrivia “Fa una temporada llarga que t’ha donat per l’eròtica. Creia que eixa es feia pels volts de Carnaval”.

El 15 de novembre del 2020, en el meu mur, Joanvi Sempere escrivia una cançó que diu així:

“Les xiques de Vilavella,

quant més fadrines, més bèsties:

s’han fet un xiulet de canya

p’a pixar per les finestres.

 

Les xiquetes d’Almassora,

totes van a segar brossa,

s’escarramen a la séquia

i se renten la carxofa”.

 

I, tot seguit, Miqui Rumba comentava que “I, ‘A les de Crevillent, les ixen ans les mamelles que les dents’”, que, com em digué eixe dia, “És una dita molt comuna entre crevillentins, quan volen dir la precocitat de les seues nenes esdevenint xicones per a festejar”.

Afegirem que, el mateix 15 de novembre del 2020, Roberto González-Quevedo, escriptor en llengua asturiana, feu un comentari en asturià sobre la mamella i captí un exemple més del fet que la cultura asturiana és matriarcal: “Mamiel.la grande la de Babia: una montaña” (és a dir, “Mamella gran, la de Babia: una muntanya”). 

El 15 de novembre del 2020, en el meu mur, en resposta a unes quantes línies sobre les xicones de Xixona que decideixen comprar-se una romana, per a pesar-se les mamelles dues voltes a la setmana, Francesc Pedros Ferrando escriu una cançó que diu així:

“Les xicones del Mareny

s’han comprat un autobús

p’a pagar-lo poc a poc

i engrunsar-se el parrús[1]”.

 

Aquesta versió, com em digué Francesc Pedros Ferrando, és de Mareny de Barraquetes (en el terme de Sueca, població de la Ribera Baixa), qui, a més, afegí que “Lo de pesar-se les mamelles també ho diem en la mateixa cançó”. 

Agraesc la col·laboració de les persones que participen en l’estudi sobre el matriarcalisme i el fan més fàcil, a les molt obertes i de bon cor i a les que em fan costat dia rere dia.

 

 

Nota: [1] En relació amb la paraula parrús, direm que, el 14 de desembre del 2020, en el grup “Amics de les frases en català”, Pere Baladron escrigué “El millor pa del món és el parrús”.

 

Jo sé una cançó de fil i cotó

Tot seguit, posem una versió que es publicà en el grup “Dialectes” el 5 de setembre del 2022 i que ens plasmà Maria Labrador, qui escrivia “Doncs, a la Vila Joiosa, el meu iaio en cantava:

‘Jo sé una cançó

de fil i cotó,

me’n vaig a la tenda

i em compre torró;

torró de Xixona,

torró d’alegria;

ja toquen les campanes

de Santa Maria.

Sant Pere i Sant Pau,

doneu-me les claus,

que els pobres angelets

estan morint-se de fam.

Deixeu-los morir

que, al cel aniran,

el dia de la Quaresma’.

 

Fins aquí el que jo recorde. Però diria que s’acabava ahí”.

Una versió, com li comentí, “Interessant”. 

Afegirem que, en la lletra de la cançó, ens havia posat “morint-se de fam” i, per la rima i pel context, hem considerat que corresponia adduir “estan”.