Poemes en relació amb el sentiment de pertinença a la terra.
En relació amb aquest tema, hem copsat poemes, com ara, “Som una Nació” (p. 129), plasmat per Ramon Tanyà i Lleonart (1909-1993) i publicat en el llibre “Consells, glosses i records”, editat en Vic en 1993. Diu així:
“Si tenim ferm joiell, d’una parla,
embolcallats tots, en un fidel cor,
si molt sovint han volgut ofegar-la,
sobreviu sempre, refila i no mor”.
Com podem veure, lo primer de què escriu és sobre la llengua, fet que enllaça amb el matriarcalisme català.
Tot seguit, passa a la Història i a fets que, per exemple, ja comentava el músic, pedagog i compositor Pau Casals (1876-1973) en les primeres paraules que digué en anglés en l’ONU el 24 d’octubre de 1971: ell era un català. El poeta diu així:
“Si tenim una història sencera,
que ample ressona, amb ben finesava,
si tenim bell escut i bandera,
i el viu crit d’un himne, ens fa alçar dempeus.
Si hem tingut lleis, Corts, Parlament,
pròpia i lleial Constitució,
no s’entén com encara hi ha gent,
que diu que no som, viva Nació”.
Finalment, addueix que
“Això sí és la nostra, una terra,
lligada i sotmesa al temporal guanyador,
és Nació, que va perdre la guerra,
però, és Nació, immortal Nació!”.
En la mateixa obra de Ramon Tanyà i Lleonart, l’escriptor reflecteix aquest sentiment de pertinença, per mitjà de la composició “Nostra Catalunya” (pp. 136-137):
“Catalunya és cisellada,
per tots els ciutadans,
és flor i grana madurada,
és gresol dels catalans”.
Per tant, lo primer que trau el poeta de Gurb és l’acció de la terra (ací, dels ciutadans amb el cisell), un Poble que ell considera madur i, a més, l’indret amb què enllacen els qui són catalans.
Igualment, exposa que, de part del passat ençà,
“A voltes, és menyspreada,
amargant, la veritat,
amb calúmnies foguejada,
però sempre, ha triomfat.
Catalunya té la història,
trossejada, humiliant,
amb molts fets curulls de glòria,
i que mai, no ens els prendran”.
A banda, afig el paper del patró de Catalunya (Sant Jordi) i el connecta amb detalls amb què se’l sol associar a partir de bona part del segle XX: les roses, els llibres i l’ordi. Per això, posa que
“Catalunya té Sant Jordi,
que ens vetlla i protegeix,
i entre roses, blat i ordi,
tot l’horitzó resplendeix”.
En l’estrofa següent, Ramon Tanyà i Lleonart addueix trets que empiulen amb el matriarcalisme català:
“Catalunya, és molt activa,
de bells jorns, eternament,
treballadora, joliua,
sense defallir un moment”.
Finalment, entre d’altres coses, relaciona Catalunya amb les accions nobles (un fet que es promou en les cultures matriarcalistes), amb el bon cor com també amb l’espenta i, de pas, amb el sentiment que reflecteix:
“Enfortim-la, estimem-la,
amb noblesa, endavant,
amb fermesa, embolcallem-la,
i per Catalunya, lluitant!”.
Agraesc la col·laboració de les persones que participen en l’estudi sobre el matriarcalisme i el fan més fàcil, a les molt obertes i de bon cor i a les que em fan costat dia rere dia.
assemblea-pagesa-6f (1)
