En un correu electrònic del 22 d’abril del 2021, Silvia Vaque Amat em parlava de la cançó eròtica “L’orinal”, la qual, “El meu pare, que era de Tortosa, sempre cantava. I deia que era seva, una que diu ‘L’orinal’” i comentava “M’agraden molt aquestes cançons picaresques de l’època”. Tot i que no envià la cançó (perquè no la sabia completa), en la web Malandia, l’escriguí en el 2015, en l’entrada “L’orinal // The bedpan” (https://malandia.cat/2015/02/lorinal), i que, en una versió d’Alfarb (població valenciana de la Ribera Alta), diu així[1]:

“L’orinal de cases riques

sempre sol anar mudat,

perquè és de terra fina

i de pisso recalcat.

I ara li diuen don Pedro,

per això és tan respectat.

L’orinal, l’orinal,

és un objecte d’antiguitat,

per naixement,

per lo que val,

visca la gràcia de l’orinal!

Si l’orinal tinguera boca

i també ulls pa[2] mirar,

voria moltes cosetes

que ja no les puc mirar.

Voria dones en camisa

i algun home despullat”.

Una versió que recorde haver oït de xiquet, potser amb uns onze anys[3] i en els Júniors d’Aldaia (població de l’Horta de València), a primeries dels anys huitanta (quan ja havia mort el general Francisco Franco i amb un règim postfranquista lleugerament permissiu), en la part que encara recorde, diu així:

“Si l’orinal tingués boqueta[4]

i ullets per a mirar,

voria [= veuria] moltes cosetes

que ara no les pot mirar:

voria  [= veuria] una dona ‘en’ camisola

i un home ‘en’ calçotets,

uns ullets sense pestanyes

i una boca sense dents.

Sí, l’orinal; 

sí, l’orinal;

sí l’apreciem,

sí l’apreciem,

per lo que val,

per lo que val,

és una gràcia de l’orinal”.

Com veiem, és una cançó tirant a eròtica. I, en finalitzar els versos ací plasmats, va acompanyada de ritme joiós a l’estil del de la cançó “La manta al coll”.

La cançó de l’orinal també l’hem trobada, com ara, en la web “Càntut”, sota el títol “L’orinal” (https://cantut.cat/canconer/cancons/item/633-l-orinal), amb aquesta lletra, cantada per Montserrat Llover i Expósito (nascuda en 1926), qui, possiblement, com es pot llegir, l’hauria apresa de son pare:

“Quan l’orinal se us trenqui

o si se us hi fa un forat,

el poseu a la finestra

o bé en el terrat.

El poseu a la finestra

amb un roseret plantat.

L’orinal ha demostrat

d’ésser objecte d’utilitat,

tots l’estimem per lo que val;

visca la glòria de l’orinal.

L’orinal de casa rica

sol anar molt ben mudat;

així com és de terrissa,

n’és de pisa i decorat.

Li solen dir-li ‘Don Pedro’

perquè en sigui respectat.

I l’orinal ha demostrat

d’ésser objecte d’utilitat,

tots l’estimem per lo que val;

visca la glòria de l’orinal.

Hi ha cases sense comuna

dintre i fora de ciutat

i si et venen[5] certes presses

et trobes desesperat.

Si tens l’orinal a casa

llavors ho fas descansat[6].

I l’orinal ha demostrat

d’ésser objecte d’utilitat,

tots l’estimem per lo que val,

visca la glòria de l’orinal”.

Ara bé, en l’entrada de la web “Càntut” relativa a la cançó “L’orinal”, hi ha una foto d’on hem tret una lletra que va molt més en línia amb la que aprenguí de xiquet. Diu així:

“En canvi –i vet aquí la prova evident de per què hem de parlar d’un veritable ‘surrealisme català’-, vegem ara la lletra d’una de les cançons més cantades entre les tropes catalanes de l’Ebre:

            L’orinal de casa bona

           és un moble distingit,

           veu les dones en camisa,

           abans de posar-se al llit.

           I l’orinal ha demostrat

           ésser un moble d’utilitat.

           I l’apreciem per lo (pel) que val

          cantem les glòries de l’orinal”. 

Aquesta versió, molt més pròxima a la que aprengui i a la d’Alfarb, reflecteix un matriarcalisme, no solament per la permissivitat i la bona acollida de lo eròtic sinó, com en les altres versions, perquè, com ara, també es fa un cant pels xicotets detalls de la vida quotidiana, en aquest cas, per l’orinal.

Finalment, la cinquena lletra que trobí d’aquesta cançó, a què podem accedir en la web “Canpop”, de la Universitat d’Alacant, per mitjà de l’entrada “L’orinal de casa rica” (http://www.canpop.org/fitxa.php?id=1479), és molt suau[7] i en línia amb l’enregistrada en “Cantut”. No obstant això, i, ara sí, és en aquesta on figuren uns versos molt semblants als plasmats per Silvia Vaque Amat. Així com ella escriu “El orinal conec clenc, el orinal clenc clenc…”, en l’entrada de la Universitat d’Alacant, per exemple, en llegim que diuen així:

“El orinal cles cles

el orinal cles cles

viva la gràcia de l’orinal cles cles”.

Podem considerar, per tant, que aquesta cançó és eròtica i, igualment, de línia matriarcal, com un agraïment, àdhuc, a xicotetes coses, en aquest cas, a l’orinal.

Agraesc la col·laboració de les persones que m’informaren en relació amb aquesta cançó i amb altres en la mateixa línia i relatives a l’orinal.

Notes: [1] A través de la lletra del disc “Música tradicional d’Alfarb, Escola de Danses”. En aquesta entrada, es pot escoltar un vídeo amb la música de la cançó, encara que amb la lletra d’Oliana, una població catalana de l’Alt Urgell: “Hostal Víctor Oliana, Festa 125é aniversari + cançó de l’orinal” (https://www.youtube.com/watch?V=jGqASrcMjfg), del minut 4:32 al 5:56.

[2] La forma  correcta d’aquesta reducció en el parlar popular, és “p’a”, ja que procedeix de la preposició “per a”, no de la preposició castellana “para”. 

[3] Nasquí en 1971.

[4] En preguntar, a ma mare, el mateix dia, per si sabia la lletra d’aquesta cançó, ella cantava “boquetes”  i jo “boqueta” . Igualment, en un altre punt, ella cantà “que ara no es poden mirar” i, quan li cantí la segona part de la versió que jo aprenguí, em digué que sí que la sabia i passà a cantar-la. Agraesc la seua col·laboració.

[5] En l’original, “si’t venen”.

[6] En l’original, “llavors o fas descansat”.

[7] En aquest sentit, cal comentar que, més d’una vegada, ens hem trobat amb cançons eròtiques transmeses per dones grans.