Bon dia,

Les vostres àvies (o padrines) o bé les vostres mares, si havien nascut abans de 1920, ¿ensenyaven oracions en llengua materna? Gràcies.

Podeu trobar més informació en la web “Malandia” (https://malandia.cat). A mesura que ens reporten, ho afegiré en una entrada nova en la web amb un títol en línia amb la qüest compte en Twitter és “Lluís Barberà i Guillem”.

Avant les atxes.

Una forta abraçada,

Lluís Barberà i Guillem

****

Quant a missatges, el 2 de maig del 2026 comentaren “Sííííííí” (Àngels Sanas Corcoy), “No. L’àvia era jueva” (Lurdes Gaspar), “Alguna cançó, com ara, ‘El mariner’ i ‘El vestit d’en Pasqual’. Després, tot va ser en castellà, en nàixer l’any 1933” (Júlia Aixut Torres), “Sí, Lluís. Per part de la iaia materna, Maria:

1/ ‘Àngel de la Guarda,

dolça companyia,

no m’abandoneu 

ni de nit, ni de dia’.

El resaven abans d’anar a dormir a la cambra.

2/ ‘Aquest llit em sóc ficat,

jo no sé si en sortiré,

abrigueu-me amb vostre manto,

Verge Santa del Roser’

Els passaven de generació a generació” (Nuri Coromina Ferrer), “Arreu: també a les escoles” (Maria Dolors Sala Torras), “Sí. L’àvia paterna ens ensenyà a resar, però en castellà: ‘Jesusito de mi vida…’; quan hi havia tempesta. L’Ave Maria, el Parenostre i el Glòria. Que jo recordi” (Rosó Garcia Clotet), “A casa meva, no es parlava de religió, ni s’ensenyaven oracions. Eren temps difícils, de postguerra i la meva família era disfuncional” (Angelina Santacana Casals), “Sí. Dia rere dia. En aixecar-te i, a la nit, per a dormir. De fet, continuo” (Lydia Quera), “L’Àngel de la Guarda; cada nit, al llit” (Montserrat Cortadella), “Sempre” (Ramon Moix).

En Xiuxiuejar, el 2 de maig del 2026 posaren “I després, també, ma mare, del 1923. Va usar sempre la llengua materna per a les poques oracions que ens va ensenyar” (Tomeu).

Agraesc la generositat de les persones esmentades.

Una forta abraçada.