Arxiu d'etiquetes: traducció pròpia de l’anglés al valencià

The Scientific World of the Crown of Aragon under James I // El món de la ciència, en la Corona d’Aragó, sota el regnat de Jaume I

General, , , , , , , , , , ,

The scientific world of the Crown of Aragon under James I

By / Per Joan Vernet

 

This article seeks to provide a general overview of the cultural landscape during the reign of James I, with a particular focus on science. The term “science” will form these purposes be taken to refer to the wide range of disciplines that are studied today in faculties of science, veterinary science, pharmacology and medicine. Science in the 13th century stemmed –at least for the most part– either directly or indirectly from Arab sources. It was shaped in accordance with the particular philosophical and theological ideology of its proponents, who were essentially split into two main groups: the Averroists and the anti-Averroists. Both groups enjoyed support from across the religious spectrum in the Crown of Aragon territories; in other words, from Christians, Jews and Muslims. For the purposes of this article, it will be necessary to grapple with certain philosophical and theological issues that may, at first glance, seem unrelated to the subject in question.

Este article tracta de proporcionar una visió general de l’ambient cultural durant el regnat de Jaume I, amb un enfocament particular de la ciència. El terme “ciència” es prendrà, per a estes finalitats, per a fer referència a l’àmplia gamma de disciplines que, a hores d’ara, s’estudien en les facultats de ciència, com ara, ciències veterinàries, farmacologia i medicina. La ciència, en el segle XIII, s’aturà directament o indirectament (almenys, de manera majoritària), en les fonts en àrab i es va forjar d’acord amb la línia de pensament filosòfica i teològica dels seus defensors, els quals es dividien, bàsicament, en dos grups: els partidaris d’Averrois i els detractors d’Averrois.  El suport a ambdós grups estigué present en tots els corrents religiosos de la Corona d’Aragó, això és, en el cristià, en el jueu i en el musulmà. Per a l’objectiu d’este article, caldrà esforçar-nos per a resoldre determinats assumptes filosòfics i teològics que, a primera vista, podrien semblar un poc fora de context respecte al tema en qüestió.

 

The sources and reference works available to us as researchers in this field — that of the Christian and Muslim world in the 13th century’s Crown of Aragon — are relatively few and far between. Much the same could have been said of Castilian science if it had not been for Alfonso the Wise, who spearheaded the creation of the immense Libros del saber de astronomía (“Books on Astronomy Knowledge”) compendium.

Les font i els treballs de referència que tenim disponibles, com a investigadors d’este camp, pel que fa al món cristià i musulmà en la Corona d’Aragó, són relativament escassos. Una cosa semblant podríem dir de la ciència en Castella, si no haguera sigut per Alfons el Savi, qui feu de punta de llança de la creació de l’immens compendi Libros del saber de astronomía (‘Llibres del saber d’astronomia’).

 

We can probably accept as a given the fact that 13th-century Christian science was a pale imitation of its Muslim counterpart. In so saying, I am in no way courting controversy. Indeed, this assertion is actually one of the few areas of agreement over the last 100 years of debate about Spanish science –both Menéndez y Pelayo and Echegaray accepted this to be the case, as have all those who have followed. Consequently, 13th-century Christian academics had two cultural languages: Latin for philosophical and theological concerns and Arabic when dealing with scientific issues. Jewish thinkers used Hebrew and Arabic, and Spanish Muslim scholars, simply Arabic –in spite of the fact that interest in Latin writings or those by Christian authors was notable during this period. This final point is evidenced, for example, by Ibn Said al-Maghribi’s remarks about Kitáb al Anivá (“The Calendar of Cordoba”), penned these centuries earlier by Recemundo and Arib ben Said, in the appendix that he wrote to Ibm Hazm’s Risala fi fald al-Andalus (“Praise Epistle to al-Andalus”).

Probablement puguem acceptar el fet que la ciència, en el món cristià del segle XIII, fou una imitació clara de la seua veïna, la musulmana. Respecte a lo que es diu, de cap manera vull entrar en cap polèmica. En realitat, amb esta afirmació, estem davant d’u dels pocs punts d’acord clar des de l’inici del debat dels darrers cent anys sobre la ciència espanyola, ja que tant Menéndez y Pelayo com Echegaray acceptaven que eixe era el cas, com també ho han fet els investigadors posteriors. Per tant, els acadèmics cristians del segle XIII tenien dos llengües per a temes en escrits de cultura: el llatí, per a qüestions de filosofia i de teologia; i l’àrab, quan tractaven aspectes científics. Els pensadors jueus empraven l’hebreu i l’àrab, mentres que els erudits hispano-musulmans, només feien ús de l’àrab, a pesar que fou notable el seu interés pels escrits en llatí o pels que havien elaborat  autors cristians d’este període. Este últim punt es manifesta, per exemple, quan Ibn Saïd al-Maghribí (*) comenta sobre Ki tab al-Aniva (“El calendari de Còrdova”), escrit abans d’eixe segle per Recemon (també conegut per Rabi Ibn Zaid) i Arib Ben Saïd, en l’apèndix que va escriure en la Risala fi fadi al-Andalus (“Epístola en elogi d’Al-Andalus”) d’Ibn Hazm. 

 

 

Font: La versió original figura en http://www.medievalists.net/2013/03/03/the-scientific-world-of-the-crown-of-aragon-under-james-i/, una web d’estudis medievalistes. També l’he pogut trobar, però completa, en pdf, en http://www.iemed.org/publicacions/quaderns/9/q9_099.pdf. Es tracta d’un article que aparegué en Quaderns de la Mediterrània (vol. 9, 2009).

 

Notes:  Hi ha informació sobre Ibn Saïd al-Maghribí (1213-1286), Rabi Ibn Saïd (del segle X, en altres versions, Rabi Ibn Zaid, més conegut com Recemon), en fonts diverses d’Internet, com ara, en la web Wikipèdia (en anglés i català), com també sobre Arib Ben Saïd (918-980), en http://espanaysuhistoria-garrot.blogspot.com/2012/09/la-medicina-en-el-al-andalus-ii.html. Quant a Ibn Hazm (994-1064), podem anar a Wikipèdia (en anglés i en català, sobretot a l’anglesa, molt més extensa). Els quatre són persones polifacètiques o destacades del món andalusí. M’ha agradat descobrir una part més de la història, igualment interessant.

 

 

 

 

 

Ramon Llull, an important writer from Mallorca // Ramon Llull, un escriptor important i mallorquí (*)

General, , ,

Ramon Llull, an important writer from Mallorca (*)

 

(…) Ramon Llull was an important writer from Mallorca, who is credited with writing the first major work of Catalan literature. Furthermore, he was one of the greatest thinkers and writers of the Middle-Ages in Europe and North-Africa. Catalonia’s institute for culture and language promotion abroad is named after him.

(…) Ramon Llull fou un important escriptor mallorquí, a qui se li atribuïx l’honor d’haver escrit l’obra més extensa de la literatura catalana. A més, fou u dels pensadors i dels escriptors més destacats de l’Edat Mitjana, tant d’Europa, com del nord d’Àfrica. L’institut català per a la promoció, en l’estranger, de la llengua i de la cultura porta, per eixe motiu, el seu nom.

 

Ramon Llull, also known as Raimundus Lullus, was an important Mallorcan writer, a philosopher, poet and theologian who lived in the 13th century. He is seen as the first important Catalan writer. He was the first European academic who mainly used Catalan instead of Latin and is credited with writing the first major work of Catalan literature, his romantic novel ‘Blanquerna’. Moreover, ‘Blanquerna’ can also be seen as the first European novel.

Ramon Llull, també conegut com Raimundus Lullus, fou un escriptor, filòsof, poeta i teòleg important, de Ciutat de Mallorca, que visqué en el segle XIII (*). Se’l considera el primer escriptor destacat en català. Fou un intel·lectual europeu que emprà, sobretot, el català, en lloc del llatí, i a qui se li atribuïx la creació de l’obra més extensa de la literatura catalana, la seua novel·la romàntica Blanquerna, la qual, a més, també es pot considerar la primera novel·la d’Europa.

 

Font: El text complet figura en http://www.catalannewsagency.com/culture/item/700th-anniversary-of-ramon-llull-s-death-to-be-commemorated-in-2015. El títol figura amb (*) per a indicar que no és l’original.

Notes: Ramon Llull també va viure en el segle XIV (Ciutat de Palma, 1232 – Tunis, 1316) i el nom de l’institut de Catalunya que porta el seu nom és Institut Ramon Llull (http://www.llull.cat).

 

 

Curial and Guelfa. A classic of the Crown of Aragon // Curial e Güelfa. Un clàssic de la Corona d’Aragó

General, , , , , , , ,

Curial and Guelfa

A classic of the Crown of Aragon

Translated into English by / Traduït a l’anglés per Max Wheeler

With an introduction of / Amb introducció d’Antoni Ferrando

 

Among 15th-century literature in the Romance languages, Curial and Guelfa is one of the most successful romances of chivalry. It is a veritable jewel of late medieval European literature and of narrative in the Crown of Aragon in particular. Curial share a range of features  –realism, humanity, believable deeds of chivalry, historical background, allusions to everyday life, elements of humour and parody, variation between literary and popular language — with contemporary French chivalric narratives, and with the Valencian Joanot Martorell’s Tirant lo Blanc.

Entre la literatura del segle XV en llengües romàniques, Curial e Güelfa destaca com u dels llibres més populars dins de les novel·les de cavalleria. Es tracta d’una vertadera joia de la literatura  i de la narrativa europea de final de l’època medieval i, en concret, de la narrativa dins de la Corona d’Aragó. Curial e Güelfa acull una gamma de trets (realisme, humanitat, accions de cavalleria creïbles, fons històric, al·lusions a la vida diària, elements d’humor i paròdia, alternança entre el llenguatge literari i el popular) també presents en narracions coetànies de les novel·les de cavalleria franceses i del Tirant lo Blanc del valencià Joanot Martorell.

 

In this company, however, Curial stands out for the predominance in it of the sentimental component, for a significant incidence of learned elements from Greek and Latin classical culture and from the early fathers of Christian church, and for its striking styllistic elegance. These learned elements are an indication of fresh humanistic blowing from Italy. In this  way the novel unites several cultural currents that converge in western Romance narrative at the end of the Middle Ages and the beginning of the Renaissance.

En eixa empresa, tanmateix, l’obra Curial e Güelfa destaca pel predomini del component sentimental, per la presència freqüent d’elements apresos de la cultura clàssica grega i de la llatina i dels primers pares de l’Església, així com per la seua impressionant elegància estilística. Estos elements incorporats són un senyal dels vents juvenils i humanistes que bufaven des d’Itàlia. En eixe sentit, la novel·la unix corrents culturals diferents que convergixen en la narrativa occidental relacionada amb les llengües romàniques a la darreria de l’Edat Mitjana i al principi del Renaixement.

 

This translation into English, by Max W. Wheeler, is based upon the 2008 edition by Antoni Ferrando.

Esta traducció a l’anglés, a cura de Max W. Wheeler, es basa en l’edició d’Antoni Ferrando, del 2008.

 

Font: Este escrit està traduït a partir de la informació que figura en https://beta.benjamins.com/#catalog/books/ivitra.2/main.

 

Arnaldus de Villanova (ca. 1240-1311) and the School of Salerno // Arnau de Vilanova (1240?-1311) i l’Escola de Salern

General, , , ,

Arnaldus de Villanova (ca. 1240-1311) and the School of Salerno

 

1.De conservanda bona valetudine, opusculum Scholae Salernitanae… Francofurti: Apud Christianum Egenolphum, 1554.

 1.De conservanda bona valetudine, opusculum Scholae Salernitanae… Francofurti: Apud Christianum Egenolphum, 1554.

 

Arnaldus de Villonova and the School of Salerno, De conservanda bona valetudine… Frontispiece. Here is a marvelous portrayal of a hospital. Patients eat an rest, while some workers share a meal and others engage in domestic tasks. Note the leaf was printed in two colors. The edges of all leaves were red-tipped as well. This book was likely rebound in the twentieth century in vellum taken from an old manuscrit with musical notes on it.

Arnau de Vilanova i l’Escola de Salern. De conservanda bona valetudine… Frontispici. Ací tenim una representació de l’hospital. Els pacients mengen i reposen mentres alguns treballadors compartixen un menjar i altres fan faenes domèstiques. Nota: La pàgina es pintà amb dos colors. Les vores de les planes també eren de punta roja. El llibre, possiblement es recuperara durant el segle XX, en paper de vitel·la, pres d’un manuscrit antic que anava acompanyat de notes musicals.

 

2. Arnaldus, de Villonova and the School of Salerno, De conservanda bona valetudine…

2. Arnau de Vilanova i l’Escola de Salern, De conservanda bona valetudine…

 

3. Arnaldus, de Villonova and the School of Salerno, De conservanda bona valetudine… Avoid large meals before bedtime.

3. Arnau de Vilanova i l’Escola de Salern, De conservanda bona valetudine… Evitar menjades fortes abans de dormir.

 

4. Arnaldus, de Villonova and the School of Salerno, De conservanda bona valetudine… Healthy food.

4. Arnau de Vilanova i l’Escola de Salern, De conservanda bona valetudine… Menjar saludable.

 

5. Arnaldus, de Villonova and the School of Salerno, De conservanda bona valetudine… De aesculis: the leaves and nuts of a Hungarian oak or other bearing mast tree (such as horse chestnut).

5. Arnau de Vilanova i l’Escola de Salern, De conservanda bona valetudine… De aesculis. Les fulles i les anous d’un roure hongarès o d’una altra tija d’arbre (com el castanyer d’Índies).

 

6. Arnaldus, de Villonova and the School of Salerno, De conservanda bona valetudine… More advice about healthy food and drink.

6. Arnau de Vilanova i l’Escola de Salern, De conservanda bona valetudine… Un altre consell sobre menjars i begudes saludables.

 

A celebrated Catalan physician, Arnaldus translated Avicenna, Galen and Hippocrates into Latin. To accompany his translations, he wrote comentaries that connected thirteenth -and fourteenth- century European medical practice with its classical Greek and Arabic roots, and helped move medicine away from folk practice. Arnald devised a medical curriculum at the University of Montpellier, which became the leading center of medical education in Europe. In addition he wrote extensively on religions and alchemy, and his religious writings causes the Inquisitors to condemn him as a heretic.

Un físic català i famós, Arnau de Vilanova, va traduir al llatí a Avicenna, a Galé [de Pergam] i a Hipòcrates. Per a acompanyar les seues traduccions, escrivia comentaris que connectaven les pràctiques mèdiques de l’Europa dels segles XIII i XIV amb les arrels gregues i àrabs i que ajudaven a allunyar-se de la medicina popular. Arnau de Vilanova dissenyà un pla d’estudis mèdic  en la Universitat de Montpeller, la qual arribaria a ser el punt capdavanter de la formació mèdica en Europa. A més, va escriure àmpliament sobre la religió i l’alquímia i els seus escrits religiosos provocaren que els inquisidors el condemnaren com a heretge.

 

Of the many books attibuted to Arnald, it is often difficult to determine what he actually wrote. Arnald did write the well-known commentary for the Regimen sanitatis Salernitanum. This book of advice from the Schola Medica Salernitana, or the medical school at Salerno on living a healthy life was, based on the number of editions printed, the most popular medical book of the fifteenth century. An early English translation, written as one long poem, begins:

Entre els molts llibres atribuïts a Arnau de Vilanova, sovint no resulta fàcil determinar quins va escriure realment. Així, hauria escrit el famós estudi per al Regimen sanitatis Salernitanum. Eixe llibre de guia per a l’Schola Medica Salernitana (Escola Mèdica de Salern) sobre com portar una vida saludable, si partim del número d’edicions impreses, hauria sigut el llibre mèdic més popular del segle XV. En una de les primeres traduccions a l’anglés, podem llegir:

 

All Salerne School thus write to England’s King And for man’s Health these fit advises bring. Shun busy cares, rash angers, which displease: Light supping, little drink, do cause great ease, Rise after meate, sleep not at after noon, Urine and Nature’s need, expel them soon. Long shalt thy live, if all these will be done.

“Tota l’Escola de Salern, per tant, escriu al Rei d’Anglaterra i per a la salut dels hòmens estos consells que considera interessants tindre presents. Rebutjar les ocupacions excessives i l’erupció d’enutjament, ja que disgusten. Sopar lleuger i beure poc són molt saludables. Alçar-se després d’haver menjat carn, no dormir a primera hora de la vesprada, pixar, reservar un temps per al contacte amb la natura i soltar-ho prompte. Podràs viure molts anys, si fas tot açò.”

 

Font: És una traducció pròpia feta a partir d’un document sobre una exposició mèdica al voltant de l’aportació d’Arnau de Vilanova a la medicina, amb l’entrada http://exhibits.hsl.virginia.edu/treasures/arnaldus-de-villanova-ca- 1240- 1311-and-the-school-of-salerno/. Salern és una població italiana.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Juan Luis Vives Shows Us The Aim of Studies and The Scholar’s World // Joan Lluís Vives ens mostra els objectius dels estudis i del món educatiu

General, , , , , ,

Juan Luis Vives shows us the aim of studies and the scholar’s world

By: / Per: Robert Woods

January 4, 2012 / 4 de gener del 2012

 

Juan Luis Vives (1492-1540) was part of what we now call the “humanist revival” during the Renaissance. He, among others, exalted the role of grammar and rhetoric in education. Like others before him, Vives placed a special emphasis on the usefulness of education. But by usefulness, Vives did not mean what we mean in the modern schools. Rather, he meant that education should spend time cultivating wisdom and being of service to the world at large.

Vives saw the connection between various studies, a los that has terribly crippled the modern academy. “We must study all branches of knowledge.”

Joan Lluís Vives (1492-1540) forma part, durant el Renaixement, de lo que ara diem “renovació humanista”. Ell, entre altres coses, elevà el paper de la gramàtica i de la retòrica en el món de l’educació i, com altres persones que l’havien precedit, posà un èmfasi especial en la utilitat de l’educació. Ara bé, per a Lluís Vives, el terme “utilitat” no tenia el significat que ara atorguem en el món pedagògic, en el sentit que dins de l’educació calia dedicar temps cultivant la saviesa i, a més, estar al servici de la Humanitat.

 

Additionally he said that, “the student will always be desirous of learning, and will never suppose that he has already reached the highest point of learning. Seneca has said very incisively: that many men want a taint to true learning, if they did not believe that they had already obtained to it.” This is one exemple among many, that shows that Vives wanted students to embody humility.

Igualment, ell afegia que “l’estudiant ha d’estar sempre desitjós d’aprendre i mai suposar que ja ha arribat al punt més alt de l’aprenentatge. Així, Sèneca deia, de manera molt incisiva, que els hòmens que estan viciats pel ‘vertader aprenentatge‘, són els que no se n’adonen que ja ho han assolit, que ja estan en eixe camí”. Este és un exemple més, en els escrits de Lluís Vives, en què veiem que convidava als estudiants a manifestar humilitat.

 

(…) Vives also encouraged students to remember bodily health, avoid arrogance, live the Christian faith, and recognize that wisdom is the key to all of learning and life. As a matter of fact, it can be seen in his writings that he believes that wisdom and humility are to reign supreme. “The wise man directions himself to the contemplations of that holy and divine wisdom.”

(…) A good portion of Vives writings focuses on such things [rhetoric and erudition] as riches and power as they are related to learning. He encourages all students to “first philosophize” and then become rich. He also gives quite a bit of instruction on how some seek glory with her learning contending this is not wise. He points out that fame is a shallow and fleeting motivation for education. In some of the most wonderful terms, he gives the power motivation or ultimate goal for learning. “This, then, is the fruit of all studies; this is the goal. Having acquired our knowledge, we must turn it to usefulness, and employ it for the common good.”

(…) Lluís Vives també encoratja als estudiants a recordar-se de la salut corporal, a evitar l’arrogància, a viure la fe cristiana i a reconèixer que la saviesa és la clau de tot l’aprenentatge i de la vida. En realitat, en els seus escrits podem vore que ell creia que la saviesa i la humilitat són per al regne suprem: “L’home savi és dirigix cap a la contemplació de lo que comprén la saviesa sagrada i divina”.

(…) Una bona part dels seus escrits es centren en la retòrica i en l’erudició. Igualment anima a tots els estudiants, “en primer lloc, a filosofar” i, en acabant, a fer-se rics. També els donava prou formació sobre el fet que si ells buscaven la glòria per mitjà de l’aprenentatge i l’unien a un esperit competitiu, això no els feia persones sàvies.  En alguns dels térmens més formosos, Vives considera que lo que més ha de moure l’aprenentatge és la motivació interior de l’estudiant. “Este, per tant, és el fruit de tots els estudis; este és l’objectiu. Quan adquirim el nostre coneixement, l’hem de orientar cap a la utilitat i emprar-lo per al bé comú”.

 

(…) He severely criticized those  who debades scholarship by hypocrisy. Great is the era of learning, but better is that era of true education that has deeds that complement learning is at the heart of his message for scholars. (…) When Vives provides specific instructions on teaching, he encourages the teacher to imitate Jesus in form and content. “And in teaching, what master shall we rather imitate than Christ himself who the father sent from heaven to teach the human race.” As a Christian humanist, Vives wrote most eloquently about why the learning of that times was called humanistic. In essence it is that education that makes us fully human. He recognized that all of this learning (as he described it ) has its source in God and can make us good human beings.

Lluís Vives criticava durament aquells que degradaven l’erudició a través de la hipocresia. Considerava que l’època d’aprenentatge era intensa però que ho era millor quan la vertadera educació que impartia el mestre anava acompanyada d’obres en l’aprenentatge, com a centre del seu missatge als alumnes. (…) Quan Lluís Vives proporciona instruccions específiques sobre l’ensenyament, incita al mestre a imitar l’estil de Jesucrist, pel que fa a la forma i al contingut: “En l’ensenyament, lo que el mestre farà, serà seguir les petjades del propi Crist, a qui el Pare envià del cel per a formar a l’esser humà”. Vives, com a humanista cristià, escrigué amb molta eloqüència sobre per què l’aprenenentatge de l’època s’anomenava “humanístic”. Essencialment, l’educació era lo que ens feia plenament humans. Ell reconeixia que tot lo que forma part d’este aprenentatge (com Lluís Vives el descrivia) tenia la seua font en Déu i que això podia fer-nos bones persones.

 

Font: El podem trobar en Internet amb l’enllaç http://christianhumanistmusings.blogspot.com.es/2012/01/juan-luis-vives-shows-us-aim-of-studies.html

Librarian Shares Her Love of Books with a Bike-powered Mobil Library // Una bibliotecària compartix el seu amor pels llibres amb una bicicleta que fa de biblioteca mòbil

General, , , , , , ,

Librarian shares her love of books with a bike-powered mobile library

By: / Per: Cat Johnson

October 5, 2015 / 5 d’octubre del 2015

 

In 2013, school librarian Alicia Tapia created Bibliobicicleta, a free, mobile library pulled by bike. Since then, Tapia and Bibliobicicleta have rolled up to San Francisco parks, farmers markets, museums, and beaches to distribute free books and help spread a love of reading.

Bibliobicicleta holds around 100 books, including selections for people of all ages, lifestyles, and interesets. It attracts atttention wherever it goes.

“Of course, kids are a little more brave to just approache the bike,” Tapial told GOOD, “but adults -if they’re not too cool- will stop and see what it’s all about.

En el 2013, una bibliotecària escolar, Alicia Tapia, creà Bibliobicicleta, una biblioteca lliure i mòbil tirada per una bicicleta. D’aleshores ençà, Tapia i Bibliobicicleta s’han presentat en parcs, mercats d’agricultors, museus i platges de San Francisco amb la intenció de distribuir llibres de manera gratuïta i d’ajudar a escampar l’amor per la lectura.

Bibliobicicleta porta, si fa no fa, 100 llibres, fins i tot, per a persones de qualsevol edat, estil de vida i interessos. Atrau l’atenció allà a on va.

“Per descomptat, els xiquets són molt més atrevits a l’hora d’acostar-se a la bici -comenta Tapia a GOOD-, però els adults (si no són massa freds) es paren un moment a vore de què va tot això”.

 

Pulling Bibliobicicleta up and down the hills of San Francisco is no easy task. It’s hard work going up hills and unsafe coming down them. Tapia recently launched a Kickstarter campaign to raise funds to by an electric bicycle tot help navigate the city streets and expand the range of Bibliobibciclteta. With three days to go, she has raised $1,500 of her $1,100 goal.

Portar la bicicleta amunt i avall, pels turons de San Francisco, no és una tasca fàcil. És dur treballar pujar cims i insegur baixar-los. Tapia, recentment, llançà una campanya, Kickstarter, per a recaptar fons per a la compra d’una bicicleta elèctrica que li permetera navegar pels carrers de la ciutat i donar a conèixer la finalitat de Bibliobicicleta. Als tres dies d’haver-la iniciada, ja n’havia recaptat 1500$… ¡en lloc dels 1100! que s’havia marcat com a objectiu.

 

Font: Esta notícia està inicialment treta de la web de Positive News amb l’enllaç http://www.shareable.net/blog/librarian-shares-her-love-of-books-with-a-bike-powered-mobile-library?utm_content=2015-06-22%2017:49:23&utm_source=Vertical Response&utm_medium=Email&utm_term=Librarian%20%shares%20her%20%love%20of%20books%20with%20a%20bike-powered%20mobile%20library&utm_campaign=Bike-Powered%20Mobile%20Library,%20New%20Freelances%20Union%20Study,%20%20Tiny%20House%20Jamboreecontent.

 

The future of the working week // El futur de la setmana laboral

General, , , , ,

The future of the working week

Author: / Autor: Lucy Purdy

 

 (…) The city council in the Swedish city of Gothenburg has trialled a programme of six-hour working days, hoping the move could create a healthier and happier workforce. In Japan -where a culture of overwork is particularly ingrained- the government is considering making it a legal requirement for workers to take more days of paid holiday each year.

(…) L’ajuntament de la ciutat sueca de Gotemburg ha posat en prova un programa de treball de sis hores al dia, esperant que el canvi puga crear mà d’obra més saludable i feliç. En el Japó, on hi ha una cultura del treball dur i durant molt de temps que està molt arrelada, el govern està estudiant la possibilitat de crear un requisit legal per a que els treballadors es prenguen més dies de vacances pagades a l’any.

 

And in the UK,  a YouGov survey last year found that 57 percent of workers would support a four-day week, something championed by the New Economics Foundation. It says a “normal” 40-hour week is neither natural nor inevitable and insists a shorter, more flexible working week would be good for people, the environment and the economy too. (…)

I, fins i tot, en el Regne Unit, un estudi realitzat l’any passat per YouGov tragué que el 57% dels treballadors donaria suport a una setmana laboral de quatre dies. També afig l’informe que la jornada “normal” de 40 hores ni és natural, ni inevitable i insistix en un fet: una setmana laboral més curta i més flexible seria bo tant per a la gent, com per al medi ambient, com per a l’economia. (…)

 

Font: La traducció que figura ací és la de l’article, amb el títol que apareix en la plana 16, mentres que el titular de l’enllaç correspon al de la portada del número 83, Work less, play more: The future of the working week (‘Treballar menys, jugar més. El futur de la setmana laboral’) : http://positivenews.org.uk/2015/economics_innovation/17295/work-less-play/.

 

 

 

 

 

She Had No Medical Degree or PhD But Just Won Nobel Prize for Medicine

General, , , ,

She Had no Medical Degree or PhD But Just Won Nobel Prize for Medicine // No tenia cap títol universitari de Medicina ni de Filosofia i Lletres, però ha guanyat el Premi Nobel de Medicina

Author: Terry Turner  // Autor: Terry Turner

 

The first Chinese woman to win a Nobel Prize is being called the “three no’s” winner in her country -no Medical degree, no doctorate, and no time spent working overseas.

It would be her understanding of ancient Chinese medicine that led Tu Youyou on her unlikely path to creating a drug to fight malaria and the 2015 Nobel Prize for Medicine this week.

In the 1960s, Chinese leader Mao Zedong demanded a cure for malaria. Tu, who had only an undergraduate degree in pharmacology, was among thosesent to work on the project.

És la primera xinesa que guanya el Premi Nobel i la coneixen en la Xina com “la dels tres nos”: cap títol universitari de medicina, cap doctorat i perquè mai no ha treballat en l’estranger.

Seria el seu coneixement de l’antiga medicina xinesa lo que la portaria, a Tu Youyu, la dona guardonada, cap al seu camí, increïble, de crear un medicament contra la malària i al Premi Nobel de Medicina rebut esta setmana.

En els anys sixanta, el cap d’estat xinés, Mao Zedong, exigia un remei per a la malària i Tu, que només tenia el títol de llicenciada en farmacologia, estigué entre les persones triades per a prendre part en el projecte.

 

Six Million Saved: Malaria Cases in Africa Cut in Half 

At the time, nearly a quarter million diferent compounds had been tried worldwide to fight the disease. Nothing worked well.

Tu studied ancient texts and found the Chinese had used sweet wormwood around 400 AD. The team had no success at first, but Tu dived back into her reading adjusted the recipe, and boiled an extract of the wormwood – artemsinin in 1972.

She also volunteered to be the first human treated with the new drug.

The discovery led to a drug that battles malaria – carrying parasites.

Sis milions de persones salvades: la malaria en Àfrica es reduïx a la mitat

En aquell moment, prop d’un quart de milió de composts s’havien tractat arreu del món amb la intenció de lluitar contra la malària. Però res no anava bé.

Aleshores Tu va estudiar texts antics de la medicina xinesa i trobà que s’havia emprat donzell cap a l’any 400 dC. L’equip, al principi, no tingué cap èxit, però Tu tornà a la lectura personal, adaptà la recepta i va bullir un extracte del donzell, l’artemisina, en 1972.

També formà part de les primeres persones que voluntàriament experimentaren amb el nou medicament.

La descoberta donà lloc a un medicament que lluitaria contra la malària carregant-se els paràsits.

New vaccine virtually scratches shingles off your list of worries

At the time, Tu’s contributions were not well known. It was at the height of communist isolation in China, just before relations with the west began to thaw. Her research was anonymously in 1977 and only years later did her role become public.

Today, the drug she discovered is the understand medicine used to treat the disease and has been credited with saving milions of lives around the world.

La nova vacuna pràcticament es desfeia dels maldecaps de la seua llista de preocupacions

Aleshores, les aportacions de Tu encara no eren prou conegudes. Es trobava enmig del pes de l’aïllament de la Xina comunista, justament abans que començaren a distendre’s les relacions amb el món occidental. Així, en 1977 la seua recerca era pràcticament desconeguda i només uns anys després començà a fer-se públic el paper de la investigadora.

A hores d’ara, la medicina que va descobrir és la més emprada quan es tracta la malària i ha contribuït positivament a salvar milers de vides arreu del món.

 

World first malaria vaccine aproved – and it will be not-for-profit

The 84-year-old Tu Shared this year’s Noble Prize in Medicine with William Campbell and Satoshi Omura for their discoveries in battling diseases caused by roundworm parasites.

S’aprova la primera vacuna contra la malària en el món i sense ànim de lucre

La guanyadora del Premi Nobel de Medicina del 2015, Tu, el compartix amb William Campbell i Satoshi Omura, per les seues descobertes en la lluita contra les malalties originades pels paràsits del nematelmint.

 

 

Nota: Es tracta d’un article tret de GoodNewsNetwork i el vaig trobar en Facebook. Es penjà el 8 d’octubre del 2015. Vull afegir que, quan el vaig triar, desconeixia la polèmica que hi ha hagut i que, per a què pugueu accedir a una informació més completa, vos presente per mitjà de l’enllaç següent:  https://joseppamies.wordpress.com/2015/10/08/fraude-de-la-artemisina-para-la-malaria-y-premio-nobel-con-decadas-de-retraso/. Quan premeu l’enllaç, no voreu directament la notícia, motiu pel qual heu d’anar a “Entradas” i la trobareu.

No és la primera vegada que ocorre, malauradament, encara que, per una altra banda, podem afegir que cada volta són més les descobertes de medicina que estan patentades per l’ONU.

 

 

 

 

 

 

Emer O’Toole: “I’m glad my body hair can be read as a political statement” // Emer O’Toole: “Estic contenta que els meus pèls del cos puguen ser vists com una declaració política”

General, , ,

Emer O’Toole: “I’m glad my body hair can be read as a political statement.”

The Irish Times essay /  Article del The Irish Times

This week Roísin meets and greets autor, academic and noted feminist Emer O’Toole.

Esta setmana Roísin es troba i saluda a l’autora, acadèmica i feminista destacada Emer O’Toole.

 

They discuss how Emer has strived to shrug off some of the world expectations of her as a woman, and how the world has responded. They also discuss the many slangs terms for breasts.

On gender equality: “I think a lot of people thing that equality is a gentle progression and, you know sure, it’s all changing and it’ll be fine, I’ll wait and equality will come. That is not the case… we have more equality because of campaigners and because of the tireless work of activists.”

Elles tracten sobre com Emer lluità per traure importància a algunes de les seues expectatives personals i com a dona, així com sobre responia el món. Tractaren, igualment, molt termes de l’argot sexual referent als pits de dona.

Sobre la igualtat de gènere: “Crec que moltes persones pensen que la igualtat és una evolució suau i, com que estàs segura que tot està canviant i serà magnífic, ‘Esperaré i la igualtat vindrà’. Això no és així… ja que tenim més igualtat gràcies a les persones que la defenen i gràcies a l’inesgotable esforç d’activistes.”

 

 

On body hair: “I’ve been hairy beastie for half a decade I think . I was doing a lot of work on breaking down my gender assumptions and reading a lot of theory, and I was increasingly uncomfortable with the extend to which women have to modify themselves to be considered, not even attractive, but simply normal.”

Sobre els pèls del cos: “Crec que durant mitja dècada em tenia com un insecte pelut, una persona poca-solta. Estava treballant molt per a tirar per terra els meus supòsits sobre el gènere i llegint molta teoria, la qual cosa em permeté, cada vegada més, mostrar-me inconformista amb la idea segons la qual les dones han de canviar des d’elles mateixes per a que se les tinga en compte, ni tan sols per a ser atractives, sinó, simplement, per a ser “normals”.

 

 

Font: Article traduït a partir de l’original, del diari irlandès The Irish Times. Ací teniu l’enllaç: http://www.irishtimes.com/life-and-style/people/emer-o-toole-i-m-glad-my-body-hair-can-be-read-as-a-political-statement-1.2273903.

 

I’m singing in the rain // Estic cantant sota la pluja

General, , ,

 

I’m singing in the rain

Music: / Música: Gene Kelly

 

I’m singing in the rain

Just singing in the rain

What a glorious feeling

I’m happy again

I’m laughing at clouds

So dark up above

The sun’s in my heart

And I’m ready for love

Estic cantant sota la pluja,

simplement cantant sota la pluja.

¡Quina sensació tan gloriosa!

Estic feliç, de nou.

M’estic rient dels núvols,

tan fosc allà dalt.

El sol està en el meu cor

i estic preparat per a l’amor.

 

Let the stormy clouds chase

Everyone from the place

Come on with the rain

I’ve a smile on my face

I walk down the lane

With a happy refrain

Just singing

Singing in the rain

Deixa que la tempesta dels núvols se’n vaja

a pels del lloc,

que vinguen amb la pluja.

Tinc un somriure en la meua cara,

vaig carrer avall

amb una tornada feliç,

simplement cantant,

cantant sota la pluja.

 

Dancing in the rain

I’m happy again!

I’m singing and dancing in the rain

I’m dancing and singing in the rain 

Ballant sota la pluja.

¡Estic feliç, de nou!

Estic cantant i ballant sota la pluja.

Estic ballant i cantant sota la pluja.

 

Font: Podem escoltar-la en https://www.youtube.com/watch?v=rmCpOKtN8ME. Es tracta d’un fragment d’una pel·lícula, cantat per Gene Kelly.

La lletra d’on he fet la traducció al valencià figura en la web http://www.letraseningles.es/letrascanciones/traduccionesGI/GeneKelly-Dancingintheraintraduc.html.

Hem de fer un aclariment dient que tota la lletra que voreu en eixa web no es correspon al fragment, com ho podeu comprovar mitjançat l’oïda de diferents fonts d’Internet, algunes amb música acompanyada de la lletra en anglés. Escriviu simplement el títol de la cançó i en trobareu.