Un altre poema de la mateixa obra de Ramon Tanyà i Lleonart, en què copsem trets que enllacen amb lo matriarcal (sobretot, en el tema de l’educació), és “Passem pel camí dreturer” (p. 206):
“Que en la vida, s’obrin camins d’esperança,
curulls de justícia, seny, coratge, veritat,
que s’albirin senderons, amb benaurança,
viaranys sublims, florejats de llibertat”.
Aquests primers versos podríem dir que trauen diferents etapes de la vida: la infantesa (esperança), la justícia, el sentit comú i la veritat (la tardor), la valentia (l’estiu). A més, evoquen el naixement d’un riu (els camins estrets i acompanyats de fe en el demà).
A banda, l’escriptor de Gurb diu
“Que la vida sigui, cruïlla neta d’esbarzers,
que no trontolli, la fe ni l’esperança,
que refloreixin, constantment calius sincers,
embolcallats suaument amb delectança.
Per arribar al final seriós, del darrer camí,
amb venturós repòs, d’aurora lluminosa,
albirar el gloriós, immaculat destí,
magnificència de pau, esplendorosa”.
Per tant, l’autor transmet eixe esper associat a la infància i, òbviament, facilitat per la mare en el seu vincle amb el nin i per l’ambient en què la mareta i el fill participen tocant els peus en terra.
Igualment, en una línia semblant, sobretot, pel missatge, en la composició “A la molt simpàtica hortolana Margarida Vilardell i Comas horta de la Serra. Vic” (p. 208) en el llibre “Consells, glosses i records”, també captem literatura matriarcal:
“Margarida, enginy i traça,
vostre somriure, és constant,
sincer espill de la plaça,
admirada, versemblant”.
Altra vegada, Ramon Tanyà i Lleonart trau el tema del bon cor (i, ací, a part, té a veure amb l’ambient sincer que plasmen en espais oberts i d’aplecs, com ara, en la típica plaça del poble, moltes persones amb sentiment de pertinença a la terra).
També afig una dona amb molta espenta i amb bona avinença en la seua vida:
“Faci fred, faci calor,
es remoguin les ventades,
sou el nèctar de la flor,
joliu ressò, gentils mirades.
Amb anhel de joventut,
serenor, sense fatigues,
seny, amor, amb pulcritud,
pomell de flors, sempre ungides”.
Després d’aquestes paraules (que podríem connectar amb moltes dones catalanoparlants nascudes abans de 1920), el poeta reflecteix una dona amb el sentiment esmentat, realista i, al capdavall, que ha creat escola (en bona mesura, gràcies a la seua bonesa) i amb la seua part maternal:
“Sou digna i formal madrona,
embolcallada de tendror,
viva arrel de nostra Osona,
ferma imatge, amb resplendor.
I en l’ahir, avui i sempre,
us volem felicitar,
encimbellant el vostre exemple,
i l’immens cor, per estimar!”.
Finalment, direm que, el 12 d’octubre del 2024, quan posàrem aquests poemes en la web “Malandia”, Ricard Jové Hortoneda, un home molt obert i nascut en 1929, ens envià un comentari en un correu electrònic: “Hola, Lluís, bona tarda,
T’agraeixo molt que m’hagis portat a casa aquest Ramon Tanyà, poeta. Era un perfectament desconegut per mi, i m’encanta.
Una abraçada.
País i Poesia!!!!”.
Agraesc la col·laboració de les persones que participen en l’estudi sobre el matriarcalisme i el fan més fàcil, a les molt obertes i de bon cor i a les que em fan costat dia rere dia.
Nota: Afegim unes paraules del pintor matriarcalista Miquel Torner de Semir plasmades el 12 d’octubre del 2024: “L’enemic és Espanya, no ens volen catalans, ni llengua, ni identitat: ens volen castellans, rebaixar-nos a la seva condició de gent estúpida sense cap noció de llibertat, de democràcia, corruptes i llepaculs del poder, de tot”.
assemblea-pagesa-6f (1)
