Dones nobles, amb molta espenta i molt obertes

 

En la rondalla mallorquina  “En Mirando”, que figura en el Tom XIII de les recopilades per Mn. Antoni Ma. Alcover, com que el drac s’atrau pels objectes que li presenta En Joanet, el jove, en cada moment, el domina i el porta on vol. Així, podem veure que “En Joanet prova d’estirar-lo pes dogal, En Mirando segueix i, En Joanet, des d’allà, cap a cal rei! I En MIrando, darrere darrere, com un xotet de cordeta” (p. 10), és a dir, en sentit figurat[1], com una “persona que es deixa dur o influir massa per les altres, que no té voluntat pròpia”, o siga, que En Joanet menava el drac com volia i on volia. I, en aplegar a la cort, el rei ordena que En Joanet es faça càrrec d’En Mirando i, llevat de la reina (en aquest cas, envejosa), “Tothom romangué a pler i satisfet d’aquella feta d’En Joanet” (p. 11). I, a més que En Joanet aconsegueix fer lo que li ordena la reina, en el seu intent de desprestigiar-lo, podem llegir paraules que plasmen el matriarcalisme vinculat amb la llengua catalana i, no solament, la manera d’actuar de moltes persones del primer terç del segle XX, quan fou recopilada aquesta rondalla:

“Paraula de rei no pot mentir!

I sa meva ha d’esser així!”.

I, ¿per què? Doncs perquè es considera (i ho podem veure en moltes rondalles) que un rei ha ser model a imitar i, en eixe sentit, que ha de ser el primer que intente complir lo que promet, lo que diu en públic, etc., fet que explica que, en eixes rondalles, es considere positiva la persona noble, no necessàriament pertanyent a la noblesa.

Un poc després, la jaieta passa a l’acció i diu a En Joanet què ha de fer per a superar la prova… i ell ho aconseguirà. I, a més, apleguen a la cort i, el drac, quan En Joanet li pregunta per què s’ha rist, fa com molts nens: dir la veritat. Així, podem llegir que el drac respon “¿I qui no hauria rigut, allà on tants d’homes com eren venguts, i no eren estat capaços de fermar-me, i haver hagut de venir una donzella a posar-me es dogal?

I tothom exclamà:

-MIrau! I li ha dit donzella, i és donzell” (pp. 13-14).

En el moment d’escriure aquestes línies, 29 d’octubre del 2021, puc assegurar que hi ha moltes persones que sí que coincideixen en què moltes dones nascudes abans de 1920 i catalanoparlants tenien facilitats per a fer com En Joanet, lo que, popularment, s’ha dit que era cosa d’hòmens (potser per la difusió de la cultura castellana, sobretot, arran dels decrets de Nova Planta del primer quart del segle XVIII). Això fa que texts com el que adés hem escrit, no els vegen estranys, sinó en què veuen reflectides àvies i mares.

Però En MIrando dirà més, com ara, “El rei, que és un home tan destre i tan trempat per totes ses coses, allà on es creu tenir criats, té criades; i allà on es creu tenir criades, té criats” (p. 14).

El rei, que volia saber més, ordena a En Joanet que demane a En Mirando sobre eixes paraules i, aleshores, ix un tema que, al meu coneixement, no sols plasma la prostitució, ja que la reina, no tenia dones sentinelles, sinó hòmens disfressats de dona, per a fer amb ella coses que no pertocaven poc ni gens, aquelles còrpores pecadores (pp. 12-13), sinó que, per eixe motiu, i, un poc després de dir En Mirando aquests fets i que el rei ordene que maten la reina roín, “En MIrando resultà esser una ànima encantada per amor des pecats de la reina i, amb sa sentència del rei, romangué desencantada i se n’anà allà on el Bon Jesús va dispondre.

Ara, En Joanet, vist de tothom que no era En Joanet sinó En Joaneta, el rei es casà amb ella” (p. 13).

Per tant, el rei, no sols no s’inclina per la perversió, sinó que es decanta per la noblesa (En Mirando) i per les persones que li són fidels i que són obertes i treballadores, que superen les proves i que li mostren que estan disposades a contribuir a un regne en què es primen les persones amb molta espenta i en què, aquestes, rebran el suport del rei. Tots aquests, trets vinculats amb el matriarcalisme, com veiem en moltes rondalles en llengua catalana.

Cal recordar que la figura del drac, originàriament, està relacionada amb la dona i que, més bé, sembla una metàfora del cavall, molt sovint associat a la noblesa com també a la part emocional de les persones.

Finalment, diré que ha sigut una de les rondalles que més m’ha agradat.

Agraesc la col·laboració de les persones que participen en el treball sobre el matriarcalisme i a les que em fan costat dia rere dia.

 

 

Nota: [1] Partim de la definició del DCVB referent a “xot”, en què s’inclou la forma “xotet de cordeta”.

Print Friendly, PDF & Email