“L’àvia, com la mare, decidien, però sense treure valor a l’home” (Rosa Garcia Clotet)

 

En línia amb l’entrada anterior, el 15 de gener del 2022, en el meu mur i en distints grups de Facebook escriguí que “La relació entre l’home i la dona (en aquest cas, entre els meus avis materns), com em comentà, ma mare, el 29 de juliol del 2018, tenia lloc sense que la dona tractàs d’imposar l’orde ni l’obediència. En paraules seues: ‘Això no tenia res a vore amb el ordeno y mando’.

Això solia ocórrer en moltíssimes parelles catalanoparlants en tot l’àmbit lingüístic”.

En el meu mur, el 15 de gener del 2022 i posteriorment ens comentaren “Tal com et va comentar ta mare, a casa, tant dels avis com de mons pares, era així, sense imposicions ni l’’ordeno y mando’, ans al contrari: la convivència era tranquil·la. Les coses es parlaven, però l’àvia, com la mare, eren les que decidien, sense treure valor a l’home” (Rosa Garcia Clotet), “No puc dir res més que corroborar en el que diu la Rosa [Garcia Clotet], amb els avis materns. Als paterns, l’avia era, Déu n’hi do!, i feia i desfeia sense consultar i el pobre avi va aguantar mooolt, massa: sempre tirava la pitjor manera” (Montserrat Cortadella).

En el grup “Dialectes”, el 15 de gener del 2022, Maria Montserrat Morera Perramon ens escrigué “Molt de respecte a la mestressa[1]. I viceversa”.

En el grup “Frases cèlebres i dites en català”, el 18 de gener del 2022 Joaquina Viñals comentà que, “A les cases, es feia sempre el que volia la dona. Això sí, mai ho imposava, feia anar la mà esquerra, però que l’home pensés que era ell qui manava. En respecte als fills, normalment, la dona tenia carta blanca per la seva educació”.

En relació amb aquesta pregunta, el 15 de gener del 2022, en el grup “’La cultura valenciana és matriarcal”, posí una foto de la pàgina 47 del llibre “Els Sants de la Pedra. Abdó i Senent. Una part més de la cultura matriarcal mediterrània” i el 16 de gener del 2022 i posteriorment ens plasmaren “Molt interessant, Lluís. A casa, recordo que, més d’una vegada, la meva esposa feia el pressupost de la mesada. Ho distribuïa ella amb total llibertat. Jo no hi intervenia. Era, ara també, però no tant, la mestressa” (Ricard Jové Hortoneda), “Lluís: ma mare feia i desfeia. L’enorme confiança que tots dos es tenien no els feia ni vigilar, ni controlar què feien. Tots dos van anar alhora, com en una orquestra sense director” (Ramona Ibarra), però en què, com veiem, és la dona qui determina què es farà; “Tot ho feia i desfeia la mama: els assumptes dels diners, com portar la casa, i a tots nosaltres” (Montserrat Cortadella).

Adduirem que, a més, el 16 de gener del 2022, Miguel Ferrer feu un comentari en un post que jo havia publicat el 29 de juliol del 2018 en el meu mur, vinculat amb la relació entre l’home i la dona en les famílies catalanoparlants: “Sempre ha sigut també al País Valencià: l’home, a treballar; la dona, administrar”.  

En relació amb aquests comentaris, n’afegirem u de Quim Batpar que, encara que siga sobre els Sants de la Pedra (arran d’una foto que jo havia posat, en el meu meu mur, el 15 de gener del 2022), va en línia amb el tema del matriarcalisme i, per descomptat, amb aquest: “Hi ha unes generacions que ens van adoctrinar amb ideologia franquista, i ens costa fugar-se. Poc a poc, desapareixeran i tornaran els santets de la pedra”.

Finalment, com es pot veure, hi ha moltes coincidències (i en temes molt importants, des del punt de vista cultural) amb lo que es plasma en moltes rondalles de tot l’àmbit lingüístic.

Agraesc la col·laboració de les persones que participen en l’estudi sobre el matriarcalisme i que el fan més fàcil i a les que em fan costat dia rere dia.

 

 

 

Nota: [1] En el País Valencià, es coneix, sobretot, com “senyora ama” i, en segon lloc, com “ama”. En les Illes Balears, es diu “madona”.

Print Friendly, PDF & Email