En el llibre “Encisam de totes herbes”, de Joaquin Martí Gadea i publicat en 1891 en la ciutat de València, hi ha cançons de línia matriarcal, com ara, aquestes. En algunes, com en u dels passatges finals de l’obra “El virgo de Visanteta”, de José Bernat Baldoví, de mitjan segle XIX, es diu que, en cas d’haver de triar entre home o dona, la justícia es posaria de part de la dona. Tot seguit, començarem per les que tracten aquest darrer punt:
“Si tu, per ser cabeçut,
la castigues amb malícia,
bé et pots donar per perdut,
si ella demana justícia” (p. 103).
“Quan la llum anuncia el dia,
s’enamora dels teus ulls[1];
i és que sap que la victòria
sempre te l’emportes, tu” (p. 26).
A més, hi ha motius per a acceptar aquesta línia, com molt bé ho reflecteix una altra cançó matriarcalista del llibre “Encisam de totes herbes”:
“¡Mireu-la! D’or té les trenes,
i allumenen los seus ulls;
¡quant angelical té l’ànima;
i lo cor que té, quant pur!” (p. 76).
I, més encara, perquè, com veiem en una cançó matriarcalista del llibre “Encisam de totes herbes”, la dona és qui fa possible que l’home tinga vida:
“Encara que lo sol ixca,
a fosques estic, jo, sempre,
si els ralls dels teus ulls, morena,
no em miren i m’allumenen” (p. 41).
“Estic morint-me, nineta,
i no encontre medecina,
pega’m una miradeta:
voràs com mon mal s’alívia[2] ”
“Si vols nóvio que et vullga,
no el vullgues, tu;
i voràs com s’apura[3]
per ser volgut:
hi ha moltes coses
que, quan no es desitgen,
és quan se logren[4]” (p. 163).
I, com u dels exemples que més plasmen el matriarcalisme i el paper de la dona com a alliberadora de l’home, fins i tot, per mitjà de la seua acció comercial, és aquesta cançó eròtica i, alhora, matriarcal:
“Vull casar-me, si puc,
en [=amb] una dona,
que em duga bon renuc
i siga bona;
eixe és el conte
que m’he tret p’a casar-me,
si em convé, prompte” (p. 165).
Agraesc la col·laboració de totes les persones que em fan costat i que m’aporten informació que no figurava en Internet i, molt sovint, ni en cap llibre, ni en cap revista i que, així, podem fer-la accessible a qualsevol persona; i, per descomptat, a les que ho fan diàriament.
Com veiem, els catalanoparlants, tradicionalment, ens posen de part de les dones i, fins i tot, elles hi reben un tracte molt positiu i favorable.
Notes:[1] Qui s’enamora, és l’home; en aquest cas, dels ulls de la dona.
[2] Castellanisme, en lloc, per exemple, de la forma genuïna “alleujar”.
[3] En valencià, “amoïnar-se”, “preocupar-se”.
[4] El verb “lograr” és un castellanisme inadmissible, en lloc, per exemple, dels verbs “aconseguir” i “assollr”.
“Dur bon renuc” vol dir aportar molts diners.
