Uns altres versos del poema “Les dones catalanes”, de Ma. Josefa Massanés, i que figura en la web “Viquitexts” sota l’entrada “Poesíes de María Josefa Massanès/Les dones catalanes”, en què es reflecteix el matriarcalisme, diuen així:
“sempre bondat proclamen tes accions
i ta sola paraula és més segura
que el contracte més fort d’una escriptura.
(…) Allà, en l’escó de la rural masia,
a on, joiós, lo comparet honrat,
amb tota la família, al fi del dia,
lo repòs troba del treball cansat,
¿qui sols no hi seu i útil exemple dóna
de sant amor i humilitat? La dona”.
Per tant, per una banda, l’escriptora vincula la dona amb la bonesa i diu que la dona catalana és de paraula.
Igualment, comenta que, en les masies rurals, la dona és una persona que predica amb l’exemple, un model a seguir i que, a més, en acabar el dia, es reuneixen tots els que viuen en la masia.
En els versos següents, Ma. Josepa Massanés plasma trets que hem trobat en comentaris i en diferents fonts sobre tradicions i sobre la vida quotidiana en terres catalanoparlants, tant relatius al primer terç del segle XX, com a èpoques anteriors, i en rondalles:
“Ella, com Ruth, recull l’òpima espiga
que, a sos pares ancians, dóna aliment;
ella fila lo drap que, als fills, abriga,
sembra amb pròvides mans lo ros forment
i és, a l’igual d’activa jornalera,
del ganancial[1] domèstic, tresorera.
Ella, en les nostres viles marineres,
conserva son amor anys i més anys
a l’amador que, lluny d’eixes riberes,
va en busca de fortuna a llocs estranys
mentres, del dol de viuda, ella, vestida,
a cas [2], l’espera en va tota sa vida”.
En eixe sentit, hi ha relats en què, per exemple, el marit es dedica a la pesca i ella porta la casa, els fills, la família i té un paper actiu en el poble on viu. Afegirem que, més d’una vegada, ens han parlat sobre dones que eren emprenedores i que, com ara, de bon matí, se n’anaven a una ciutat i que, ben avançat el dia, tornaven a on vivien.
Finalment, copsem trets matriarcalistes en aquests versos de Maria Josepa Massanés, per exemple, la prioritat per la humilitat, per tractar bé els altres i la generositat, virtuts amb què s’identifiquen molts catalans i que apareixen en moltes narracions anteriors a 1932 i en comentaris sobre dones nascudes abans de 1920:
“(…) de la dona, la missió en la terra
és de ternura, de pietat, d’amor,
si la feresa dels combats l’aterra,
la caritat duplica son valor;
i, quant més senzilla és, afable i pura,
sa influència moral és més segura.
Tals influències, noble dona, expliquen
lo celebrat renom dels catalans,
amb tes virtuts, llurs cors s’identifiquen
i origen són de qualitats molt grans
i, per això, sa glòria duradora,
en ton front modestíssim reverbera”.
Agraesc la col·laboració de les persones que participen en l’estudi sobre el matriarcalisme i el fan més fàcil, a les molt obertes i de bon cor i a les que em fan costat dia rere dia.
Nota: [1] Castellanisme, en lloc, per exemple, de la forma genuïna “de guanys”.
[2] Castellanisme, en lloc, com ara, de “potser”.
assemblea-pagesa-6f (1)