Reprenent l’obra “Davant l’Imatge de la Verge del Puig de Sant Salvador”, del poeta mallorquí Bartomeu Barceló i Tortella i publicada en 1918, mare i fill fan camí cap a Nostra Senyora:
“¡Ales ella em donà d’humil poeta
I ales d’arcàngel li daria jo!
Vella d’aital faisó les creus l’han feta
Que m’evoca a l’antiga Capelleta,
I, ¡ai! la ‘gaveta’.
Perquè li caven els retrucs del cor”.
És a dir: la mare ha emparat i ha encoratjat el fill quan ell s’ha dedicat a la poesia; i ara, com a agraïment a la mareta, l’escriptor no l’abandona, sinó que l’acompanya allà on va ella.
En els versos posteriors, l’autor mena el missatge a Nostra Senyora, a qui diu que, en els pitjors moments i tot, Ella és la Mare de la dona i que li fa de sopluig:
“¡Ah, Verge! Com vos mira… Sou, per a ella,
Vida i encís que informa el seu anhel,
Vibrant, com plena d’ales d’una estrella,
Sembla vos torra el foc de sa parpella,
¡Vos troba bella!
Com a nit bruna qui floreix l’estel”.
Així, copsem que la mare de l’escriptor enllaça amb la Mare de Déu, perquè això també fa que la seua vida tinga seny (li dóna ales, la troba garrida i, ben mirat, aquest nexe predomina en la foscor de la nit, associat a la bellesa).
Tot seguit, Bartomeu Barceló i Tortella reflecteix un diàleg entre la Regina i la dona i exposa detalls de la personalitat de sa mare (com ara, la senzillesa i la garridesa) junt amb 1) el paper maternal que han fet ambdues i 2) el fet que la vida (el fill ara prou dedicat al gai saber) ha sorgit de la terra (ací, de Nostra Senyora) i 3) ja és adult, mentres que ella s’acosta cap a l’ocàs (és a dir, simbòlicament, viu en la tardor):
“¿Se us ha oblidada ja de la fatiga?
Resa, talment creàs l’oració.
Té l’aire humil de la dorada espiga
I és sublim com el cim. Amb veu amiga,
Perquè vos diga:
‘Vós, Vós me l’heu tornat el meu fillol!’.
‘El vostre, sempre, és el mateix, Senyora;
Però el meu s’és fet gran. ¡Si fos petit!
Recordau? Com a una hòstia encantadora,
L’enlairava i sentia’m voladora
Cap a l’Aurora…!
I avui… el temps m’alloma[1]i cau la nit’”.
Agraesc la col·laboració dels qui participen en l’estudi sobre el matriarcalisme i el fan més fàcil, als molt oberts i de bon cor i als qui em fan costat dia rere dia.
Nota: [1] Trencar (o cruixir) els lloms.
assemblea-pagesa-6f (1)
