En novembre de 1987, la “Revista de Banyoles” publicava el poema següent, relacionat amb els Sants de la Pedra.
“LA CREU DEL TERME
Poema en tres temps
Vinc de Jerusalem, pelegrinant
I guardo, al fons del cor, l’emprempta -dura-
De la Creu, on moria el Verb fet Carn,
Estenallat d’Amor sense figura.
Com jo, homes i pobles cristians,
Impactats per la Creu, amb fe segura,
En romiatge de segles, van tirant
Per camins de delers i fretures.
I porten la Creu Santa sobre el pit
I aixequen Creus de Terme que perduren,
Elevant-hi mirada i esperit.
I es fa planer el camí i la petja pura
I en ella hi retrobem, com un gran crit,
La flama de l’Esperança futura.
***
La nostra Creu del Terme de Banyoles,
Perduda en temps funestos de combats,
Ara torna a aixecar-se, esvelta i noble,
Fonent en un abraç Terme i Ciutat.
El vianant que hi passi a qualques hores,
La veurà com un signe de bondat,
La prendrà per senyera enardidora
I el més bell exponent d’identitat.
Al cansat i al vellet dirà: ‘reposa’
A l’ardit i al jovent: ‘sempre endavant’
Per a tots és lliçó d’amor i joia.
I l’estil que prendrà serà imposant,
Digne de l’ideal de tot un poble
Que a l’ombra de la Creu tira endavant.
***
Cap detall s’ha escapat d’un simbolisme:
A la base, les rodes d’un molí
Marquen l’antic TREBALL i nova INDÚSTRIA.
La ubicació vol reflectir.
La font enriquidora d’energia
Que, generosament l’ESTANY forní.
Can Teixidor del TERME perviuria
En el peu, fet del seu trull d’oli antic.
Columna, Capitell i Creu serien
De pedra dura, extreta d’aquí.
Qui no hi veu l’ENTERESA banyolina?
El BON COR i PIETAT són esculpits
Entorn del capitell i la Creu pia:
Els nostres Sants, Santa Maria i Crist.
Maria Dolors Malagelada i Vila“
Font:
Informació facilitada per Josep Grabuleda Sitjà, de l’Ajuntament de Banyoles, per mitjà d’un missatge del 19 de juny del 2018, el qual anava acompanyat d’uns quants poemes relacionats amb Banyoles i, sobretot, amb el Terme, la zona històricament pagesa d’aquesta ciutat catalana de la comarca del Pla de l’Estany.
La festivitat dels Sants Abdó i Senén, com els coneixen en el Terme, hi està molt arrelada i, a més, remarcarem que els sants no hi són l’excusa per a fer festa; al contrari, és una festa religiosa i amb característiques matriarcals ben evidents, però que forma part de la història i del present de Banyoles, del sentiment banyolí de pertinença a la terra i que camina cap al demà.
Igualment, vull subratllar la generositat que hi ha hagut, i molt més de l’esperada (i que tan positiva està resultant per a la recerca), tant des de l’Ajuntament de Banyoles, com també a través de Miquel Rustullet (de Banyoles i, en molts casos, pont en la recollida d’informacíó relativa als Sants de la Pedra en aquesta ciutat catalana).
Nota: Els sants a què fa referència el darrer vers són Sant Abdó i Sant Senent.