Bon dia,

Les vostres àvies (o padrines) o bé les vostres mares, si havien nascut abans de 1920, ¿vos parlaren de dones que feren d’escolans? Gràcies.

Apareix en una cançó arreplegada per Antoni Gili i Ferrer en el Tom II de l’obra «Aportació al Cançoner popular de Mallorca» (p. 41): «Una formiga i un gri / feien d’escolans a Randa».

Podeu trobar més informació en la web «Malandia» (https://malandia.cat). A mesura que ens reporten, ho afegiré en una entrada nova en la web amb un títol en línia amb la qüestió.

El meu compte en Twitter és «Lluís Barberà i Guillem».

Avant les atxes.

Una forta abraçada,

Lluís Barberà i Guillem

****

Quant a missatges, el 18 de setembre del 2026 comentaren «No. No n’havíem parlat» (Daniel Gros), «No. I jo, quan era petita, sempre vaig veure que eren nens. Ara seria diferent: les nenes pugen a l’altar i ajuden» (M Pilar Fillat Bafalluy).

En el meu mur, el 18 de setembre del 2026 posaren «No ho sé» (Lurdes Closa), «Lluís: mai de la vida.

No eren catòlics a casa l’àvia. La mama, sí, però no em va dir mai res; però l’àvia Teresa deia ‘Als sants i als minyons, no els prometis si no els dons'» (Teresa Maria Marquez Bartolomé), «Mon pare tenia una parenta que, quan era jove, va ser uns anys escolana i, a la vila, la coneixien com a Rosario ‘l’escolana'» (Octavi Font Ten), «No ho recordo, però, en aquella època, no ho crec. Jo sí que he conegut dones que portaven la Comunió a persones malaltes» (Rosó Garcia Clotet).

Agraesc la generositat de les persones esmentades.

Una forta abraçada.