Una altra contarella amb signes matriarcalistes, i que figura en l’estudi “El patrimoni rondallístic de Tàrbena”, és “Sa cabreta”. Una cabra, grasseta i garrida, veu com una rabosa (ací, fent el paper del típic llop, de l’home) que tenia fam, toca “a sa porta:

-Cabreta! Obrim!

-¡No, no, que em menjaràs!

-No. ¿Vols venir a cercar raïm as bancal de la tia Quica?” (p. 84).

Sobre aquest fragment, direm que exposa un detall present en la història de la cultura catalana: la dona propietària, el qual es repeteix en la rondalla següent (“Sa cabreta”), encara que, en el segon relat, parle “de s’hort de la tia Mariana” (p. 85).

A més, apareix el raïm, en nexe amb la matriu, amb l’úter: úter, dona, terra plana conreada, hort… Mots en línia amb lo femení.

En acabant, pacten veure’s a una hora, però la dona (la cabreta) sempre s’hi avança, li guanya la mà i es fa amb el fruit.

El tercer dia, el llop li proposa que l’endemà cerquen figues (lligades amb la fertilitat).

Quan ja hi són, “sa cabreta ja estava dalt de sa figuera. I es rabosot, de davall estant, diu:

-Hui, sí! -ja es llepava es morros.

Ara, sa cabreta, de dalt estant, comença:

-Ai! raboseta! Mira quina figa més bona!” (p. 84).

Per consegüent, som davant un passatge amb la dolçor, amb la sexualitat i… amb la dona (àdhuc, simbòlicament), per damunt de l’home i, fins i tot, ella li llançarà les figues.

És més: ell assaja menjar-se-la, però la cabreta, deixondida, li demana per on vol entrar la guineu a ca la cabreta. I, com que la raboseta ho amolla, el personatge que representa lo masculí no assoleix l’objectiu, puix que la cabreta és més ràpida i perquè la iniciativa femenina li permet desfer-se de la guilla. Com a mostra que, en aquest relat, la rabosa «és» un animal masculí, hi ha que, al capdavall, la informadora diu “I, quan entra es rabosot”  (p. 84).

De fet, en la contalla “Sa cabreta”, de què hem reportat un poc adés, és entre una cabreta i un llop. Adduirem que, en aquesta segona rondalla, hi ha la dona rabosera i espavilada. Això sí: ella també mena i marca el compàs a l’altre. Així, diu

“Bon matí s’alça es llop i se’n va. Només arriba, sa cabreta ja era dalt de sa figuera. Ell li diu:

-Aaaaaaai!, guilopeta! Com te’n tries ses més bones!

(…) Sa cabreta, per fi, li’n tira una i diu:

-¡Mira aquesta, que madureta!

Pum! Dins d’un ull!

(…) -Doncs bé. Tu no m’enganyes! Però jo t’he de menjar!

Sa cabreta li amolla:

-No podràs!” (p. 86).

Finalment, no sols ell cau en el parany que li prepara la cabreta, sinó que la dona es desfà de l’adversari: el llop s’escalda.

En ambdues contarelles, la dona és més madura que l’home (qui encara és verd) i això l’ajuda a respondre millor i a esquivar les temptacions alienes.

Agraesc la col·laboració dels qui participen en l’estudi sobre el matriarcalisme i el fan més fàcil, als molt oberts i de bon cor i als qui em fan costat dia rere dia.