Tot seguit, com a exemple de literatura matriarcalista, posarem un poema facilitat per Cristina Fons Fons el 1r de maig del 2022, quan iniciàvem el mes dedicat, per excel·lència, a la mare com a generadora de vida, no sols en lo agrícola, sinó també en el camp de les persones: la maternitat. Agraesc la seua generositat.
Afegirem que Cristina Fons Fons feia esment a l’escrit com “una poesia molt antiga que l’ha recordat una gran mare i dona, per totes les mares del món”. Diu així:
“Mare,
Maria,
Maria,
jo voldria dir-te
Mare,
dir-te jo voldria,
que et vull.
Que et vull
contenta i viva,
Mare Maria,
contenta i viva
et vull.
De l’arrel profunda,
Mare,
d’on he nascut,
jo voldria,
Mare,
que saberes que et vull,
ai, Mare.
De la solitud de Mare,
ai, Mare Maria,
que tu has tingut,
jo voldria agrair-te,
Mare,
que jo no l’haja viscut,
Mare.
I que, allà on jo estiga,
i que, allà on estigues,
jo voldria agrair-te,
Mare,
la vida que has viscut.
Jo voldria,
Mare,
agrair-te sempre
la vida que m’ha
tocat viure amb tu,
Mare,
Maria,
Mare”.
Com veiem, des del primer moment, es tracta d’una acció de gràcies a la Mare, siga, ací, la mare biològica com a generadora de vida i humana, siga la Mare Terra com a mare de tota la Terra, siga Nostra Senyora, això és, la Mare de Déu.
Adduirem que, en la cultura vinculada amb la llengua catalana, la Mare de Déu és tractada com a “Nostra Senyora”, que, en moltes rondalles (però en relació a personatges humans), figuren les formes “senyora ama” i que, a banda, sovint, captem el tractament “senyora princesa” com també… el de “mestressa” i el de “madona”. En qualsevol cas, són dones ben considerades, ben tractades i molt obertes.
Agraesc la col·laboració de les persones que participen en l’estudi sobre el matriarcalisme i el fan més fàcil, a les molt obertes i de bon cor i a les que em fan costat dia rere dia.