Una altra composició en l’esmentat ramell de la poetessa de Monistrol de Calders, i en què copsem trets de la sexualitat matriarcal, és “Per tu, Núria i en Sergi” (p. 113). Així, amb motiu d’un casament, es mena a na Núria i li diu que,

“Dels petits, ets bona mestra

amb caràcter tens un do,

animosa, molt xerraire

i Andorrana de debò.

 

El teu noi, senzill i amable

alt i prim, feu complement,

sempre a punt si el necessites

somrient i alegrament”.

 

Per tant, cada membre de la parella fa de complement de l’altre.

En el poema “A la Dolors i en Biel” (p. 114), escrit amb motiu d’unes noces, primerament, apareix la natura i, després, l’enllaç entre tots dos:

“Avui és un dia alegre,

ple de màgia a SA FONT,

envoltats de la natura

verdor, flora, serra i mont.

 

Catorze anys de coneixença

d’avinença fent camí,

la confiança i l’esperança

són motiu per fer el gran SÍ”.

 

Tot seguit, afig detalls que tenen a veure amb el matriarcalisme, com ara, quan diu

“I un T’ESTIMO responsable

ple d’amor i sentiment (…).

En Biel amic de sempre

gairebé agermanat,

disposat a ajudar sempre

(…) La Dolors, no tinc paraules:

en el ball fem bon conjunt”.

 

i, més encara, en comentar l’autora que

“Important és en la vida

ajudar-nos quan convé,

en allò que faci falta

com a amic aquí estaré”.

 

Una altra composició en l’obra “Ramell de poemes (Pètals de poble)”, és “A la Xisca i en Tòfol” (p. 115-116). Així, ja entrat el poema, podem llegir

“A tu Xisca, jo vull dir-te:

com amiga ets la millor,

responsable, divertida

i sincera de debò”,

 

detall (el bon cor), que es considera molt important en les cultures matriarcalistes. De fet, en els versos següents, indica que

“La primera en oferir-se

a donar un cop de mà,

com el gra de la sembrada

que es recull a l’endemà.

 

Les famílies molt unides

veritables, transparents,

la franquesa sempre hi regne

quina sort de goigs plaents!”.

 

Quant al nuvi, és presentat com un xicot molt eixerit, amb amics, amable i divertit i, igualment, formal, faener i treballador i, d’aquesta manera, captem el text connecta amb el cor i, a més, amb la cultura del Poble català.

Una altra composició de la mateixa corda i exposada per Rosa Rovira Sancho és “Per tu, Montse” (p. 117), un encàrrec d’un padrí de noces, qui, en la segona estrofa, diu que

“Són dos cors amb valentia

(…) ben units troben la força

quan caminen enllaçats”.

 

Per consegüent, en primer lloc tracta sobre la força. Més avant, el padrí li diu que, a l’animeta,

“guarda’m sempre un raconet”.

 

Cal dir que, en moltes rondalles anteriors a 1932, és en un racó, on es troba allò que permetrà que u dels personatges de la narració aconseguesca el seu objectiu i no, com ara, en la banda central i que, com que els racons solen tenir menys llum, podríem dir que encaixa amb relats de línia matriarcalista.

Immediatament, la poetessa empiula la parella amb trets en nexe amb la terra:

“Per la festa d’aquest dia

com mana la tradició,

aquest ram vull regalar-te

amb afecte i devoció”.

 

 

Agraesc la col·laboració dels qui participen en l’estudi sobre el matriarcalisme i el fan més fàcil, als molt oberts i de bon cor i als qui em fan costat dia rere dia.

 

 

assemblea-pagesa-6f (1)