Bon dia,
Les vostres àvies (o padrines) o bé les vostres mares, si havien nascut abans de 1920, ¿vos ensenyaven jocs amb el paper de la dona? Gràcies.
Podeu trobar més informació en la web «Malandia» (https://malandia.cat). A mesura que ens reporten, ho afegiré en una entrada nova en la web amb un títol en línia amb la qüestió.
El meu compte en Twitter és «Lluís Barberà i Guillem».
Avant les atxes.
Una forta abraçada,
Lluís Barberà i Guillem
****
Quant a missatges, el 19 de juny del 2026 comentaren «No» (Àngels Sanas Corcoy), «No» (Lurdes Gaspar), «No. A casa, no. Eren massa tradicionals. Cada un tenia la seva veu i discutia els pros i els contres de cada situació. No es comptava ni l’ edat, ni el sexe» (Maria Dolors Sala Torras), «No. La realitat s’imposava sola, de manera tradicional. La dona a casa i a cuidar fills i marit. Tot i que la iaia paterna Carme tenia una botiga petita de queviures i quatre fills, tots nois» (Nuri Coromina Ferrer), «Jo crec que no. Almenys, a casa nostra: ja sabíem el que havíem de fer. No era normal veure un xiquet jugar a les cuinetes i les xiquetes al buli-dali…» (Júlia Aixut Torres), a qui escriguérem que «Hi ha jocs valencians arreplegats abans de 1947 que són mixts i en què la dona, fins i tot, fa de cap de colla (‘de mare’)»; «No jo recordo. Hi havia igualtat i tolerància. Per sort!!!» (Roser Canals Costa), «Sí: m’ensenyava a jugar amb el paper de dona» (Rosó Garcia Clotet), «No, però em va ensenyar a dibuixar sense aquesta intenció. Del paper de la dona, ja deia que ho aprendria, com va fer ella quan es va casar. Era una dona independent» (M Pilar Fillat Bafalluy).
Agraesc la generositat de les persones esmentades.
Una forta abraçada.
