Un altre relat que figura en el llibre “500 històries i llegendes de les terres de Lleida” i que podríem vincular amb la sexualitat, és “’Lo forat de la grallera’”. En primer lloc, direm que una grallera és on niuen i habiten les gralles, i que la gralla, com podem llegir en el DCVB, és un “Ocell (…) que és molt semblant al corb, però no tan gran, de color violat negrós, amb el bec i els peus vermells i les ungles negres”. Per tant, ja apareixen uns quants detalls que empiulen amb lo matriarcal: el forat (la vulva), que hi residien dones (se les sol relacionar amb lo interior), les gralles (en línia amb altres narracions en què el corb té a veure amb la dona, i que la gralla té el color de la nit i el de l’erotisme i la sexualitat, el vermell). A banda, es comenta que, “en aquell forat, hi vivien unes dones (…) que la gent les coneixia amb el nom d’’encantàries’.
Diu que, quan la fosca ho embolcallava tot, sortien del fons de la cova, per tal de fer les seves necessitats, rentar la roba o proveir-se de fruites i hortalisses.
La roba anaven a rentar-la a la font d’Escorts” (p. 350). Per consegüent, la dona passa d’un punt “femení” (la cova) a un altre del mateix ram i, a més, associat amb la dona, amb la mare (la font de la vida) i, en el relat, amb la netedat (com a senyal de renovació). Igualment, el color obscur i la fosca van units a lo matriarcal. A més a més, se’ns indica que eren elles les que proveïen de menjar agrícola, detall que podria portar-nos, d’alguna manera, a la Gran Mare i, per descomptat, a la deessa grega Demèter (la de l’agricultura) i que, en la cultura catalana, té molt a veure amb els Sants de la Pedra (patrons de molts llauradors catalanoparlants).
A continuació, veiem que “tot aquell qui hagués gosat de mirar-les o haver-les vist mentre rentaven, hauria quedat, automàticament, encantat” (p. 350). Aquestes paraules ens porten a pensar en el tema de l’atracció sexual.
Tot seguit, llegim que “les encantades desapareixien, vers les entranyes de la terra, pel forat ‘Dels Encantats’, que és situat a les roques de damunt de la Viola (casa Viola)” (p. 350). Adduirem que, per exemple, són moltes les rondalles recopilades per Mn. Antoni Ma. Alcover en què una persona s’endinsa en el món subterrani i hi desenvolupa les accions. Ací, al meu coneixement, podria ser un retorn “al si de la mare”, així com els morts ho fan a la terra.
No obstant això, hi ha una part que podríem empiular amb aquest forat com a símbol d’una habitació: 1) es tracta d’una casa, on desapareixen els “Encantats” (¿la llavor, el semen, introduïts per l’home durant una relació sexual amb la dona i que espera, junt amb ella, el possible fruit en l’esdevenidor, això és, un nadó, la renovació de la vida)?, 2) es fa esment a unes roques (fortalesa) damunt de la Viola, les quals posem en nexe amb la fortalesa de la dona (a nivell general), des del forat per on s’endinsa la llavor masculina fins al cap, o siga, d’una persona amb fortalesa, i 3) la Viola, que, d’acord amb el “Diccionari eròtic i sexual” de Joan J. Vinyoles i Vidal junt amb Ramon Piqué i Huerta, pot simbolitzar tant la vulva com el penis (en aquesta narració, s’ajusta més a lo femení, sobretot, perquè se la vincula amb un lloc a què es dirigeixen les encantàries, intern i de la terra).
Finalment, captem que “Diu la tradició que aquest forat és tan profund que suposen que arriba al mateix infern” (p. 350). Aquest forat tan pregó, ¿representaria el fil (el cordó) que uneix la mare amb el fill abans de nàixer el nadó? Sí que aprove eixa possibilitat, sobretot, simbòlicament, per la llargària que té (entre 30 i 100 centímetres).
Agraesc la col·laboració de les persones que participen en l’estudi sobre el matriarcalisme i el fan més fàcil, a les molt obertes i de bon cor i a les que em fan costat dia rere dia.