El 31 d’octubre del 2021, trobàrem l’article “I els pecats de la xona, la Mare de Déu els perdona” (https://relatsencatala.cat/relat/i-els-pecats-de-la-xona-la-mare-de-deu-els-perdona/356599), relat de mbonet i que inclou un poema matriarcal que plasmarem tot seguit. No obstant això, primerament, direm que, en aquest article, mbonet comenta que, entre uns papers que ell tenia, en consten “Aquestos que ara llegiu enllacen directament amb uns altres amb els quals guarden una intrínseca relació. Són, no cal dir-vos-ho, una continuació d’aquells llegats antics trobats a la parròquia d’Olocau del Rei[1].
(…) N’he continuat la transcripció, prenent-me certes llibertats -molt poques, de debò-lèxiques, morfològiques i sintàctiques, per tal que us arribés l’essència mateixa de la trova[2]”. Aquest poema, matriarcal, diu així:
“Dixit la verge
al seu amant
ben principiant:
Serà possible
que aqueixa cosa
entre a la meua
d’entre les cames?
I el seu amic,
acompanyant
amb moltes ganes
-tímida fava
ans ben tibant[3]–
la dirigia
com xirivia
cap el forat
tan amagat
I entrà, de grat.
Us ho ben jure.
Ai, mare mia,
quanta gaubança!
Fóra possible
d’haver-ne tanta?
Dixit la vídua
tota plorosa:
Mare amantísima
totpoderosa,
amb festa grossa
poc us demane.
Si em topete
amb un instrument
fora de mida,
descomunal,
com és volgut
sense recança
encenc tres ciris
(a) vostra salut.
No hi ha Constança
ací ni a França
del seu quefer
Se sap, però,
de fonts estranyes,
que les migranyes
per mor delit
feren oblit.
Ai, quina joia!
Ai, mare mia!
Molts en voldria
de nit i de dia.
Dixit la sor
al confessor:
Pare, m’acuse.
Sempre he pregat
que un frare osat
mentres l’eïna
dins lo forat.
Dixit mossèn
Només somniat
no paga pena.
I si fos feits
poca ni molta.
Pecats de xona
Verge perdona.
Dixit la monja
Ora pro nobis[4]
Contricta estic!
I ara què dic?
I afegia
tota cofoia:
Seria orat
que per la reixa
ara mateixa
entressiu eixa
la vostra peiça?
Ora pro nobis
Marededéu!
Que lo esperit
d’aqueix pardal
gaureix les penes[5],
lleva lo mal.
Dix lo rector:
En això rau
tota saviesa;
que entre la rata
dins lo cau’.
Ai, quin joiell[6],
Marededéu!
Molts en voldria
de nit i de dia.
Cames obertes,
dixit la fadrina
meuca ben fina:
Ai, quina verga
més gran i forta!
Així cuitava[7]
la bona mossa:
I d’on serà
tan bella estampa
si va tant solta
que el mal espanta?
Possiblement és
de la Vila-reial,
perquè s’hi tracta
de totes totes
d’un bon pardal.
O potser siga
d’allà Borriana
on cada figa
no hi passa gana?
Serà, potser,
prop de Betxí?
Prompte ho sabré
si va ben justa
dins lo florí[8].
Amo de tan
bona rella[9]
ben segur que
és de Morella
Tal volta encerte…”.
En aquest relat, eròtic i de línia matriarcal, podem llegir “Pecats de xona / Verge perdona”, semblant a la dita valenciana referent a la Mare de Déu i al fet que Ella perdona els pecats de la xona. A més, com podem veure, la dona apareix com una persona valenta i també agraïda a l’home (““Ai, quin joiell, / Marededéu!, / Molts en voldria / de nit i de dia”, “Ai, quina verga, / més gran i forta!”).
Tot seguit, aquest relat, curiós i interessant, posa “A continuació hi ha uns renglons indesxifrables. I acaba aquest fragment amb una sentència pragmàtica, en forma de rodolí, i que ens dóna exemple del sentit irònic de la ‘lluita de sexes’ a l’època, i de la visió de la dona envers l’home, animal de companyia.
‘Que allò que ha de menjar-se els cucs
bé està que ho gaudeixen alguns rucs’.
El transcriptor, a més, arreplega un acudit d’aquelles terres, per la coincidència temàtica:
‘Voleu tasta bona figa?
Tres han d’ésser els senyals:
pansideta, rebecada,
i picada pel pardal’”.
En aquest poema extens, hem pogut veure que la dona actua amb molta iniciativa, molt oberta i que està ben tractada.
Agraesc la col·laboració de les persones que m’indicaren títols de llibres de poesia eròtica, que m’enviaren poemes de la mateixa línia, a les que en plasmen les seues opinions i els seus comentaris en relació amb el treball sobre el matriarcalisme i a les que em fan costat dia rere dia.
Notes:
[1] En paraules de mbonet, a principis de l’escrit, “l’única població de la comarca dels Ports (País Valencia`) de parla castellana”.
[2] Literalment, en lloc de “troba”, que, en el DCVB, figura com “Composició mètrica trobadoresca”.
[3] Estirada, en tensió. Per tant, ara, la fava està més tranquil·la.
[4] “Ora pro nobis”: frase llatina, que vol dir (dirigida, per exemple, a Déu o a la Mare de Déu), que vol dir “Pregueu per nosaltres”.
[5] Literalment. Sembla que la forma genuïna seria “guareix les penes”, perquè fa que desapareguen.
[6] Penis, de la mateix manera que ho vol dir “joia”.
[7] Feia anar de pressa.
[8] En el parlar valencià, l’anus.
[9] De tan bon penis.