La maternitat en el Regne de València de la primera meitat del segle XVIII. Carles Ros i el romanç relatiu al part, als nounats i a les relacions de les dones amb els marits (1736).
En desembre del 2023, trobàrem que, en l’obra “Arreplega de llegendes, tradicions i costums del Regne de València”, de 1927, el folklorista valencià Francesc Martínez i Martínez havia inclòs en una llista l’obra “Romanç nou, molt graciós i entretingut, on se referixen totes les cosetes que deuen previndre les senyoretes per a parir i altres circumstàncies que han de guardar les casades”[1], de Carles Ros, i captàrem que podria interessar per al tema de la maternitat. Amb lleugeres adaptacions lingüístiques, diu així:
“Si, en silenci, l’auditori
escoltar-me vol atent,
d’un assumpt, cosa preciosa,
oirà un bon romancer.
Confie que tots tindran
en ell molt gust i plaer,
puix és d’un rapte poètic
dels bons que ma mussa ha fet.
Ja sabran com escriguí
aquell romanç dels consells
que, per a matrimoniar-se,
doní a tots los fadrinets;
puix ací pretenc posar-ne
a les fadrines, també,
perquè, a moltes, considere
necessiten un poc d’ells.
Ans de tot, hem de supondre,
com a primer fonament
de l’Església, el matrimoni:
és lo sagrament seté;
lo qui servix i aprofita
perquè marit i muller
dormen junts i crien fills
en la benedicció de Déu;
i el matrimoni que és apte,
cada any trau son angelet
fins a que l’home i la dona
entren a l’edat de vells.
Supost açò, fadrinetes,
les que festejant esteu,
per a quan sereu casades
a este romanç ateneu.
En sentir-us prenyadetes,
aconselle no us geleu,
en previndre la bolcada
i tot lo més que us diré;
puix jo, encara que fadrí,
d’estes coses, també en sé,
que, qui té algo de poeta,
de tot, entén un poquet” (pp. 1-2).
Com podem veure, encara que, en el títol, parla de subjecció al marit, en les primeres línies, trau el tema de la maternitat com una cosa preciosa, tret que empiula amb el matriarcalisme, el qual sí que l’aprova: marit i muller dormen junts, nounats qualificats com d’angelets, dones que reben el nom de fadrinetes i que estan prenyadetes…
A banda, des de la seua tasca de poeta, no fa un missatge com qui mira de dalt a baix el proïsme, sinó com qui exposa sobre un tema que considera adient per a l’educació de la persona (“de tot, entén un poquet”).
Més avant, escriu aquests versos:
“Tot açò, ho tindreu a punt
dins d’un curiós tabaquet,
que la senyora comare
ja ho demanarà a son temps.
També d’una cullereta,
prevenció s’haurà de fer
per a, quan hajau parit,
enconar[2] a l’infantet
i, en un poc de mel, colat
de sucre, que és llepolet,
en la dita cullereta,
lo nini o nina enconeu;
una xiquera i platillo,
suponc necessari és” (p. 2).
Igualment, copsem que el part anava acompanyat d’avís a la comunitat i que era la dona qui, en lliurar nou diners a qui l’entitat religiosa que preferís, venia a dir que ja era mare. Al moment, per mitjà del llenguatge de les campanes (que n’hi havia molts), els del barri sabien que hi havia un nounat més i, a banda, demanaven (en oracions curtes de religiositat popular) perquè la mare tingués un bon futur, com llegim posteriorment:
“Una urgència molt forçosa
advertixc que és convenient
per a, en anar de dolors,
i us costarà nou diners;
los que dareu de llimosna
al Convent de la Mercè,
on tocaran a partera
(eixe nom dona la gent),
puix moltes persones bones,
a l’oir aquell toquet,
solen dir: ‘-Déu que la lliure
i traga de perill prest’.
També es fa tocar al Carme,
anireu allà on voldreu” (p. 2).
A més, la maternitat estava acompanyada de determinats actes de festa en relació amb la partera i als primers dies de mamar el nen:
“Per a, en aprés de parir,
prevenció també hau de fer
d’un quarteronet d’espígol,
per a donar perfumets
i ningú senta olor mala,
puix, d’espígol, bona és.
Als tres dies de parides,
a la creatura, dareu
vostres pits per a que mame;
que, ans d’aquest temps, no pot fer
i el mamantó, o mamantona,
primer que els tire un poquet
per a llevar les calostres ,
no danyen a l’angelet” (p. 2).
Agraesc la col·laboració de les persones que participen en l’estudi sobre el matriarcalisme i el fan més fàcil, a les molt obertes i de bon cor i a les que em fan costat dia rere dia.
Notes: [1] “Romanç nou, molt graciós i entretingut, on se referixen, al peu de la lletra, totes les cosetes que deuen previndre les senyoretes per a parir, la subjecció que han de tindre al marit i altres circumstàncies que han de guardar les casades, com vorà el curiós, en aquest any 1736”, en l’original. Recomanem la lectura de l’entrada “L’Eivissa matriarcal del segle XVIII” (https://malandia.cat/2021/07/leivissa-matriarcal-del-segle-xviii), amb què hi ha punts en comú.
[2] Posar mel o alguna substància suau en la boca del nounat, per a que tinga ganes de mamar.
Romanç nou, molt graciós i entretengut, Carles Ros (s. XVIII) matriarcalismeassemblea-pagesa-6f (1)