Arxiu d'etiquetes: la dona marca la pauta

Dones que marquen la pauta, amb enginy i molt obertes

Un altre relat en què captem trets matriarcalistes és “El llop, la guilla i el formatge”, recollit en l’obra Rondallari de Pineda” i arreplegat per Sara Llorens en 1909. “Hi havia una cabra que tenia set cabridetes. Quan se n’anava a pasturar, els deia:  -Tanqueu bé, que vindria la guilla, i no obriu pas si no és a mi” (p. 535), és a dir, a la mare, qui els diria que venia “amb totes les mamelletes plenes, / per dar-vos de mamar” (p. 535). Per consegüent, molt prompte apareix el tema de la maternitat i el de la mare com a educadora i com a organitzadora de la casa i del grup.

Un dia, la guilla (és a dir, la rabosa) ho sent i, a més, diu a les cabretes: “-Vull formatge!

Diu: -Té: aquí n’hi ha.

Més tard, el llop es troba la guilla, amb el formatge, i li diu: -D’on has tret aquest formatge?

Diu: -De les cabretes.

-Qui sap si, a mi, me’n donarien?

-Oh! Has de dir” (p. 535) i la guineu li diu les paraules que li permetrien entrar en la casa. A més, copsem que és la dona qui porta la iniciativa, com en moltes rondalles anteriors a 1932.

A més, de nou, és ella, eixerida, qui aconsegueix els seus objectius i, igualment, qui diu a l’home què ha de fer i qui li aplana el camí. Predomina, així, la part femenina, com en les cultures matriarcalistes.

Tot seguit, el llop (l’home), amb la seua veu, no assoleix que li òbriguen, ho comenta a la guilla i ella li diu què li convé fer: “-Para ment com ho dic jo i, després, fes-ho igual.

Se’n va a la cort i, amb veu com la de la cabra” (p. 536), ho diu. O siga, que ell fa lo que li ha ordenat la dona (la rabosa), ell segueix la pauta que ella li marca. És més: com podem llegir després, les cabretes… donen el formatge a la guineu, qui els afig que vindrà el llop i què els interessaria fer. En aquest passatge, la guilla fa el paper de mare.  

“El llop hi va” (p. 536), les cabridetes fan les passes que els havia indicat la rabosa i impedeixen que el llop puga fer-se amb el formatge.

Igualment, el llop recorre dues vegades a la guineu, per a que li done remeis,… i accepta els dictats d’ella.

I, quan la rabosa veu que se li acosta, li comenta: “-Guaita, quin formatge tan maco hi ha a baix del pou!

Era la lluna. Però el llop es va pensar que era un formatge. I ja està baixant-hi.

Quan hi va ser i es va trobar amb l’aigua, diu: -Ai, guilla, puja’m!

La guilla diu: -Sí, prou! Ja t’hi tinc!” (p. 536).

Al capdavall de la rondalla, copsem trets que empiulen amb lo matriarcalista: el formatge (redó, format a partir de la llet i que té a veure amb la mare), el pou (que enllaça amb la matriu, amb la vulva) i, òbviament, l’aigua (u del símbols més associats amb lo femení i amb el matriarcalisme).

Finalment, la rabosa, amb bona traça, el deixa caure, ja que, entre d’altres coses, ell, si hagués pogut, des del primer moment, hauria intentat matar-la.

Agraesc la col·laboració de les persones que participen en l’estudi sobre el matriarcalisme i el fan més fàcil, a les molt obertes i de bon cor i a les que em fan costat dia rere dia.