Continuant amb poesia matriarcalista de Margalida Caimari i Vila, però en l’entrada “Margalida Caimari i Vila” (https://trbolatzur.blogspot.com/2010/08/margalida-caimari-i-vila.html), del blog “Tèrbol atzur”, captem trets en relació amb el sentiment de pertinença a la terra, com ara, en el poema “Lo lliri de Valldemossa” (escrit en 1874), quan diu que
“Mallorca n’és una perla
enrevoltada del mar,
altes muntanyes li guarden
sos hermosos comellars.
Tant com n’és bella Mallorca,
l’estimen los balears;
tant com l’estimen, els paga
amb los rics fruits de sos camps,
los ametlers abundosos
i los antics olivars.
Creixen amb verda esponera
tarongers i figuerals”.
Per tant, l’actitud que tenen els balears cap a la terra comporta una bona collita, de la mateixa manera que la bondat o, per exemple, un regnat molt obert, amb sentit de la justícia i amb bona empatia (en les rondalles i en el dia rere dia) va adjunt de bons resultats en la societat i d’un bon esdevenidor per a la gran majoria de la població.
Aquests versos prossegueixen en una entrada titulada “Margalida Caimari: Lo lliri de Valldemossa” (https://scripta-dialectologia.ub.edu/textos/margalida-caimari-lo-lliri-de-valldemossa), publicada per la Universitat de Barcelona (ací, amb adaptacions) i amb accés censurat per Kaspersky, en nom de la seguretat antivirus, el 17 de juny del 2024 [1]:
“Fontetes de clares aigües
reguen les terres del pla
a on s’estén groga catifa
de xeixes, ordis i blats.
Mallorca n’és una joia
que un rei d’Aragó guanyà;
los sarraïns la ploraren!
Bé la podien plorar!
‘-Mallorca mora era bella’
digué lo fill del Coran.
‘-Més bella en serà cristiana’,
lo Rei En Jaume exclama”.
Així, la poetessa trau detalls de la natura de les Illes Balears, posa Mallorca en condició de joia i, en acabant, plasma un passatge vinculat amb la incorporació de Mallorca als territoris catalanoparlants, mitjançant la figura del rei Jaume I (el 31 de desembre de 1229), i, de pas (encara que no ho diga), amb la Festa de l’Estendard.
A més, entre els versos exposats per la Universitat de Barcelona, n’hi ha que fan esment a Caterina Tomàs (1531-1574), una santa molt present en la cultura popular mallorquina i que, en poesia, sovint, apareix com “la Santa Pagesa”, un nom familiar prou significatiu i en nexe amb lo matriarcalista:
“Dins un paradís hermós,
nasqué un tendre lliri blanc,
pur lliri que, fins a Palma,
amb sos perfums, arribà.
Aquesta flor tan hermosa
fou Catalina Tomàs”.
Tornant a l’entrada “Margalida Caimari i Vila”, del blog “Tèrbol atzur”, hem triat uns versos del poema “A Miramar”, escrit en 1877:
“Vall hermós, ple d’harmonies,
on les fonts de clares aigües
fan remor,
On lo sol daura la terra,
on l’aucell als matins alça
cants d’amor…”.
Vall, fonts, aigües, terra, cants d’amor…, o siga, trets en relació amb la terra.
Agraesc la col·laboració de les persones que participen en l’estudi sobre el matriarcalisme i el fan més fàcil, a les molt obertes i de bon cor i a les que em fan costat dia rere dia.
Nota: [1] Poguérem escriure’ls gràcies a Internet en el telèfon mòbil.
assemblea-pagesa-6f (1)