Arxiu d'etiquetes: les bones collites

Marededeus trobades que afavoreixen la collita, la maternitat, que trien i molt obertes

 

Una altra narració semblant i en què captem trets matriarcals és “La Mare de Déu de la Bovera”, la qual figura en l’obra “500 històries i llegendes de les terres de Lleida”. “És tradició que aquesta imatge de la Mare de Déu la trobà un pastor (…) que guardava els bous per aquestes contrades i, concretament, al lloc on s’ubica l’ermita, al costat de la qual encara s’hi troba l’alzina (…) de la troballa” (p. 269). Com veiem, primerament, hi ha un vincle entre un bou (animal relacionat amb la fertilitat de la dona), una ermita (evolució de lo que podria haver sigut una cova o bé un indret femení, de recepció,  i que simbolitza el pubis) i, al capdavall, una alzina (la qual ens evoca la fusta, que té a veure amb la mare i amb la dona).

Un dia, el pastor “s’acostà a l’animal, a sota d’una alzina i, seguint la seva mirada, va descobrir entre les branques una imatge de la Mare de Déu” (p. 269). Per tant, Nostra Senyora, no solament apareix al costat d’un detall vinculat amb la fusta (l’arbre), sinó que ho fa sota terra.

El pastor, com en molts relats semblants, se l’emporta (en aquest cas, a un armari que hi havia en sa casa), amb intenció de guardar-la, però la Mare de Déu se’n torna al lloc on era.

Finalment, “Assabentaren del fet al rector i s’acordà d’anar-hi en processió a buscar-la” (p. 270), tiraren junta (un altre tret matriarcalista) i, com que la dona (Nostra Senyora) es desplaçava a l’indret on, inicialment, l’havia trobada el pastor, “entengueren que la seva voluntat era no moure’s d’aquell lloc”. 

I el poble (…) hi aixecà una ermita” (p. 270), a què, com prengué molta popularitat, feu que hi anàs “gent vinguda de totes bandes” (p. 270). Per consegüent, és la dona qui decideix on vol ser, on vol romandre i qui té la darrera paraula (ací, àdhuc, amb la simpatia de la gent).

En el relat que ve a continuació, “Mare de Déu del Claustre de Vallbona”, en el mateix llibre, podem llegir que “La llegenda ens parla que la primitiva imatge era de fusta i que fou trobada dins d’un piló d’oli (aquesta terra és terra d’oliveres i d’oli) -voluntat de la Verge d’ésser suau en la conversió dels pecadors, penetrant en les ànimes i fructuosa de grans virtuts en el cor dels seus devots” (p. 270). Es tracta d’una dona a qui, com diuen uns versos que figuren en la narració, es prega per a garantir la bonesa de la collita, bé en el camp, bé en la pervivència de la vida (mitjançant la fertilitat de xiquets): “Santa Maria de Vallbona, / deu-nos la pluja i bons infants!” (p. 270).

Adduirem que, en u dels versos, la dona rep el tractament de “gran Madona”, detall que, des de la primera lectura que en férem, ens portà a enllaçar-lo amb la Gran Mare i amb la Mare Terra: “porteu la joia, oh gran Madona!” (p. 271). Es reflecteix un passatge que, malgrat que no copsem en moltes rondalles, plasma el matriarcalisme viu en el camp i, per descomptat, en una societat que encara conservava molts trets pagans i anteriors al cristianisme.

En eixe sentit, en el paràgraf final d’aquesta narració, llegim que “Una altra tradició ens parla que fou trobada a la pica d’una font” (p. 271). Com hem pogut veure, hi ha una semblança simbòlica: dins d’un piló (interior) d’oli (que va unit, com posa el relat, amb la suavitat de la Mare de Déu) i la pica (lloc de recepció d’aigua) agermanada amb la font (un altre detall femení, matriarcalista i que va adjunt a la dona, ací, cristianitzada com Nostra Senyora, com a font de vida). En qualsevol cas, la dona va en la mateixa línia que en la primera part d’aquests dos relats, contats per la comunitat del monestir de Vallbona de les Monges.

Agraesc la col·laboració de les persones que participen en l’estudi sobre el matriarcalisme i el fan més fàcil, a les molt obertes i de bon cor i a les que em fan costat dia rere dia.