Dones emprenedores.
Com a exemple de dones emprenedores, primerament, trobàrem un poema del llibre “Ramell de poemes (Pètals de poble)”, de Rosa Rovira Sancho, una escriptora de Monistrol de Calders (una vila catalana de la comarca del Moianès), en què la majoria dels versos són sobre una dona que portà un comerç junt amb el seu marit i, això sí, impulsat per ella. Es titula “Per molts anys Paquita i Jordi” (pp. 127-129), reflecteix molts trets del matriarcalisme i es féu per encàrrec per al retir dels seus propietaris:
“La Paquita té parada
dintre del Mercat del Clot,
cinquanta anys fa que hi treballa
enriquint el seu gran dot.
Cinquanta anys donant la cara
cinquanta anys amb davantal,
el somriure sempre al rostre
i amb un tracte servicial.
Quan els amos es jubilen
fas la compra amb bona fe,
tu segueixes el negoci
amb l’ajut de la Mercè.
Totes les altres parades
han estat uns bons companys,
compartint el mateix sostre
glòries, penes i afanys”.
A més, la poetessa addueix que ho han fet
“formant part d’un bonic ram,
gràcies per l’avinentesa”.
En acabant, l’autora trau un tret matriarcal: que la dona (Paquita) ha salvat l’home i, altrament, que ell s’ha afegit al projecte que tenia Paquita. Per això, llegim que el marit
“Treballava a Can Sala
en l’ofici carnisser,
fins que van tancar parada
i es va veure en el carrer.
Amb empenta decidida
valentia i molt d’esforç,
per millora de la feina
fas contracte al teu espòs”.
Ara bé, és un acord en nexe amb lo tel·lúric:
“Sense ponts ni passarel·les
treballant a quatre mans,
amb el cap sempre a la feina
(…) despatxant tots dos plegats,
demostrant amb gran certesa
les vostres habilitats”.
I, així, captem u dels punts que més tenen a veure amb la tradició de les terres catalanoparlants: el vincle amb la tasca, la qual, en mots de l’historiador Jaume Vicens Vives en l’obra “Noticia de Catalunya” (del 1960, p. 61), els acosta directament “al món per l’eina, per la casa i per la tradició comunitària”.
A banda, com ens digueren moltes persones, cada membre desenvolupa el seu paper i ho fan pel conjunt:
“Una bona clientela
del matí fins a molt tard,
compartiu amor i feina
cadascú la seva part”.
Això va en línia, com ara, amb un altre exemple real: els avis de ma mare i la dona de cada u, nascuts en els anys setanta i huitanta del segle XIX.
Ben mirat, ho afavoreix que,
“De l’esforç i la constància
ens doneu una lliçó,
uns valors sincers i nobles
que aprendrem amb devoció”.
Agregarem que el missatge d’aquests darrers quatre versos enllaça amb detalls que ens posaren sobre dones nascudes abans de 1920. I, com en moltes rondalles en què hi ha bona compenetració entre la dona i el marit,
“Com a fruit de la parella
l’Evelyn, amb cor content,
i després va venir en Jordi
molt feliç i somrient.
I amplieu la dinastia
amb tres nétes i un nét”,
quan els restaven dos anys per a tancar el comerç per edat.
Al capdavall, ho fan i, com a agraïment, Rosa Rovira Sancho els diu que
“La vostra ajuda diària
trobarem molt a faltar,
però seguint el vostre exemple
endavant sabrem anar”
i, més encara, quan els afig
“Per molts anys en aquest dia
tots plegats us desitgem,
a aquests avis tan formosos
que per sempre estimarem”.
Agraesc la col·laboració dels qui participen en l’estudi sobre el matriarcalisme i el fan més fàcil, als molt oberts i de bon cor i als qui em fan costat dia rere dia.
assemblea-pagesa-6f (1)
