I-bi-bi, els d’Ibi, els d’Ibi // I-bi-bi, the Ibi kids, the Ibi kids

General, , , ,

I-bi-bi, els d’Ibi, els d’Ibi

Cançó popular valenciana / Valencian folk song

 

I-bi-bi, els d’Ibi, els d’Ibi,

I-bi-bi, els d’Ibi estan ací.

Venim de jugar un partit de pilota,

venim de jugar un partit de baló,

xim-pom!

I-bi-bi, the Ibi kids, the Ibi kids,

I-bi-bi. the Ibi kids are here.

We are back from playing a match of ball,

we are back from playing a match of ball,

xim-pom! 

 

Font: Esta cançó figura en  http://www.canpop.org/fitxa.php?id=730, dins d’un estudi realitzat per la Universitat d’Alacant.

I una poca de tonyina // And a bit of tuna fish

General, ,

 I una poca de tonyina

Cançó popular valenciana / Valencian folk song

 

I una poca de tonyina,

esta nit soparem nyores

i una poca de tonyina,

i un sarnatxo de bacores,

perquè la cosa ve aixina.

And a bit of tuna fish,

this night we will have dinner capsicum

and a bit of tuna fish,

and a basket with early figs,

because that’s what we have.

 

Font: Forma part de l’estudi realitzat per la Universitat d’Alacant i podeu llegir-la i escoltar-la en http://www.canpop.org/fitxa.php?id=585.

Notes: La forma sarnatxo té com a sinònims, senatxo o senalla, igualment correctes. Es tracta d’un cabàs o d’una cistella de mà per a anar al mercat. La bacora és un peix. La forma aixina és una de les que s’empren a nivell popular per al terme així.

I el nóvio que tinga zels a la nóvia // And the boyfriend that was jealous of the girlfriend

General, , , ,

I el nóvio que tinga zels a la nóvia

Cançó popular valenciana / Valencian folk song

 

I el nóvio que tinga zels a la nóvia

i a la nóvia li agrada molt jugar,

que pille el camí i se’n vaja al poble,

que estos dies són dies de disfrutar.

And the boyfriend that was jealous of the girlfriend

but the girlfriend likes to play much,

can take his heels and to go to the village

because now it’s time to enjoy.

 

No t’apures, per això, xiqueta,

no t’apures, que mo·n’anirem

i allà baix, a aquella figuereta,

i allí els dos soletes mos [= ens] divertirem.

I allà baix, a aquella figuereta,

i allí els dos soletes mos [= ens] divertirem.

Don’t worry about it, dear,

don’t worry because we will go

down there, to that fig tree,

and there we will enjoy alone.

And down there, to that fig tree,

and there we will enjoy alone.

 

Font: Podeu accedir a la cançó (lletra i música) amb l’enllaç http://www.canpop.org/fitxa.php?id=200, dins d’una web de la Universitat d’Alacant.

Nota: La forma apurarse és un castellanisme inadmissible. Pel context, podem substituir-lo per preocupar-se, amoïnar-se.

I arrima’t cap ací // And come closer

General, , ,

I arrima’t cap ací

Cancó popular valenciana / Valencian folk song

 

I arrima’t cap ací

que el llençol [llançol] és estret

i allà a la mitjanit

no diràs que tens fred.

And come closer

that the sheet is narrow

and back at the midnight

you won’t say you are cold.

 

No diràs que tens fred,

no diràs que tens fred.

I arrima’t cap ací

que el llençol [llançol] és estret.

You won’t say you are cold,

you won’t say you are cold.

And come closer

that the sheet is narrow.

 

Font: Esta cançó figura en http://www.canpop.org/fitxa.php?id=195, en una web elaborada per la Universitat d’Alacant.

I me banye en un llibrell // I have a bath in a washing-up bowl

General, , ,

I me banye en un llibrell

Cançó popular valenciana / Valencian folk song

 

I me banye en un llibrell,

sóc llaurador de secà;

i me banye en un llibrell,

amb un martell en la mà…

per si acàs  [= de cas] munta el nivell.

And I have a bath in a washing up bowl,

I am a dry-land ploughman,

and I have a bath in a washing up bowl,

with a hammer in the hand…

if the level goes up.

 

Font: La lletra i la música figuren en http://www.canpop.org/fitxa.php?id=582, en una web de la Universitat d’Alacant.

Nota: He respectat la lletra i, només en la locució si de cas, crec convenient indicar que la forma de l’original és un castellanisme.

Eres Reina de la Pau // You are Queen of the Peace

General, , ,

 

Eres Reina de la Pau

Cançó popular valenciana / Valencian folk song

 

Eres Reina de la Pau

que en braços dus al teu Fill.

“Fes que hi haja pau en el món”,

Mare, et demanen els teus fills,

et demanen els teus fills.

You are Queen of the Peace

that you carry in your arms your Son.

“Make you that there will be peace in the world,”

Mother, your kids as for,

your kids ask for it.

 

Font: La lletra i la música figuren en http://www.canpop.org/fitxa.php?id=215, en un estudi realitzat per la Universitat d’Alacant.

Els diables són les puces // The devils are the fleas

General, , ,

Els diables són les puces

Cançó popular valenciana / Valencian folk song

 

Els diables són les puces:

un animal tan menut,

que se giten amb les dones,

i jo, tan gran,… no puc.

The devils are the fleas:

 a so little animal,

that they go to the bed with the women,

and I, so old,… I can’t.

 

Font: La lletra i la música d’esta cançó figuren en http://www.canpop.org/fitxa.php?id=297, elaborat per la Universitat d’Alacant.

El que tinga un conill // Whoever has a rabbit

General, , ,

El que tinga un conill

Cançó popular valenciana / Valencian folk song

 

El que [= Qui] tinga un conill

que se’l pele i que se’l menge,

i que aguarde [= guarde] la pell,

que jo passaré el diumenge.

Whoever has a rabbit,

it will have to peel it and to eat it,

and that keep the peel,

that I will pop on Sunday.

 

Font: Esta cançó figura en http://www.canpop.org/fitxa.php?id=479, elaborada per la Universitat d’Alacant.

Ja plou, ja plou // Now it’s raining, now it’s raining

General, , ,

Ja plou, ja plou

Cançó popular valenciana / Valencian folk song

 

Ja plou, ja plou,

ja pixa Colau,

ja neva, ja neva,

ja caga l’aüela.

Now it’s raining, now it’s raining,

now Colau is peeing,

now it’s snowing, now it’s snowing,

now the grandmother is shitting.

 

Font: Podeu escoltar-la en http://www.canpop.org/fitxa.php?id=669, elaborada per la Universitat d’Alacant.

Nota: La forma aüela, del castellà abuela, és un castellanisme que no s’admet i que té com a paraules equivalents àvia i iaia, esta última, en més d’un cas, amb un sentit familiar.  Uns cosins meus saludaven, des de xiquet, amb iaia a una de les seues àvies i, en canvi, amb abuela a l’altra.  Les dos dones eren valencianoparlants.

Ja mo·n’anem // Now we are leaving

General, ,

Ja mo·n’anem

Cançó popular valenciana / Valencian folk song

 

Ja mo·n’anem,

mo·n’anem tots els anys,

a disfrutar

la temporada dels banys.

Now we are leaving,

now we are leaving every year,

to enjoy

the season of the baths.

 

Que bé se viu,

que bé s’està

en la barraca

a la vora de la mar.

What a nice life,

what a well I feel

in the thatched farmhouse

near the sea.

 

Una fa arròs i ceba,

l’altra, caldero fa;

l’altra, fa tarongetes;

i l’altra, una gaspatxa[d]a.

One of the women cooks rice with onion

and the another prepares “caldero” [= cauldron],

another cooks oranges

and another a “gaspatxada” [= great gazpacho].

 

Que bé que se disfruta

quan estem per allí,

no contem els empenyos

que mos deixem aquí,

no contem els empenyos

que mos deixem aquí. 

What a enjoying time

when we are around there somewhere,

the paunings are not important

and we leave them here,

the paunings are not important

and we leave them here. 

 

Font: Podeu escoltar-la en http://www.canpop.org/fitxa.php?id=243, elaborada per la Universitat d’Alacant.

Nota: El títol original de la fitxa és Ja ens n’anem, encara que ací he triat escriure el que es canta en la lletra.