Una altra composició en la mateixa obra de Ramon Tanyà i Lleonart (1909-1993), i en què copsem la literatura matriarcal mitjançant el tema de la maternitat (u dels principals en la seua vida i en els poemes que posa), és “Anhel i sincer desig de mare” (p. 35). Així, diu
“Una cambra amb vida honesta,
lliris blancs i roseret,
mobles suaus, gentil finestra,
senzillesa, l’ambient net.
Pel de fora, un cel de festa,
pel seu dintre, goig immens,
compartir, units, la gesta,
amb amor, com pur encens”.
Com podem veure, aquests versos enllacen amb la naixença, amb la candor dels nens i amb la bonesa del xiquet i en l’ambient.
Igualment, la fita de què parla va unida a la senzillesa (el nounat, en nexe amb l’hivern). I, com si fos la Nit de Nadal, comenta que
“Un infantó, que floreixi,
rialles, pau, per tot arreu,
harmonia, que enalteixi,
i cançons, amb dolça veu”.
Això sí: el nin va acompanyat de música que li facilita el bon son i, per tant, de veu dolça.
Tot seguit, l’escriptor empiula amb la innocència del nen i espera que s’escampe durant molts anys:
“Fidel esveltor, candorosa,
que esbandeixi, el pensament,
com aurora, lluminosa,
i que perduri, eternament”,
entre d’altres coses, perquè
“És la vida, que somnio,
és un desig, permanent,
és el que espero i, confio,
per fruir-lo, constantment”.
Un altre poema en “Consells, glosses i records”, en què es reflecteix lo maternal i, com altres, associat a Nadal, és “Cançó de bressol” (p. 38):
“Mentres Maria, bressava i vestia,
el seu ros i tendre, fillet del seu cor,
perquè no plori, amb goig l’adormia,
cantant-li joiosa, dolceta cançó.
No ploris, no, Manyaguet de la Mare,
no ploris no, que jo canto d’amor”.
Altra vegada, captem la música unida a la poesia matriarcal i amb la figura de la mare, per mitjà d’una lletra que, en més d’una ocasió, es canta amb la melodia de la nadala “El Noi de la Mare”. A més, la mareta afig que
“Cada gronxada, et daré una abraçada,
cada abraçada, un beset amb candor,
les rosses trenes, seran la mirada,
niu i arcoveta, les ales del cor.
Que n’és de bella, la galta amorosa,
que en són de dolços, els llavis en flor,
són una rosa, que just l’han desclosa,
sols per xuclar-te, la de l’amor”.
Quant al mot “arcoveta”, com ens indicà Rosa Rovira el 26 de setembre del 2024 en el grup “Dialectes”, té a veure amb el mot “alcova” (ací, en diminutiu), com, posteriorment, poguérem veure en el DCVB: “‘Niu i arcoveta’, les ales del cor’. Entenc que vol dir un niu envoltat com un bagul o una alcova (potser, és una variació antiga d”alcova’)”.
Finalment, Ramon Tanyà i Lleonart plasma unes paraules que ens evoquen el fet que, en algunes cultures matriarcalistes, un personatge masculí baixa del cel a la terra (amb semblança amb Jesús en el cristianisme), a la Mare Terra (ací, els àngels, amb un present):
“Feu-li orenetes, cançons i amoretes,
fes-li música, gentil rossinyol,
si són poc fines, les palles discretes,
baixen ja els àngels del Cel un bressol”.
Agraesc la col·laboració de les persones que participen en l’estudi sobre el matriarcalisme i el fan més fàcil, a les molt obertes i de bon cor i a les que em fan costat dia rere dia.
assemblea-pagesa-6f (1)