U dels poemes que enllaça amb la maternitat com també amb el sentiment de pertinença a la terra, i que figura en el llibre “Consells, glosses i records”, de Ramon Tanyà i Lleonart (1909-1993), publicat en Vic en 1993, és “Mare i Verge de Montserrat” (p. 70). Per exemple, quan posa
“Mare i Verge de Montserrat,
(…) És el cor, de nostra terra,
és sempre tendresa als llavis,
és l’aurora, (…)
lluïssor amorosa, dels besavis”.
Com podem veure, l’escriptor enllaça la Mare de Déu (la qual, ací, és de color fosc) amb els ancians (simbolitzats pels avantpassats).
En una altra composició, titulada “Muntanya de Montserrat” (p. 72) i en la mateixa línia, el poeta de Gurb plasma
“Són fetes amb gran primor, les costes del Montserrat,
per la gala de Maria, i del seu fill estimat;
n’hi havia un pastoret, que anava allà tot sol,
per guardar els anyellets; pujava de Monistrol,
cabridets i bonics xaiets formaven preciós ramat,
és formosa i moreneta, la Verge de Montserrat”.
Altra vegada i, com en les marededéus trobades, copsem un pastor i Nostra Senyora. En aquest sentit, Ramon Tanyà i Lleonart addueix que
“Tots els anys el 8 de setembre, sembla una processó,
de Catalunya, França, i també de l’Aragó,
es innumerable la gent que acut allà a visitar,
és virtual i esplendorosa la Verge de Montserrat”.
Quant a la gent que s’acosta a Montserrat, en parlar de França, podria tractar-se de la Catalunya Nord; i, respecte a l’Aragó, de la Franja de Ponent. D’ací, resultaria un sentiment de pertinença.
Finalment, l’escriptor comenta que
“Hi ha 74 llànties que cremen davant l’altar,
totes són de plata fina, menys una que n’hi ha,
és la llàntia de Lepanto, que jamai s’ha vist cremar.
És aurora lluminosa, la Verge de Montserrat.
Una nit la varen encendre, i un àngel del Cel baixà,
apagueu aquesta llàntia del Rei Moro, si no, el món s’ensorrarà,
és la llàntia del Rei Moro, i que ell la profanà.
És Morena i miraclera, la Verge de Montserrat”.
Tocant el tema de Lepant (relacionat amb fets del segle XVI, en una batalla en què venceren les tropes de diferents estats cristians europeus i no les de l’Imperi Turc), direm que hem captat narracions en què la part musulmana simbolitza lo que va contra el matriarcalisme català (llengua catalana, cultura vernacla…) i, que, en algunes, representa la dona (per colors, més bé bruns, amb què està associada la part femenina).
Agraesc la col·laboració de les persones que participen en l’estudi sobre el matriarcalisme i el fan més fàcil, a les molt obertes i de bon cor i a les que em fan costat dia rere dia.
assemblea-pagesa-6f (1)
