Arxiu d'etiquetes: les dones decdeixen sense traure valor a l’home

“Les dones decidien les coses quotidianes” (Monique Peytavi)

General, , ,

 

Prosseguint amb el tema referent al fet que la cultura vinculada amb la llengua catalana és matriarcal, el 22 de gener del 2022, com indiquí en el meu mur i en distints grups de Facebook, “El 18 de gener del 2022, Joaquina Viñals ens comentà ‘A les cases, es feia sempre el que volia la dona. Això sí, mai ho imposava, feia anar la mà esquerra’. ¿Eren així les relacions, bé per part de les vostres àvies, bé per part de les vostres mares, si havien nascut abans de 1920? Entre els meus avis materns i entre els meus pares, sí. Gràcies”.

En el meu mur, el 22 de gener del 2022, Àngels MV em comentà “T’agrairia força que en facis cinc cèntims de la base d’una cultura matriarcal, doncs ho segueixo en tant a casa, però em costa molt reconèixer-ho a nivell cultural/social, donat que les lleis/costums no semblen respectar-ho gens. Gràcies” i li escriguí “En un moment, Àngels.

No teoritzen sinó que viuen i actuen.

La dona té la darrera paraula i no imposa, sinó que proposa (actua amb mà esquerra, encara que ja intuesca que el marit acceptarà lo que ella li comenta).

Es prima el diàleg, en lloc de la força.

Visió molt oberta de la sexualitat i es plasma en cançons, balls, danses… La dona és ben tractada per l’home, i ell està ben tractat per ella.

Vincle amb la natura i obertura (també a lo nou i als altres).

L’educació es fonamenta en la saviesa i l’experiència de la cap que transmet la saviesa del poble, per a viure en unió amb la natura.

Molt creatives.

Esperit emprenedor.

Es prefereix un cap d’estat i, per tant, de casa (ho és la dona), molt obert.

Està molt reflectit en moltes rondalles mallorquines i valencianes com també en moltes catalanes (en les darreres, recopilades per Sara Llorens i plasmades en el llibre ‘Rondallari de Pineda’, a cura de Josefina Roma)”. Àngels MV em contestà “Moltes gràcies. En general, era el que pensava però, com ja he dit, em costa trobar-ho reflectit en lleis, potser pel fet que els quaranta anys de franquisme van ser demolidors. Tot i que moltes lleis ja venen d’antic, aquell període va ser… I ens queda.

Moltes gràcies pel recull de maneres de fer” i, al moment, li facilití fotos de llibres i com podia accedir a la web “Malandia”, per a trobar molta informació en relació amb el tema del matriarcalisme.

En el grup “Frases cèlebres i dites en català”, el 22 de gener del 2022, Josep Salinas Balga posà uns quants refranys, la majoria en línia amb el matriarcalisme: “’A la casa del mesquí, mana més la muller que el marit’

‘Al que té bona muller, cap mal li pot venir que no el pugui ben sofrir’.

‘El marit, prudència; la muller, paciència’”.

En el grup “Dialectes”, el 22 de gener del 2022 ens plasmaren “Ídem” (Maria Montserrat Morera Perramon), “Sí: l’àvia” (Cèsar Ollé Garcia), “Sí, a Llíria. Camp de Túria” (Rafa Torrijo), “A casa meua, a Catalunya Nord, les dones eren les mestresses de la casa, decidien les coses quotidianes… Els homes treballaven a fora, guanyaven els diners per a mantenir la família” (Monique Peytavi), “Necessitaven tenir mà esquerra perquè elles no tenien ni veu ni vot. Si no tenien mà esquerra, les seves decisions o opinions no tenien espai.

Sols podien dirigir la mainada i, si eren nois, als 9-10 anys, quan anaven a treballar, ja s’havia acabat dirigir-los.

Que volien roba nova per estovalles o cortines o per fer-se un vestit, s’havien d’espavilar guardant una mica d’aquí i una mica d’allà, per poder comprar.

Si no volien cuinar, ni se’ls passava pel cap la possibilitat. Si volien anar a visitar a la seva família, permís de l’home…

Com per no desenvolupar mà esquerra. Això queda molt lluny de fer el que vol la dona” (Mònica Colomé Corominas).

En el grup “Cultura mallorquina”, el 22 de gener del 2022 ens escrigueren “Però, ‘fer anar la mà esquerra’ significa el masclisme amagat que imperava per no fer enfadar el mandatari.

Lluis Barberà. Creu-me: el masclisme és un problema amagat i endolcit per una societat tradicionalista que tancava els ulls a la realitat perquè convenia ‘rentar la roba bruta a casa’. Sovint i tristament, les dones eren les que solien perllongar la ideologia masclista amb això de ‘sempre ha estat així’ perquè no havien conegut res més” (Caterina Albert), a qui, l’endemà, li exposí moltes fotos de llibres d’on he tret molta informació (rondalles, cançons eròtiques o, fins i tot, pornogràfiques, poemes de Joan Sala Vila…, “El comú català”, de David Algarra, etc.) i li escriguí uns quants comentaris extensos en què, entre altres coses, li redactí sobre les repercussions del Concili de Trento, de la guerra de successió, etc. i li vaig incloure més obres, com  ara, “Història de les dones a la Catalunya medieval”, de Teresa Vinyoles. Un altre comentari fou d’Àngel Vargas Acosta: “Eren altres temps, però sempre respectant-se”.º 

Agraesc la col·laboració de les persones que fan més fàcil l’estudi sobre el matriarcalisme i a les que em fan costat dia rere dia.

“L’àvia, com la mare, decidien, però sense treure valor a l’home” (Rosa Garcia Clotet)

General,

 

En línia amb l’entrada anterior, el 15 de gener del 2022, en el meu mur i en distints grups de Facebook escriguí que “La relació entre l’home i la dona (en aquest cas, entre els meus avis materns), com em comentà, ma mare, el 29 de juliol del 2018, tenia lloc sense que la dona tractàs d’imposar l’orde ni l’obediència. En paraules seues: ‘Això no tenia res a vore amb el ordeno y mando’.

Això solia ocórrer en moltíssimes parelles catalanoparlants en tot l’àmbit lingüístic”.

En el meu mur, el 15 de gener del 2022 i posteriorment ens comentaren “Tal com et va comentar ta mare, a casa, tant dels avis com de mons pares, era així, sense imposicions ni l’’ordeno y mando’, ans al contrari: la convivència era tranquil·la. Les coses es parlaven, però l’àvia, com la mare, eren les que decidien, sense treure valor a l’home” (Rosa Garcia Clotet), “No puc dir res més que corroborar en el que diu la Rosa [Garcia Clotet], amb els avis materns. Als paterns, l’avia era, Déu n’hi do!, i feia i desfeia sense consultar i el pobre avi va aguantar mooolt, massa: sempre tirava la pitjor manera” (Montserrat Cortadella).

En el grup “Dialectes”, el 15 de gener del 2022, Maria Montserrat Morera Perramon ens escrigué “Molt de respecte a la mestressa[1]. I viceversa”.

En el grup “Frases cèlebres i dites en català”, el 18 de gener del 2022 Joaquina Viñals comentà que, “A les cases, es feia sempre el que volia la dona. Això sí, mai ho imposava, feia anar la mà esquerra, però que l’home pensés que era ell qui manava. En respecte als fills, normalment, la dona tenia carta blanca per la seva educació”.

En relació amb aquesta pregunta, el 15 de gener del 2022, en el grup “’La cultura valenciana és matriarcal”, posí una foto de la pàgina 47 del llibre “Els Sants de la Pedra. Abdó i Senent. Una part més de la cultura matriarcal mediterrània” i el 16 de gener del 2022 i posteriorment ens plasmaren “Molt interessant, Lluís. A casa, recordo que, més d’una vegada, la meva esposa feia el pressupost de la mesada. Ho distribuïa ella amb total llibertat. Jo no hi intervenia. Era, ara també, però no tant, la mestressa” (Ricard Jové Hortoneda), “Lluís: ma mare feia i desfeia. L’enorme confiança que tots dos es tenien no els feia ni vigilar, ni controlar què feien. Tots dos van anar alhora, com en una orquestra sense director” (Ramona Ibarra), però en què, com veiem, és la dona qui determina què es farà; “Tot ho feia i desfeia la mama: els assumptes dels diners, com portar la casa, i a tots nosaltres” (Montserrat Cortadella).

Adduirem que, a més, el 16 de gener del 2022, Miguel Ferrer feu un comentari en un post que jo havia publicat el 29 de juliol del 2018 en el meu mur, vinculat amb la relació entre l’home i la dona en les famílies catalanoparlants: “Sempre ha sigut també al País Valencià: l’home, a treballar; la dona, administrar”.  

En relació amb aquests comentaris, n’afegirem u de Quim Batpar que, encara que siga sobre els Sants de la Pedra (arran d’una foto que jo havia posat, en el meu meu mur, el 15 de gener del 2022), va en línia amb el tema del matriarcalisme i, per descomptat, amb aquest: “Hi ha unes generacions que ens van adoctrinar amb ideologia franquista, i ens costa fugar-se. Poc a poc, desapareixeran i tornaran els santets de la pedra”.

Finalment, com es pot veure, hi ha moltes coincidències (i en temes molt importants, des del punt de vista cultural) amb lo que es plasma en moltes rondalles de tot l’àmbit lingüístic.

Agraesc la col·laboració de les persones que participen en l’estudi sobre el matriarcalisme i que el fan més fàcil i a les que em fan costat dia rere dia.

 

 

 

Nota: [1] En el País Valencià, es coneix, sobretot, com “senyora ama” i, en segon lloc, com “ama”. En les Illes Balears, es diu “madona”.