Arxiu d'etiquetes: humor

El Cabanyal // The Cabanyal

General, , , ,

 

El Cabanyal

Cançó popular valenciana / Valencian folk song

 

1. Hi ha en el Cabanyal

una casa que fa cantonet.

La xica d’allí

festejava amb un xic foraster.

In the Cabanyal there is

a house on a corner.

The young woman of this house

was courting with a strange man.

 

I ara s’ha sabut

que la xica molt grossa s’ha fet.

I és que l’han fotut

i la xica va a tindre un xiquet.

And now is known

that the young woman has put on a lot of weight.

Some people have fucked her

and she will have a baby.

 

 Hi ha en el Cabanyal (…). 

2. In the Cabanyal there is (…).

 

I ara s’ha sabut

que la xica molt grossa s’ha fet.

I és que l’han fotut…

i la xica va a tindre un xiquet…

And now is known

that the young woman has put on a lot of weight.

Some people have fucked her…

and she will have a baby…

 

 

Nota: Repetim tota la lletra, però amb lleugers canvis en els dos darrers versos, els que veieu en lletra tombada. Eixos, com escoltareu, s’allarguen un poc més. Per eixe motiu, veieu un 1. i un 2. , amb els quals indicarem que repetim de nou la primera estrofa i, sense necessitat de tornar a escriure-la, quan l’acabarem, passarem a cantar-ne la segona amb els detalls que he citat adés.

El Cabanyal, actualment, és u dels barris de la Ciutat de València. He estat en distintes ocasions i vos puc dir que és un patrimoni digne de conservació. Quan el visitem, podem sentir-nos com si estiguérem passejant per poblacions de la rodalia de València. En una ocasió li regalí a un company de classe una foto que va aparéixer en el Levante-EMV durant el curs 93/94 i que datava de mitjan segle XIX.

 

Font: Podeu escoltar la cançó en https://www.youtube.com/watch?v=_nfKqLzegnA.

Romanç de Sant Rorró // Romance of Saint Rorro

General, , , ,

Romanç de Sant Rorró

Cançó popular valenciana


Déu em done inspiració
per a poder explicar
la vida d'un sant baró
que és digna de mencionar.

Que vinga el déu Baco,
que ens porte un porró...
i que ens allumene
en esta ocasió.

És Sant Rorró el més lluït
i és el sant més mirac(u)lós,
que per a pagar mitgeta
mai no ha sigut 'pereós'.

Quan era xiquet
a penes parlava,
anava a les tendes
i s'emborratxava.

Quan ja se feu més fadrí,
li augmentà la devoció,
no podia passar dia
sense perdre canyamó.

Per allà on anava,
prenia amistat
amb les taverneres
que el donen fiat.

Sabia totes les tendes,
quin vi era el més eixut,
a on el venien 'barato'
i a on el donaven més pur.

I allí se gastava,
si portava, un duro.
Se n'anava a casa
amb un pet com un xurro.

Quan tenia més edat
ja tenia millor cor:
es feu molt aficionat
a donar el truc i flor.

Si dien "envide",
tirava la "falta".
Sant Rorro mig cànter
de vi se colava.

Si alguns, per casualitat,
teniu la dona partera,
en comptes de xocolate
doneu-li la bóta plena.

És la millor medecina
per a la partera avui:
en comptes de la gallina,
doneu-li el cuiro de vi.

¡Senyores!, ¡que el caldo
dóna inflamació!:
doneu-li ginebra
i vi del millor.

Sant Rorró prengué amistat
amb una 'agüela' beata:
quan anaven a resar,
omplien la carabassa.

I quan arribaven
a l''amén i glòria',
els dos s'empinaven
la carabassola.

Per a final del rosari
es menjaven un mosset,
entraven en la bodega
i omplien el tonellet.

'Lis' vindria a cabre
'decàlitro" i mig
i tot se'l colaven
abans de les sis.

La beata ja parlava
en italià i en francés
i Sant Rorró se n'anava
'cai[gu]ent-se' 'per el' carrer.

Cantant seguidilles,
aquell malfaener
anava borratxo
com un dolçainer.

Quan es va morir Sant Rorró,
l'acompanyaren.
Com tots volien portar-lo,
a l'últim se'l sortejaren.

I a ell portaren
deu cuiros de vi
per a anar tastant-los
durant el camí.

'Adiós', Sant Rorró 'bendito',
que mai has quedat a deure.
Dóna salut als borratxos
i moltes ganes de beure.

I el vostre perdó,
en la glòria eterna,
al cel ens aguarde
amb la bóta plena.		Valencian folk song


I hope God gives me inspiration
for explaining to the people
the life of a male, saint,
a life worthy of mentioning.

We are waiting the god Bacus,
with a wine jar for us...
and with a lighting
for us and this occasion.

Saint Rorro is the most shinning saint
and the most miraculous,
he never has been lazy
for paying 'mitgeta'.

When he was a child,
he hardly spoke,
he went to the grocer's
and ended drunk.

When he was a little grown up,
his devotion increased,
he couldn't pass any day
without having some "leathers".

He knew new friends
wherever he went,
and his friends were barwomen
that sold it on credit.

He knew all the bars,
which wine was the skinniest,
where its sale was cheap
and where they poured purest.

And there, if he has
a "duro", he spent it.
And he came back home
with some drunkenness.

When he was older,
he has already better heart:
he began his keen
to play the "truc" and "flower" ['flor'].

If the players said "envide" ['I raise'],
he played the "falta" ['fault'].
Saint Rorro seeped a half
large pitcher of wine.

If some of your wifes
are midwife, by chance,
don't give them chocolate,
but a full small leather.

Now it's the best
medicine:
instead of the hen,
give her the leather of wine.

Ladies!, that the broth
inflame us!:
give her gin
and wine of the very best.

Saint Rorro made friendship
with a sanctimonious old woman:
when they were going to pray,
they filled the pumpkin.

And when they began
the "amen and glory",
both of them raised
the pumpkin.

They saved a little mouthful
at the end of rosary,
they came hold
and filled the little barrell.

More or less they fit there
one and a half decalitre
and they filtered it
before six in the evening.

Then, the sanctimonious could speak
Italian and French
and Saint Rorro began
to fall extremely along the street.

He was singing "seguidilles",
this good-for-nothing,
he was drunk
like a "dolçainer" ['dolçaina' musician].

When Saint Rorro died
all the people went with him.
As all of them wanted to carry him,
they raffle for the last.

And they took
ten leathers of wine
for him... and for being trying them
on the way.

Good-bye, Holy Saint Rorro,
you never have owed anything.
Give drunkers health
and a high drinking feeling.

And your forgiveness,
in the eternal glory,
that we hope waiting us in heaven
with the full leather.


 

Nota: Hi han unes quantes paraules referides a unitats mètriques prèvies a l’ús del sistema mètric internacional, com ara, mitgeta (un litre i quart, poc o molt), del truc ( truc i flor, envide, falta), relacionades amb la moneda anterior a l’euro (duro) o de música i en al·lusió a una forma de dansa incorporada en la música valenciana, la seguidilla.

Font: https://www.youtube.com/watch?v=4vFNPZNlxlE, en què canta este romanç el grup Al Tall.

 

La manta al coll // With the blanket near the neck

General, , , ,

La manta al coll

Cançó popular valenciana / Valencian folk song

 

La manta al coll

i el cabasset,

mo·n’anirem

al Postiguet,

la manta al coll

i el cabasset,

mo·n’anirem,

mo·n’anirem

al Postiguet.

Arreando xim-pam-pu,

arreando xim-pam-pu.

With the blanket near the neck,

and with the little basket

we will go to ‘el Postiguet’

with the blanket near the neck

and with the little basket

we will go,

we will go,

to ‘el Postiguet’.

Let’s go xim-pam-pu,

let’s go xim-pam-pu.

 

1. Per dos quinzets un puro,

per tres una pipa,

per quatre una guitarra,

per cinc una xica.

El puro p’a fumar,

la pipa p’a lluir,

la guitarra p’a tocar

i la xica p’a dormir.

1. With two quinzets one cigar,

with three one pipe,

with four a guitar,

with five a young woman.

The cigar for smoking,

the pipe for shinning,

the guitar for playing

and the young woman for sleeping.

 

Tornada: La manta al coll…

Chorus:  With the blanket near the neck…

 

2. Una volta, quan tornava

el tio Pep de l’horta,

es va trobar en casa

oberta la porta.

Pujant per l’escaleta

es troba un senyoret

que, oberta la bragueta,

li ensenyava el cacauet.

2. Once, when the uncle Pep

was coming back from the floodplain,

he ran into the open door of the house.

And when he was coming up

the ladder of it,

he saw a man

that has opened his slit

and was showing Pep the peanut.

 

Tornada: La manta al coll…

Chorus: With the blanket near the neck…

 

3. Les xicones de Xixona

s’han comprat una romana

p’a pesar-se les mamelles

dos voltes a la setmana.

Si vols que te la faça,

posa’t panxa cap amunt

i voràs la polseguera

que t’ix pel forat del cul.

3. The young women of Xixona

bought a Roman scale for them,

to weigh them their breastes

twice a week.

If you want that I make it you,

stand you up face up

and you will see what a dust cloud

will go out of your arsehole.

 

Tornada: La manta al coll…

Chorus: With the blanket near the neck…

 

4. Tots juguen ‘en’ Pep

i Pep no fa faena,

li amaguen la bossa

i també la cistella.

Ara baixa l’amo,

tots són bonegons.

Ahí teniu a Pep

tocant-se els collons.

4. All of them are playing with Pep,

and Pep is not working,

they hide his bag

and also his basket.

Now the owner is going down the stairs,

all of his words are tellings-off

and you can see Pep

touching his balls.

 

Tornada: La manta al coll…

Chorus: With the blanket on the neck…

 

 

Font: La cançó figura en http://www.comarcarural.com/valencia/musica/la%20manta%20al%20coll.php i el vídeo és https://www.youtube.com/watch?v=wxznNPVYbsI.

Notes: Arreando, com vos podreu imaginar lingüísticament, és terme castellà. He respectat la forma ‘en’ (pronúncia popular de la conjunció amb) per a escriure així la lletra que canta el grup Carraixet en el vídeo.

Igualment, el terme bonegons fa referència a paraules amb què l’amo indica que cal fer faena i no arrunsar-se, com Pep, sinó posar-se mans a l’obra.

Es tracta d’una cançó en què el llenguatge eròtic i sexual està molt present i, fins i tot, amb térmens que he traduït abans de tindre un vocabulari anglés-castellà molt detallat, però de l’anglés al castellà. Si algú tinguera coneixement d’un vocabulari valencià-anglés (o català-anglés) de tipus eròtico-sexual, li estaria molt agraït.

Amparito

General, , ,

Amparito

Cançó popular valenciana / Valencian folk song

 

Amparito,

la filla del mestre,

diuen que festeja

‘en’ un xic foraster.

El diumenge,

quan va a missa d’onze,

el nóvio darrere

li porta el catret.

I, com és tan xicoteta,

meneja el culet. (2)

Amparito,

the teacher’s daughter,

people say she is courting

with a foreigner.

On Sunday,

when she comes to the eleven mass,

her fiancé, behind,

is giving her the stool.

And, that she is as little,

she moves the bum. (2)

 

Amparito,

la filla del mestre,

abans festejava

‘en’ un foraster.

I el diumenge,

quan va a missa d’onze,

ningú va darrere

portant-li el catret.

I, com és tan xicoteta,

meneja el culet. (2)

Amparito,

the teacher’s daughter,

before was going out

with a foreigner.

And on Sunday,

when she comes to the eleven mass,

nobody is behind her

giving her the stool.

And, that she is as little,

she moves the bum. (2)

 

Amparito,

la filla del mestre,

ja no se’n recorda

d’aquell foraster.

El diumenge,

quan va a missa d’onze,

un xicot del poble

li porta el catret.

I, com és tan xicoteta,

meneja el culet. (2)

Amparito,

the teacher’s daughter,

now doesn’t remember

that foreigner.

On Sunday,

when she comes to the eleven mass,

a young man of the village,

carries her the stool.

And, that she is as little,

she moves the bum. (2)

 

Lletra i música: Hem triat la que sentim en el vídeo https://www.youtube.com/watch?v=R4Ud-ZkSnPI.

Font: La cançó figura en http://www.comarcarural.com/valencia/musica/amparito.htm.