En relació amb el comentari d’Àngel Blanch Picanyol, ens afegí “Les llegendes de les Encantades o Goges, sempre m’han atret. A Moià, a la zona de les Coves del Toll, també ‘n’hi havia’. Les llegendes, aquestes, les relacionades amb les Dones d’Aigua, les trobo… hipnotitzants.
Bé, a casa meva, per part materna, eren pagesos i sempre m’he sentit molt orgullós”. Uns altres comentaris foren “A casa, ens deien que els nadons els portaven els angelets” (Rosa Garcia Clotet). Resulta curiós que, a una dona que ha rebut una educació matriarcal, li transmeten aquest detall, llevat que, com ara, el vinculem amb el sentit d’innocència (“¡Angelet!”, com es diu popularment i associat a la infantesa) i no amb lo místic (ja que l’àngel està relacionat amb el cel). A més, que els angelets portassen el nadó a la terra, el 4 de febrer del 2023, em va evocar el fet que, en la cultura colla, matriarcal, el déu Sol envie els raigs a la Pachamama (a la Mare Terra) per a garantir que hi haja vida i, de pas, per a que la terra hi siga fèrtil. Glòria Reverter escrigué “A la meva mare, la seva (o sigui, la meva àvia) li deia que se la va trobar sota una col de l’hort”.
Tocant les paraules de Glòria Reverter, el 4 de febrer del 2023 cercàrem “sota una col” en Twitter i ens trobàrem amb un tweet molt interessant i que, personalment, el relacione amb la sexualitat matriarcal. El plasmà Ximplet!! el 10 d’octubre del 2022:
“… De nit, avui pot sortir el sol
Tu i jo, sota una col.
Tu i jo sols, rere el ressol..
Adrià Puntí”.
Després de llegir aquests versos, adduirem que u dels significats que té el mot “ressol” en el DCVB és “Solatge, la porció de líquid, de gra, etc., situada a la part inferior del recipient i barrejada de brutícia”. Açò ens convida a una qüestió: ¿no és el semen sinó un líquid; el recipient (la dona), entre altres coses, acollida; i, quant a la unió de l’home i la dona, una mena de barreja? Sí. ¿No es feien barretines en l’hort i, a més, podem imaginar que hi fan l’acte sexual i que, de pas, els nens naixen… sota una col, una planta, a banda, de forma redona, això és, en línia amb lo femení, amb la dona? Sí.
A més, referent a la idea d’abundància, la qual no descartem que tinga a veure amb la dona i, igualment, amb la Mare Terra, també en Twitter, Lur Rosinés, el 21 d’octubre del 2020 comentava que “Sota una col, pots trobar-hi de tot, hi ha un ecosistema que flipes… Cargols, aranyetes, escarabats petits, llimacs, en patufet… I… erugues enormes que et miren i tot!
Tenim una minifauna que enamora”. I, de nou, en vincle amb el naixement dels nadons, en un tweet de Roser Carol (del 19 de juny del 2021), llegim “Bon dia a tothom. A mi, no em van fer, em van trobar sota una col”.
Un altre comentari que ens escrigueren el 3 de febrer del 2023, en el grup “Cultura, tradicions i folklore dels nostres avantpassats catalanoparlants”, de Carles Casanovas Palop, deia així: “La meva mare era llevadora. De petit, llegia ‘MANUAL DE OBSTETRÍCIA’ sense cap problema. A mi, em feia gràcia que els amics tinguessin germans que venien de París. A casa, en dèiem simplement PARIR”. Quan llisquí aquest comentari, li comentí “En alguns relats, els nens ixen de sota terra, com ara, d’un pou (simbolitza la placenta) o bé d’una cova (la mare) o d’un forat (de l’úter).
Són formes d’explicar el naixement d’un nen, per mitjà de símbols, i, tots ells, en relació amb la terra. Això té a veure amb el matriarcalisme”.
Adduirem que, el 3 de febrer del 2023, en el grup de Facebook “Històries i contalles de Sant Rafel i barri”, escrigueren “Ens portava la cigüeña de París” (Familia Fuentes Itarte), “Exacte. Familia Fuentes Itarte. La cigonya de París” (Nuria Tomás González), “A mi, també em va portar la cigüeña” (Mary De Los Aires Batiste), “Sí. De la Covalta o la Cova de l’Avenc. En aquells temps, amb poca cultura, ens créiem tot lo que ens deien els mestres i els capellans, que no era poc” (Familia Fuentes Itarte), a qui comentí “Té a veure amb símbols relacionats amb el matriarcalisme” i li posí l’enllaç per a accedir a l’entrada “El naixement i la maternitat , de manera molt oberta” (https://malandia.cat/2022/10/el-naixement-i-la-maternitat-de-manera-molt-oberta), plasmada en la web “Malandia” el 30 d’octubre del 2022, i una foto on es podia llegir bona part de “La cova de l’encantada”, arreplegada per Josep Franco en la seua obra “Llegendes valencianes”. Més avant, Familia Fuentes Itarte ens escrivia “Boniques històries”. Al meu coneixement, com li vaig afegir, “Sí. Si les interpretem per mitjà del significat dels símbols, resulten molt didàctiques i més pròximes al gran públic”.
En el grup “Records del nostre passat”, el 4 de febrer del 2023 i posteriorment ens comentaren “A casa, que eren molt catòlics, deien que els portaven els angelets, igual que el regalet de les dents que posàvem sota el coixí” (Dolors Farrés Puiggròs), “A casa, ens deien que ens havia portat la cigonya” (Misericòrdia Nicolau Soronellas), “No ho comentaven…” (Xavier Castells Fontboté), “Quan preguntàvem, ens deien que el portaven els angelets” (Rosa Garcia Clotet), “Jo vaig néixer l’any 1959 i, a mi, em deien que m’havien trobat sota una col de l’hort de la meva àvia” (Leonor Llado Boberas). Quant a aquest darrer comentari, copsem un vincle entre el net, la col, l’hort i la dona (ací, la padrina), detalls molt en línia amb rondalles en què es reflecteix el matriarcalisme: l’àvia, o bé era la propietària de l’hort, o bé era una persona que hi tenia molt a veure. Per tant, tenia molt d’interés per la terra.
Finalment, diré que, al meu coneixement, la didàctica i, fins i tot, explicar la sexualitat i la maternitat com ho fan les rondalles, és positiu i molt important: no sols per a qui ho transmet, sinó per al receptor. I si, a banda, és un nen, li facilitarà el pas per a comprendre-ho, posteriorment, des de la vessant científica, la qual, si es presenta de manera sintètica, pot resultar quasi indiferent a la vida, als petits detalls, com qui, en veure un flor, es limitàs a dir que ho és, sense gaudir (si més no, una miqueta, com ara, del paisatge, del color, de l’olor, etc.).
Agraesc la col·laboració de les persones que participen en l’estudi sobre el matriarcalisme i el fan més fàcil, a les molt obertes i de bon cor i a les que em fan costat dia rere dia.