Una rondalla mallorquina en què es plasma el matriarcalisme, que la dona no és un figa molla i que, a més, es fa lo que vol la dona (encara que, en bona part de la narració, aparega sota el nom En Joanet), és “En Mirando”, recopilada per Mn. Antoni Ma. Alcover i que figura en el Tom XIII. En ella, “Un fadrí i una fadrina, enamorats un de s’altre fins a ses rels de sos cabells” (p. 7), veiem que “Ell cau soldat i se’n va a servir; i ella, se n’hi va darrere ell” (p. 7).

Això fa que la jove, amb molta iniciativa i que, molt prompte, es troba amb una “jaia encallada, que demanava ajuda a la gent que passava” (p. 7), i a qui la jove trau d’eixa situació, es veja compensada arran d’aquesta acció: “Aquella al·lota, que seguia ses petjades de s’enamorat, (…) se’n compadeix[1], s’hi acosta i li allarga sa mà. Sa jaia s’hi aferra; sa jove pega tirada i treu sa jaia fora de sa bassa” (p. 7). Des d’aleshores, la jove comptarà amb dues cintes “que feien ses colors de s’arc de Sant Martí” (p. 8) i, així, “sempre que et veges estreta i apurada, les agafes amb ses dues mans i em crides amb tot es teu cor, i jo t’assistiré a l’acte” (p. 8). I l’agraïment, de la jove, com en moltes rondalles: “Germaneta, tantes de gràcies d’aquest do”  (p. 8) i “S’acomiada de sa jaia i cap a Ciutat manca gent!” (p. 8).

Immediatament, veiem que es presenta en un quarter, això sí, vestida com un soldat, i que, d’eixe moment ençà, tot i que coincideix amb l’enamorat però que el nuvi ha de partir cap a mars llunyanes i, en canvi, ella, cap a cal rei, ho farà com En Joanet. Afegirem que hem pogut llegir una altra rondalla molt semblant.

Al moment, veiem un personatge de rondalles, En MIrando, un drac que ella aconseguirà dominar i que, al capdavall, dirà que En Joanet és una jove. Però, des de molt prompte, la reina fa que En Joanet haja de superar proves que el rei accepta que s’hagen de portar a terme. Així, veiem que es fa lo que vol la dona (la reina).

En Joanet, durant molts passatges de la rondalla, compta amb el suport i amb la col·laboració de la jaia, que és qui el salva. Com a exemple, la primera vegada que li demana ajuda, li diu:

“-Oh, germaneta, que vaig treure de dins s’encallador! Vós que em donàreu aqueixes cintes i em diguéreu que, en veure’m apurada, vos cridàs, i compareixeríeu fos allà on fos, !, veiam si veniu més que de pressa a donar-me un camí per sortir de s’encallador a on m’ha tirat el rei amb aqueixa comanda d’En Mirando!

Encara no hagué acabades aqueixes paraules com, zas!, ja compareix sa jaieta de ses dues cintes”  (p. 9). I, ràpidament, la velleta li aplanarà el camí i, a més, li diu “Ja ho veuràs! (…) Hala, de pressa a demanar al rei ses coses que t’he dites[2]! I llavors, cap a menar En Mirando manca gent!” (p. 10).

A més, “En Joanet se’n va a demanar al rei (…); el rei mana as criats que li donin tot allò, que l’hi donin i, En Joanet, amb aquelles coses, cap as bosc d’En Mirando!” (p. 10). Com veiem, la dona, fins i tot, ja gran, actua amb molta espenta, com en més d’una rondalla valenciana arreplegada per Joaquim G. Caturla, i és la dona qui marca les directrius a l’home:  siga la jaia a En Joanet, quan fa el paper d’home, siga En Joanet quan (com a dona que fa de soldat), dicta què ha de fer el rei i el rei li ho accepta.

Agraesc la col·laboració de les persones que participen en el treball sobre el matriarcalisme i a les que em fan costat dia rere dia.

Notes: [1] De la jaia.

[2] Són un mirall (un espill), una ensaïmada, un gibrell i un dogal, tot quatre, en relació amb el drac En Mirando.