En relació amb la cançó “Unfla, unfla, unfla el baló”, el 12 de novembre del 2020, en el grup “Rescatem paraules de l’oblit”, Maruja Cloquell López escrivia uns quants versos que diuen així:
“I, si no l’agarre,
¿què diran de mi?
Per això, no em case
i em quede fadrí”.
Adduirem que, en la rondalla valenciana “Joan Antoni i els torpalls”, arreplegada per Enric Valor i que figura en el Volum 4, Joan Antoni, qui, cada vegada, considerava que, a diferència de lo que ell pensava abans sobre la seua dona, estava “més aconhortat” (p. 15), “Agafà una costa avall i vinga xiular la tonada d’aquella cançoneta” (p. 15) que, amb lleugers retocs, diu així:
“Mare, vull casar-me;
mare, no sé amb qui.
Més val que no em case
i em quede fadrí.
Si em case amb una alta,
semblarà un gegant;
no hi haurà prou roba
al moll d’Alacant.
Si em case amb una xiqueta,
l’hauré de criar;
només que la toque,
es posarà a plorar[1].
Si em case amb beata,
pitjor que pitjor[2];
de matí, va a missa,
de nit, al sermó.
Si em case amb criada,
ja sé lo que fan;
d’amagat, dels amos,
es mengen la carn[3].
Si això fa amb els amos,
també ho farà amb mi[4].
Més val que no em case
i em quede fadrí”.
Comentarem que, el 4 de juliol del 2022, a una dona de Llatinoamèrica que havia vingut a ma casa, se li obriren els ulls quan li posí exemples reals de persones catalanoparlants nascudes abans de 1920 i que, fins i tot, en el tema de la sexualitat (i en el de les relacions entre el marit i la muller), actuaven de manera molt democràtica i no en línia amb la cultura de la mà dura.
Li vaig afegir que els comentaris, les rondalles, moltes cançons eròtiques, etc. ho reflectien, malgrat que, en les escoles, no es diga i que la llengua, durant uns quants segles, haja estat prohibida en les escoles públiques.
La cara d’aquesta dona, de persona bocabadada. La seua actitud, molt oberta.
Agraesc la col·laboració de les persones que em fan més fàcil el treball sobre el matriarcalisme, a les molt obertes i de bon cor i a les que em fan costat dia rere dia.
Notes: [1] És un home que, com en molts comentaris relatius a l’educació matriarcal i a com eren les dones nascudes abans de 1920, no abraça els extremismes.
[2] Cal destacar la mala fama que, en molts casos, tenen els capellans, els religiosos i, fins i tot, les monges, bé en cançons eròtiques (sobretot, els mossens), bé en rondalles en llengua catalana. Em fa pensar que té a veure amb un fet: els catalanoparlants, si bé, com els colles (d’Amèrica del Sud), som un poble matriarcalista i molt religiós, és una visió oberta de la religiositat i, més aïna, de línia popular, que no vertical i devocional.
[3] Per tant, ell sospita que podria passar més fam que garró i, per això, tria viure fadrí i ser ell el rei de la seua vida i no deixar-la en mans d’altri. ¿Té, ací, el terme “carn”, un significat, àdhuc, eròtic? No descartem eixa possibilitat.
[4] Aquests dos versos ens evoquen el refrany “Del color del rei, se tinyen els vassalls”. ¿Com no faria la fadrina, amb la resta de persones, lo que feia amb el senyor?
