Poemes relatius a les festes de carrer i a les de barri.
Un altre tema que també apareix en la literatura matriarcal, per exemple, en el llibre “Consells, glosses i records”, de Ramon Tanyà i Lleonart (1909-1993), és l’esperit de barri, començant pel carrer. Així, en la composició “Festes del carrer de Gurb” (p. 81), una població catalana de la comarca d’Osona, a més de captar l’esperit de pertinença a la terra (partint del poble, Gurb), posa que
“Les Festes del carrer de Gurb,
són d’il·lusió, de família,
adjudicades sempre, amb gust,
a Sant Albert de Sicília.
Fa moltes dotzenes d’anys,
que s’enalteixen les Festes,
curulles d’amor i afanys,
sense rancors[1], ni palestres.
Cada any surten, i es renoven,
cuidadors, destres, valents,
que conviuen i s’acollen,
als dels carrers, adjacents”.
Per tant, és un sant (ací, Sant Albert de Sicília) i, sobretot, la preparació (i el desenvolupament) de la festa que se li dedica, lo que fa que lo comunitari estiga per damunt de lo individual i, així, s’afavoreix aquest sentiment i l’actitud que se’n deriva:
“Endomassant el patrimoni,
trasplantant amb recordança,
del bulliciós, Carquinyoli,
oriünd de l’Esperança”.
Igualment, com indica el poeta, els esdeveniments fan que la gent del barri hi prenga part i que vaja a per l’objectiu, com, de fet, reflecteix en el poema següent, “Pregària” (p. 82), en aquesta obra:
“Enmig d’aquesta gran família,
endiumenjada de flors,
a Sant Albert de Sicília,
oferim-li, nostres cors”.
Més avant, comenta que,
“Enllaçant, amb simpatia,
sense egoismes mundans,
tots per tots, de dia a dia,
joves, vells, petits i grans”.
I, així, es reflecteix que, en aquestes celebracions, participen persones de totes les edats i, a banda, moltes. Per això, considera que és bàsic
“Coratge, no defallir,
hem de fer honrosa pinya,
seguir sempre, el bon camí,
ferm valor, i sense engrinya.
I per a tothom, l’enhorabona,
per l’esforç, afany, perfídia[2],
i viu record, per la patrona,
sempre fidel, -La Baldíria-“.
Per consegüent, encara que el festejament siga de barri, els veïns estan oberts als que hi vinguen, no sols als dels carrers del voltant, sinó, àdhuc, a forasters. Això sí: també en nexe amb la patrona, no solament al sant esmentat en els dos poemes, qui, d’alguna manera, faria de mare.
Agraesc la col·laboració de les persones que participen en l’estudi sobre el matriarcalisme i el fan més fàcil, a les molt obertes i de bon cor i a les que em fan costat dia rere dia.
Notes: [1] En l’original, amb el castellanisme “rencors”.
[2] Literalment. Castellanisme en lloc de “porfídia”, ací, amb el significat de “tenacitat”.
assemblea-pagesa-6f (1)
