Prosseguint amb la rondalla mallorquina “Es dotze mesos i dues jaies”, recopilada per Mn. Antoni Ma. Alcover i plasmada en el Tom XXI, sobre juny, diu la jaieta:

“-Es juny! (…). Oh, quin mes més agradable i divertit! Dins es juny, comencen es conradors a replegar lo que en tot l’any escamparen. Dins es juny, seguen ordis i civades i, llavors, es blats i ses xeixes[1]. I, per això, diu sa cançó[2]:

Fins ara no és estat res

amb s’ordi, ni amb sa civada.

Ara ve es blat, estimada,

que és alt, granat i espès” (p. 104).

Afegirem que, en relació amb la collita del blat (també molt conegut com “forment”) i, sobretot, amb juny, hi ha refranys molt coneguts en tot l’àmbit lingüístic (encara que puguen tenir formes semblants): “Al juny, la falç al puny”, “En juny, corbella en puny”. I, així, un poc després, comenta la jaieta que “Sa feina caporal[3]des juny és es segar. I, per això, es diu: ‘As juny, sa falç as puny’” (p. 104). A banda, la velleta addueix que “Dins es juny, hi ha sa festa de Sant Joan[4], que es sol, quan surt, balla. (…) Ses al·lotes fan mil provatures per aclarir quina serà sa seua sort amb es festejadors que tenen o que, amb es temps, tendran. (…) Dins es juny, també hi ha sa festa de Sant Pere[5] (…). Per Sant Pere, enrevolten sa figuera[6], perquè ja comença a haver-hi figues flors[7] (roges i albercocs de molla vermella), que són tan saboroses, sobretot, ses crivellades[8] i dematinet” (p. 104).

Agraesc la col·laboració de les persones que em fan més fàcil el treball sobre el matriarcalisme i a les que em fan costat dia rere dia.

Notes: [1] En el DCVB, es comenta que, en el català occidental i en el parlar del País Valencià, s’utilitza la forma “seixa”. Quant a la definició, podem llegir “Blat de bona qualitat, que fa la farina blanca i més saborosa que la del blat ordinari”.

[2] Podem considerar que és una cançó eròtica.

[3] La principal, la que encapçala, la més representativa, en aquest cas, de juny.

[4] 24 de juny.

[5] 29 de juny.

[6] El 26 d’abril del 2022, mentres escrivia “enrevoltaven”, recordí el ball dels cossiers i, un poc després, la Moma, dos balls matriarcals en què la dona (en aquest passatge de la rondalla, simbolitzada per la figuera, de què fructifiquen les figues) està al centre i ballen al seu voltant.

[7] Aquest tipus de figa, més d’una vegada, apareix en cançons eròtiques i en rondalles que, si més no, en tenen la seua part. Igualment, en el DCVB, apareix com “figa flor”, “figa de flor” i com “figa de Sant Joan” i, a banda, s’indica que “és la del primer esplet de les figueres que en fan dos cada any, i madura devers el juny i juliol”… així com, per exemple, ho fa el forment, Demèter i, finalment, ho faran (ja el 30 de juliol, almenys, simbòlicament) els Sants de la Pedra.

[8] En relació amb les figues, el DCVB també posa que “Hi ha la cançó que resumeix les condicions d’una figa saborosa: ‘La figa, per ser madura / ha de tenir tres senyals: clivellada, secallona i picada de pardals’ (es canta a Catalunya, i amb lleugeres variants a les Balears)”... i, com a mínim, també en el País Valencià. Cal dir que, quan consultem aquesta cançó en Facebook, trobem que té molt bona acollida… per l’humor eròtic que hi ha darrere d’aquestes paraules amb doble intenció, i que, a més, té moltes entrades en Google.